@D.V./ Apareixen els brots verds i, com si fòssim la petita Emily de Poltergeist, caminem en direcció a la llum al final del túnel. Almenys al Consell d’Eivissa, la mà ferma d’Àlex Minchiotti a l’hora de controlar els comptes comencen a produir els seus fruits. Pensen que estic exagerant? En absolut. I al pica-pica nadalenc d’aquest divendres m’he de remetre. Dos taules plenes de coques de pebrera, embotits deliciosos -sobrassada, butifarró, etc- i cava amb el que el president Vicent Serra, el cap del’oposició Xico Tarrés, i la resta de consellers han brindat amb els periodistes.
Quina diferència de la taula que ens va rebre a l’àpat del passat mes de febrer durant l’acte oficial del Dia de Balears i que va comptar amb la presència de José Ramón Bauzá! Va ser un convit amb quatre orelletes i ampolletes d’aigua mineral. Va ser un convit de postguerra, miserable, desolador. En un campament de refugiats de l’ACNUR a Ruanda donen àpats de més calories que aquella terrible tristesa que va deixar a tots els periodistes severament afectats. Per sort, l’alcohol i l’embotit han tornat a les taules i als pica-pica de cortesia, senyal clar que ens estem sortint.
Tot i que la legislatura està sent bastant crispada entre govern i oposició, tots dos bàndols han signat una treva i han protagonitzat un brindis càlid i civilitzat, en el que les diferències polítiques s’han aparcat momentàniament. Vicent Serra, amb un somriure als llavis, ha deixat caure un missatge d’un pessimisme terrible: “Brindem per aquest món, tot i que estic segur que el deixarem molt pitjor que com el vam trobar”. Després d’aquesta frase desoladora, s’ha dirigit a Xico Tarrés i ha desitjat que “es mantingui la concòrdia, tot i que serà complicat si tenim en compte que 2014 és any preelectoral”. Moment en el que Tarrés ha contestat una frase que podria insinuar el seu futur polític: “Quan parlis de les properes eleccions no em miris a jo, eh?” ha dit amb un somriure.
Després del txin-txin ha estat el moment de beure una mica, picar i desitjar-se molta salut i oblidar-se de la picabaralla política durant uns instants, encara que seria també desitjable que aquest bon ambient i aquesta entesa es produís també a l’hora de tractar temes que ens afecten a tots els ciutadans.
Para brindis, el del Ayuntamiento de Vila, que a las 12 del mediodía de un jueves laborable, cerraron sus oficinas de atención al público para que sus trabajadores pudieran asistir.
Bon Profit!
Para brindis, el del Ayuntamiento de Vila, que a las 12 del mediodía de un jueves laborable, cerraron sus oficinas de atención al público para que sus trabajadores pudieran asistir.
Bon Profit!
Ostras abran salido de la crisis ellos, por que la mayoría de ciudadanos aun estamos nadando en ella.
Ostras abran salido de la crisis ellos, por que la mayoría de ciudadanos aun estamos nadando en ella.
No hay como hacerse politico en españistan para vivir del cuento y chupar del bote…
No hay como hacerse politico en españistan para vivir del cuento y chupar del bote…
Quien paga el picoteo? Yo? con mis impuestos? vaya jeta tienen todos, ademas son todos iguales.
Quien paga el picoteo? Yo? con mis impuestos? vaya jeta tienen todos, ademas son todos iguales.