@Noudiari/ El Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB), el document que ha de regir la preservació i l’aprofitament del domini públic hidràulic de les Illes Balears en els propers anys, ha rebut el vist-i-plau del Consell Balear de l’Aigua que l’ha ratificat per àmplia majoria: 33 vots a favor i un en contra, en una sessió extraordinària que ha estat presidida pel conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company. Segons la conselleria, els principals objectius del nou pla aprovat és “garantir el bon estat ecològic del domini públic hidràulic, satisfer la demanda d’aigua, protegint-ne la qualitat” i fomentar un ús “racional d’aquest recurs”.
El conseller Biel Company ha afirmat que es tracta d’un pla “realista i més conservacionista que el document vigent fins ara, de l’any 2001” i ha assegurat que “busca un equilibri entre la protecció del recurs i la satisfacció de la demanda”. El titular d’Agricultura, Medi Ambient i Territori també s’ha mostrat satisfet pel “consens unànime dels sectors afectats a l’hora de votar a favor d’aquest pla” i ha matisat que el PHIB és “un instrument per gestionar el recurs de l’aigua i no per fer política urbanística”.
19 “masses d’aigua” a les Pitiüses
El PHIB aprovat avui introdueix la figura de massa d’aigua en substitució del concepte unitat hidrogeològica utilitzat fins ara per classificar els recursos disponibles, i classifica aquestes masses en quatre categories en funció del seu estat ecològic. En concret, es recopilen 90 masses d’aigua a les Illes Balears. A Eivissa es determinen 16 masses d’aigua, de les quals 8 estan en bon estat, 5 en estat de risc i 3 són qualificades com “masses prorrogables”. A Formentera trobem 3 masses d’aigua i totes 3 són també “prorrogables”.
Un altre dels aspectes més destacats del nou PHIB és que certifica la reducció de l’extracció d’aigua de pou permesa per a consum domèstic, passant de 500 a 400 m3/any, o la prohibició de fer extraccions en els primers 200 metres de la costa per evitar la salinització dels aqüífers. També s’atorga la màxima protecció possible que recull la Llei d’Aigües a les 4.215,15 hectàrees qualificades actualment com a zones humides a les Balears -de les quals 1.081,7 hectàrees estan a Eivissa i Formentera-, i es recull la possibilitat de recuperar zones humides degradades i integrar-les dins d’un “projecte urbà”.
A més, el PHIB manté els perímetres de protecció dels pous de subministrament urbà que prohibeix tota activitat en els 10 metres del perímetre de cada pou, així com la distància mínima entre captacions, que és de 100 metres, tal com indica la Llei d’Aigües. A més, es “fomentarà” l’ús de recursos alternatius com l’aigua regenerada i dessalada i, per exemple, els camps de golf només podran ser regats amb aquesta aigua.
El PHIB també recull mesures encaminades a l’ús racional i a l’estalvi d’aigua, amb un objectiu de reducció de pèrdues en xarxa del 20 % abans de l’any 2021. Així, s’afirma que s’impulsarà que les noves edificacions incloguin aixetes d’estalvi d’aigua, i es permetrà que els ajuntaments estableixin l’estructura de la tarifa del preu de l’aigua.
Un cop aprovat pel Consell Balear de l’Aigua, el text serà ratificat en breu pel Consell de Govern i posteriorment s’enviarà al Consell de Ministres, tràmit que es preveu per abans d’acabar aquest any. El procés de redacció del Pla Hidrològic va començar el novembre de l’any 2011, i aquest Consell ha comptat amb representats les Conselleries d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, d’Hisenda i Pressupostos, d’Economia i Competitivitat, de Salut, de tots els Consells Insulars, la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), ajuntaments, organitzacions agràries, pesqueres i ramaderes, associacions de consumidors, entitats ecologistes, així com altres col•lectius professionals vinculats amb la gestió de l’aigua i les infraestructures hídriques de la nostra comunitat autònoma com el Col•legi Oficial d’Enginyers de Camins, el Col•legi Oficial d’Enginyers de Mines o l’Associació d’Empreses de Sondejos.
