Jordi Salewski, coordinador d’Ibiza Produce: “El sector turístic ha de ser part del canvi cap a un model més sostenible”

Jordi Salewski Pascual va néixer a Eivissa l’any 1982. És geògraf expert en temes territorials i mediambientals i actualment és el coordinador dels programes Ibiza Produce i Economia Circular a la fundació IbizaPreservation. L’entrevistam avui a Noudiari per conèixer millor la seua tasca en defensa del territori, el medi ambient i el producte local.

Fa uns mesos que us heu estrenat com a coordinador d’Ibiza Produce, un programa impulsat per la fundació IbizaPreservation que té com a objectiu connectar els consumidors amb els productors locals, a més de divulgar sobre qüestions mediambientals relacionades amb l’agricultura i la ramaderia. Com arribau fins al programa i com valorau aquests primers mesos de feina?

Hi va haver una oferta pública de feina i vaig enviar el meu CV i vaig encaixar amb el perfil de persona que volen per al programa. Estic content del grup professional de persones que treballen a IbizaPreservation, amb uns objectius clars i una bona organització. Aquest primers mesos de feina m’han servit per entrevistar-me amb molts agricultors i agricultores, ramaders i ramaderes i altra gent del sector per detectar possibles projectes de futur. Hi ha molta activitat i gent que fa coses molt interessants.

Al web d’Ibiza Produce hi ha una dada que sorprèn i preocupa alhora: a Eivissa només es produeixen un 4% dels aliments que consumim. Quina anàlisi feis d’aquesta dada i, sobretot, quines mesures considerau necessàries per fomentar la producció i el consum de producte local?

Els consumidors i les consumidores han de valorar més el que compren, han de saber que comprar producte local de proximitat és donar suport a famílies i empreses locals i també estan ajudant a la millora del medi ambient i la biodiversitat de l’illa. Necessitam que sigui més fàcil comprar producte local. Botigues i distribuïdores han de confiar en els agricultors i ramaders locals. També és molt important crear infraestructura per poder transformar aliments com melmelades, conserves, etc. que dóna més valor al producte i també permet obtenir més beneficis als productors. Un dels reptes de futur és treballar per impulsar el relleu generacional: treballar al camp ha de ser vist com una cosa bona i atractiva.

Enguany, com els darrers anys, la sequera ha estat un problema per a productors de farratges i cereals i preocupa que la tendència continuï. En un context de crisi climàtica, quin paper hi juga la pagesia i quines propostes hi ha sobre la taula des d’Ibiza Produce?

És un greu problema i cada vegada anirà a més, hem de buscar solucions per afrontar els efectes del canvi climàtic. Apostam per una agricultura que faci coses noves: no podem seguir treballant com fa 40 anys enrere. Necessitam millorar la qualitat del sòl on cultivam. És el nou repte de futur: aportar matèria orgànica per millorar la terra i que sigui més productiu amb menys aigua de pluja. Tenim bons exemples de gent que està fent coses amb permacultura o agricultura regenerativa que poden ser inspiradores per a altres. Des d’Ibiza Produce hem organitzat un cursos de formació per aprofitar al màxim l’aigua o tècniques per millorar la captura de CO2 del sòl. En aquest sentit, col·laboram de forma activa amb APAEEF, l’associació de productors d’agricultura ecològica i altres grups d’agricultors. Seguirem en aquesta línia de feina d’adaptar-se al canvi climàtic, canviar tipus de cultius i estils de treballar que no poden seguir igual que fa 20 anys enrere.

Un dels altres objectius que teniu, a banda de connectar els consumidors amb els productors, és divulgar sobre la salut del sòl i fomentar les pràctiques regeneratives i respectuoses amb el medi ambient. En què consisteixen aquestes pràctiques i com s’estan implementant?

Volem que cada vegada més finques facin agricultura ecològica, sense utilitzar productes químics, però volem donar un salt i apostar per l’agricultura regenerativa. Molts de pagesos i pageses ja ho fan així però no ho saben o no li posen etiquetes. Per explicar-ho de forma resumida, l’agricultura regenerativa consisteix a gestionar la finca d’una forma més completa i holística, aportar matèria orgànica a la terra per recuperar la qualitat que ha de tenir per sembrar, gestionar l’ús de l’aigua, cultius que col·laborin entre ells, augmentar la biodiversitat, capturar carboni, assegurar el benestar dels animals de la granja, etc. Es tracta de no lluitar contra la natura i aliar-se amb ella. L’agricultura té un gran paper en el foment de la biodiversitat. Tenim bons exemples a Eivissa de finques que posen en pràctica aquestes formes diferents de treballar la terra i produir aliments sans per les persones i generar feina digna.

En un lloc turístic com Eivissa, la restauració és un pilar fonamental a l’hora de fer ús i promoure el producte local, sobretot a través de la cuina tradicional de l’illa. Trobau que hi ha falta de conscienciació tant per part dels restauradors com dels consumidors alhora d’emprar i reclamar productes de l’illa? De quina manera es pot revertir aquesta situació?

Hi ha alguns restaurants que compren producte local, carn, peix i verdures, però són pocs. Si realment tots els restaurants comprassin producte local, no tendríem prou producte. És a dir, la part positiva es que tenim molt de potencial per recuperar el camp i tenir cada vegada més agricultors i ramaders. Els restaurants són molt importants. Necessitam que facin molta propaganda del producte que utilitzen, han de posar a la carta de quina finca prové la tomata o el porc. Els clients busquen qualitat i els turistes venen a Eivissa i Formentera per tastar coses autèntiques: no volen menjar el mateix que mengen en un restaurant de la seua ciutat.

Ibiza Produce és un projecte d’IbizaPreservation, una fundació sense ànim de lucre que promou la conservació i recuperació del patrimoni natural de les Pitiüses. Entre els col·laboradors de la fundació hi ha beach clubs, discoteques i grans grups hotelers. No poden resultar contradictòries aquestes aliances? Es pot casar sostenibilitat amb turisme tenint en compte la situació de massificació que pateix l’illa i de precarietat per part dels treballadors del sector serveis?

Des d’IbizaPreservation creim fermament que el sector turístic ha de ser part del canvi cap a un model més sostenible. La massificació i la precarietat laboral en el sector serveis són desafiaments reals, però considerem que, com qualsevol altre sector econòmic, el turisme té la responsabilitat d’assumir un compromís mediambiental. Involucrar als hotels i als altres actors turístics en la protecció del medi és imprescindible per aconseguir un desenvolupament sostenible de l’illa. Des de la nostra fundació insistim en un canvi de paradigma socioeconòmic i la nostra missió és precisament contribuir a això, involucrant al sector en la sostenibilitat. Creim que, mitjançant la col·laboració i la responsabilitat compartida, és possible protegir el nostre valuós patrimoni natural i, al mateix temps, mantenir una economia pròspera i justa per a tots i totes. Obviar al sector, tenint en compte l’increïble marge de millora que hi ha si treballam junts, seria un contrasentit.

Fa poc heu dut a terme diferents propostes per donar a conèixer el producte local, com ara tallers de residu zero per fer conserves casolanes. Quines activitats estau portant a terme en aquest moment i quines en teniu previstes en els pròxims mesos per a qui vulgui participar-hi?

Va tenir molt bona acollida el taller per aprofitar la col al mercat de Forada i aquest any farem tres cursos més per aprofitar el producte local de temporada i fer-ne conserves. Lluitar contra el malbaratament alimentari és una de les nostres línies de feina. Aquest estiu farem unes xerrades sobre aquest tema a diverses associacions de veïns. Llençar menjar al fems té grans impactes pel medi ambient, aigua i energia que es malbarata, a més del drama ètic ja que hi ha molta gent que passa gana. També estam treballant en una segona convocatòria d’Eivissa Sembra Futur, que és un projecte per ajudar agricultors a sembrar arbres fruiters i així diversificar la font dels seus ingressos econòmics. Aquest any hem aportat 7.000 euros a 11 finques.

I per acabar, Jordi, compartiríeu la vostra recepta preferida amb algun producte de temporada amb els lectors de Noudiari.es?

Serè molt simple, però a vegades la simplicitat és el millor. Per a mi, a l’estiu, el plat estrella és el gaspatxo amb tomata, ceba, cogombre. I tot ecològic i d’Eivissa!