@Noudiari / La Ponència de Diversitat Lingüística i Cohesió Social va ser creada pel Ple del Consell Social de la Llengua Catalana de dia 5 d’octubre de 2017. El Consell Social ha estat recuperat aquesta legislatura per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports.
El Ple del Consell Social va fer a la Ponència l’encàrrec següent: “elaborar una proposta de polítiques lingüístiques de cohesió social, que es dissenyarien específicament per a cada illa, atenent els resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014”. També va nomenar el president, el senyor Isidor Marí Mayans, vocal del Grup I i va autoritzar la Direcció General de Política Lingüística a completar la composició.
La Ponència es va constituir el dia 11 de gener de 2018 i s’ha reunit quatre vegades. La cinquena sessió de la Ponència ha tengut lloc a l’illa d’Eivissa aquest 18 de maig. A la sessió hi han assistit com a convidats David Ribas, titular del Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell, i Lydia Jurado, titular del Departament de Sanitat, Benestar Social, Igualtat i Relacions amb les Entitats i Associacions.
Prèviament a la sessió, els membres de la Ponència s’han anat a l’illa de Formentera per mantenir una reunió amb els responsables del Consell Insular de Formentera, concretament amb Susana Labrador, vicepresidenta i consellera de Cultura, Educació i Patrimoni, i Vanessa Parellada, consellera de Benestar Social i Recursos Humans.
Les ponències i comissions permanents es coordinen des de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports a través de la Direcció General de Política lingüística. L’objectiu d’aquestes visites és intercanviar punts de vista sobre les propostes que la Ponència té en curs d’elaboració.
La Ponència de Diversitat Lingüística i Cohesió Social també ha començat a redactar l’esborrany del document que ha de presentar primerament a la Comissió Permanent del Consell Social perquè l’avaluï i el trameti al Ple del Consell Social perquè l’aprovi.
El document que es prepara es basa en els criteris següents: la indissociabilitat de les polítiques lingüístiques i les polítiques socials; el disseny de les propostes prenent com a àmbit d’actuació preferent, però no exclusiu, la demarcació insular, i la referència constant dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014.
Ja podien fer o publicitar un compendi de paraules eivissenques que es poden utilitzar normativament sense caure en modalitats alienes a eivissa, o barbarismes. Hi ha molta ignorància sobre les formes eivissenques acceptades