L’alumne eivissenc del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Joan Gomila ha presentat un treball de fi de grau tutelat per Caterina Valriu Llinàs en el qual analitza l’aportació que Isidor Macabich i Llobet (Eivissa, 1883 – Barcelona, 1973), erudit, historiador, arxiver, poeta, periodista i folklorista en llengua catalana i castellana; realitzà a l’estudi del folklore i de l’etnopoètica d’Eivissa i en extensió al context de les Illes Pitiüses. La qualificació obtinguda al treball per l’estudiant fou d’un 9,5.
“Tenim treballs sobre la poètica d’Isidor Macabich, la seva feina com a historiador o la seva tasca periodística, però no trobàvem un treball extens sobre la seva aportació a l’estudi del folklore d’Eivissa. És per això que s’ha volgut, en primer lloc, reivindicar la figura de vegades menystinguda d’Isidor Macabich, polifacètic, explicar els prejudicis que existien sobre la seva figura i conèixer les simpaties que tingué dins de la societat eivissenca de la seva època i les seves relacions amb l’exterior i els intel·lectuals coetanis».
Per elaborar el seu estudi, l’estudiant realitzà una recerca que el portà a fer una aproximació als treballs i estudis que Macabich, principal referent del seu àmbit a l’illa durant una cinquantena d’anys que abastà la seva producció escrita, publicà sobre l’àmbit del folklore, en forma de llibre (el volum IV de la seva Historia de Ibiza, el Romancer tradicional eivissenc del 1954 i Mots de bona cristiandat del 1918) o article periodístic en diferents periòdics i revistes de l’època.
Finalment, com a altre mètode de treball a partir d’una font oral, ha comptat amb la col·laboració d’Isidor Marí, de qui Isidor Macabich va ser el seu padrí —i donà documents de l’hemeroteca d’aquest a l’Arxiu Històric d’Eivissa—, en una entrevista on es parlen d’aspectes familiars i personals, el context social i cultural de l’època, l’obra com a intel·lectual i folklorista i el seu llegat.