Marina Ribas Torres / «La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals», tal i com diu la cançó popular. I és que poques coses hi ha més bones per menjar a l’estiu que una figa en el seu punt.
A les Pitiüses, la figuera és un element característic del paisatge rural. De fulles grans i verdes i de soca sinuosa i capriciosa, aquest arbre va representar al llarg de molts de segles el sustent de les famíles pageses d’Eivissa i Formentera. Les aprofiten les persones i també els animals, es mengen madures o seques, es degusten soles o acompanyades amb unes ametlles… Fins i tot l’alta cuina es rendeix davant aquest exòtic fruit, que marida a la perfecció amb diferents tipus de carns de presa i que endolceix de manera natural les postres més senzilles.
Actualment hi ha catalogades més de 700 varietats de figues al món. Turquia és el major productor mundial d’aquest fruit. Dins el territori espanyol, les Balears són el màxim productor de figues de l’estat. Mallorca és l’illa amb major superfície de figueral de les illes però, desgraciadament, els darrers anys s’ha produït un declivi en el conreu d’aquest arbre fruiter. La major part de la producció va destinada a l’alimentació d’animals com el bestiar o el porc. La resta va destinada al consum humà, aprofitades fresques del cultiu propi o comprades al mercat i també assecades.
A partir del mes d’agost es poden degustar també les julies i les orioles, varietats que s’empren per fer figues seques. Es fan amb un procediment diferent al de les xereques. S’assequen al sol senceres, després es fornegen, s’escalden i s’eixuguen de nou al sol. Es col·loquen ben pitjades dins una caixa de fusta i s’assaonen amb frígola i fulles de garrover. Les figues seques s’acompanyen amb formatge i ametlles torrades. Antigament, els pastors i pagesos de l’illa, en portaven dins les butxaques per fer més curt el temps entre menjades.
Una de les varietats més apreciades és la de coll de dama blanca o negra, que es consumeix, aproximadament, a partir de la segona setmana de setembre. Comercialment és més coneguda la blanca, però la negra és més resistent i de la mateixa qualitat pel que fa al gust i a les possibilitats culinàries.
Tal i com hem dit més amunt, la figa sha fet un lloc important dins la cuina actual, per la qual cosa, no podríem tancar aquest article sense donar-vos alguns consells perquè convertiu la figa en la protagonista dels vostres menús: feu-la ingredient principal de les vostres amanides estiuenques, combineu-la amb embotits com el pernil salat o el pernil d’ànec, feu-hi melmelades i confitures, combineu-la amb diferents formatges i afegiu-la al iogurt acompanyada amb una mica de muesli.
Marina Ribas Torres / «La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals», tal i com diu la cançó popular. I és que poques coses hi ha més bones per menjar a l’estiu que una figa en el seu punt.
A les Pitiüses, la figuera és un element característic del paisatge rural. De fulles grans i verdes i de soca sinuosa i capriciosa, aquest arbre va representar al llarg de molts de segles el sustent de les famíles pageses d’Eivissa i Formentera. Les aprofiten les persones i també els animals, es mengen madures o seques, es degusten soles o acompanyades amb unes ametlles… Fins i tot l’alta cuina es rendeix davant aquest exòtic fruit, que marida a la perfecció amb diferents tipus de carns de presa i que endolceix de manera natural les postres més senzilles.
Actualment hi ha catalogades més de 700 varietats de figues al món. Turquia és el major productor mundial d’aquest fruit. Dins el territori espanyol, les Balears són el màxim productor de figues de l’estat. Mallorca és l’illa amb major superfície de figueral de les illes però, desgraciadament, els darrers anys s’ha produït un declivi en el conreu d’aquest arbre fruiter. La major part de la producció va destinada a l’alimentació d’animals com el bestiar o el porc. La resta va destinada al consum humà, aprofitades fresques del cultiu propi o comprades al mercat i també assecades.
A partir del mes d’agost es poden degustar també les julies i les orioles, varietats que s’empren per fer figues seques. Es fan amb un procediment diferent al de les xereques. S’assequen al sol senceres, després es fornegen, s’escalden i s’eixuguen de nou al sol. Es col·loquen ben pitjades dins una caixa de fusta i s’assaonen amb frígola i fulles de garrover. Les figues seques s’acompanyen amb formatge i ametlles torrades. Antigament, els pastors i pagesos de l’illa, en portaven dins les butxaques per fer més curt el temps entre menjades.
Una de les varietats més apreciades és la de coll de dama blanca o negra, que es consumeix, aproximadament, a partir de la segona setmana de setembre. Comercialment és més coneguda la blanca, però la negra és més resistent i de la mateixa qualitat pel que fa al gust i a les possibilitats culinàries.
Tal i com hem dit més amunt, la figa sha fet un lloc important dins la cuina actual, per la qual cosa, no podríem tancar aquest article sense donar-vos alguns consells perquè convertiu la figa en la protagonista dels vostres menús: feu-la ingredient principal de les vostres amanides estiuenques, combineu-la amb embotits com el pernil salat o el pernil d’ànec, feu-hi melmelades i confitures, combineu-la amb diferents formatges i afegiu-la al iogurt acompanyada amb una mica de muesli.
Marina Ribas Torres / «La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals», tal i com diu la cançó popular. I és que poques coses hi ha més bones per menjar a l’estiu que una figa en el seu punt.
A les Pitiüses, la figuera és un element característic del paisatge rural. De fulles grans i verdes i de soca sinuosa i capriciosa, aquest arbre va representar al llarg de molts de segles el sustent de les famíles pageses d’Eivissa i Formentera. Les aprofiten les persones i també els animals, es mengen madures o seques, es degusten soles o acompanyades amb unes ametlles… Fins i tot l’alta cuina es rendeix davant aquest exòtic fruit, que marida a la perfecció amb diferents tipus de carns de presa i que endolceix de manera natural les postres més senzilles.
Actualment hi ha catalogades més de 700 varietats de figues al món. Turquia és el major productor mundial d’aquest fruit. Dins el territori espanyol, les Balears són el màxim productor de figues de l’estat. Mallorca és l’illa amb major superfície de figueral de les illes però, desgraciadament, els darrers anys s’ha produït un declivi en el conreu d’aquest arbre fruiter. La major part de la producció va destinada a l’alimentació d’animals com el bestiar o el porc. La resta va destinada al consum humà, aprofitades fresques del cultiu propi o comprades al mercat i també assecades.
A partir del mes d’agost es poden degustar també les julies i les orioles, varietats que s’empren per fer figues seques. Es fan amb un procediment diferent al de les xereques. S’assequen al sol senceres, després es fornegen, s’escalden i s’eixuguen de nou al sol. Es col·loquen ben pitjades dins una caixa de fusta i s’assaonen amb frígola i fulles de garrover. Les figues seques s’acompanyen amb formatge i ametlles torrades. Antigament, els pastors i pagesos de l’illa, en portaven dins les butxaques per fer més curt el temps entre menjades.
Una de les varietats més apreciades és la de coll de dama blanca o negra, que es consumeix, aproximadament, a partir de la segona setmana de setembre. Comercialment és més coneguda la blanca, però la negra és més resistent i de la mateixa qualitat pel que fa al gust i a les possibilitats culinàries.
Tal i com hem dit més amunt, la figa sha fet un lloc important dins la cuina actual, per la qual cosa, no podríem tancar aquest article sense donar-vos alguns consells perquè convertiu la figa en la protagonista dels vostres menús: feu-la ingredient principal de les vostres amanides estiuenques, combineu-la amb embotits com el pernil salat o el pernil d’ànec, feu-hi melmelades i confitures, combineu-la amb diferents formatges i afegiu-la al iogurt acompanyada amb una mica de muesli.
Marina Ribas Torres / «La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals», tal i com diu la cançó popular. I és que poques coses hi ha més bones per menjar a l’estiu que una figa en el seu punt.
A les Pitiüses, la figuera és un element característic del paisatge rural. De fulles grans i verdes i de soca sinuosa i capriciosa, aquest arbre va representar al llarg de molts de segles el sustent de les famíles pageses d’Eivissa i Formentera. Les aprofiten les persones i també els animals, es mengen madures o seques, es degusten soles o acompanyades amb unes ametlles… Fins i tot l’alta cuina es rendeix davant aquest exòtic fruit, que marida a la perfecció amb diferents tipus de carns de presa i que endolceix de manera natural les postres més senzilles.
Actualment hi ha catalogades més de 700 varietats de figues al món. Turquia és el major productor mundial d’aquest fruit. Dins el territori espanyol, les Balears són el màxim productor de figues de l’estat. Mallorca és l’illa amb major superfície de figueral de les illes però, desgraciadament, els darrers anys s’ha produït un declivi en el conreu d’aquest arbre fruiter. La major part de la producció va destinada a l’alimentació d’animals com el bestiar o el porc. La resta va destinada al consum humà, aprofitades fresques del cultiu propi o comprades al mercat i també assecades.
A partir del mes d’agost es poden degustar també les julies i les orioles, varietats que s’empren per fer figues seques. Es fan amb un procediment diferent al de les xereques. S’assequen al sol senceres, després es fornegen, s’escalden i s’eixuguen de nou al sol. Es col·loquen ben pitjades dins una caixa de fusta i s’assaonen amb frígola i fulles de garrover. Les figues seques s’acompanyen amb formatge i ametlles torrades. Antigament, els pastors i pagesos de l’illa, en portaven dins les butxaques per fer més curt el temps entre menjades.
Una de les varietats més apreciades és la de coll de dama blanca o negra, que es consumeix, aproximadament, a partir de la segona setmana de setembre. Comercialment és més coneguda la blanca, però la negra és més resistent i de la mateixa qualitat pel que fa al gust i a les possibilitats culinàries.
Tal i com hem dit més amunt, la figa sha fet un lloc important dins la cuina actual, per la qual cosa, no podríem tancar aquest article sense donar-vos alguns consells perquè convertiu la figa en la protagonista dels vostres menús: feu-la ingredient principal de les vostres amanides estiuenques, combineu-la amb embotits com el pernil salat o el pernil d’ànec, feu-hi melmelades i confitures, combineu-la amb diferents formatges i afegiu-la al iogurt acompanyada amb una mica de muesli.
Marina Ribas Torres / «La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals», tal i com diu la cançó popular. I és que poques coses hi ha més bones per menjar a l’estiu que una figa en el seu punt.
A les Pitiüses, la figuera és un element característic del paisatge rural. De fulles grans i verdes i de soca sinuosa i capriciosa, aquest arbre va representar al llarg de molts de segles el sustent de les famíles pageses d’Eivissa i Formentera. Les aprofiten les persones i també els animals, es mengen madures o seques, es degusten soles o acompanyades amb unes ametlles… Fins i tot l’alta cuina es rendeix davant aquest exòtic fruit, que marida a la perfecció amb diferents tipus de carns de presa i que endolceix de manera natural les postres més senzilles.
Actualment hi ha catalogades més de 700 varietats de figues al món. Turquia és el major productor mundial d’aquest fruit. Dins el territori espanyol, les Balears són el màxim productor de figues de l’estat. Mallorca és l’illa amb major superfície de figueral de les illes però, desgraciadament, els darrers anys s’ha produït un declivi en el conreu d’aquest arbre fruiter. La major part de la producció va destinada a l’alimentació d’animals com el bestiar o el porc. La resta va destinada al consum humà, aprofitades fresques del cultiu propi o comprades al mercat i també assecades.
A partir del mes d’agost es poden degustar també les julies i les orioles, varietats que s’empren per fer figues seques. Es fan amb un procediment diferent al de les xereques. S’assequen al sol senceres, després es fornegen, s’escalden i s’eixuguen de nou al sol. Es col·loquen ben pitjades dins una caixa de fusta i s’assaonen amb frígola i fulles de garrover. Les figues seques s’acompanyen amb formatge i ametlles torrades. Antigament, els pastors i pagesos de l’illa, en portaven dins les butxaques per fer més curt el temps entre menjades.
Una de les varietats més apreciades és la de coll de dama blanca o negra, que es consumeix, aproximadament, a partir de la segona setmana de setembre. Comercialment és més coneguda la blanca, però la negra és més resistent i de la mateixa qualitat pel que fa al gust i a les possibilitats culinàries.
Tal i com hem dit més amunt, la figa sha fet un lloc important dins la cuina actual, per la qual cosa, no podríem tancar aquest article sense donar-vos alguns consells perquè convertiu la figa en la protagonista dels vostres menús: feu-la ingredient principal de les vostres amanides estiuenques, combineu-la amb embotits com el pernil salat o el pernil d’ànec, feu-hi melmelades i confitures, combineu-la amb diferents formatges i afegiu-la al iogurt acompanyada amb una mica de muesli.
Marina Ribas Torres / «La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals», tal i com diu la cançó popular. I és que poques coses hi ha més bones per menjar a l’estiu que una figa en el seu punt.
A les Pitiüses, la figuera és un element característic del paisatge rural. De fulles grans i verdes i de soca sinuosa i capriciosa, aquest arbre va representar al llarg de molts de segles el sustent de les famíles pageses d’Eivissa i Formentera. Les aprofiten les persones i també els animals, es mengen madures o seques, es degusten soles o acompanyades amb unes ametlles… Fins i tot l’alta cuina es rendeix davant aquest exòtic fruit, que marida a la perfecció amb diferents tipus de carns de presa i que endolceix de manera natural les postres més senzilles.
Actualment hi ha catalogades més de 700 varietats de figues al món. Turquia és el major productor mundial d’aquest fruit. Dins el territori espanyol, les Balears són el màxim productor de figues de l’estat. Mallorca és l’illa amb major superfície de figueral de les illes però, desgraciadament, els darrers anys s’ha produït un declivi en el conreu d’aquest arbre fruiter. La major part de la producció va destinada a l’alimentació d’animals com el bestiar o el porc. La resta va destinada al consum humà, aprofitades fresques del cultiu propi o comprades al mercat i també assecades.
A partir del mes d’agost es poden degustar també les julies i les orioles, varietats que s’empren per fer figues seques. Es fan amb un procediment diferent al de les xereques. S’assequen al sol senceres, després es fornegen, s’escalden i s’eixuguen de nou al sol. Es col·loquen ben pitjades dins una caixa de fusta i s’assaonen amb frígola i fulles de garrover. Les figues seques s’acompanyen amb formatge i ametlles torrades. Antigament, els pastors i pagesos de l’illa, en portaven dins les butxaques per fer més curt el temps entre menjades.
Una de les varietats més apreciades és la de coll de dama blanca o negra, que es consumeix, aproximadament, a partir de la segona setmana de setembre. Comercialment és més coneguda la blanca, però la negra és més resistent i de la mateixa qualitat pel que fa al gust i a les possibilitats culinàries.
Tal i com hem dit més amunt, la figa sha fet un lloc important dins la cuina actual, per la qual cosa, no podríem tancar aquest article sense donar-vos alguns consells perquè convertiu la figa en la protagonista dels vostres menús: feu-la ingredient principal de les vostres amanides estiuenques, combineu-la amb embotits com el pernil salat o el pernil d’ànec, feu-hi melmelades i confitures, combineu-la amb diferents formatges i afegiu-la al iogurt acompanyada amb una mica de muesli.
Marina Ribas Torres / «La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals», tal i com diu la cançó popular. I és que poques coses hi ha més bones per menjar a l’estiu que una figa en el seu punt.
A les Pitiüses, la figuera és un element característic del paisatge rural. De fulles grans i verdes i de soca sinuosa i capriciosa, aquest arbre va representar al llarg de molts de segles el sustent de les famíles pageses d’Eivissa i Formentera. Les aprofiten les persones i també els animals, es mengen madures o seques, es degusten soles o acompanyades amb unes ametlles… Fins i tot l’alta cuina es rendeix davant aquest exòtic fruit, que marida a la perfecció amb diferents tipus de carns de presa i que endolceix de manera natural les postres més senzilles.
Actualment hi ha catalogades més de 700 varietats de figues al món. Turquia és el major productor mundial d’aquest fruit. Dins el territori espanyol, les Balears són el màxim productor de figues de l’estat. Mallorca és l’illa amb major superfície de figueral de les illes però, desgraciadament, els darrers anys s’ha produït un declivi en el conreu d’aquest arbre fruiter. La major part de la producció va destinada a l’alimentació d’animals com el bestiar o el porc. La resta va destinada al consum humà, aprofitades fresques del cultiu propi o comprades al mercat i també assecades.
A partir del mes d’agost es poden degustar també les julies i les orioles, varietats que s’empren per fer figues seques. Es fan amb un procediment diferent al de les xereques. S’assequen al sol senceres, després es fornegen, s’escalden i s’eixuguen de nou al sol. Es col·loquen ben pitjades dins una caixa de fusta i s’assaonen amb frígola i fulles de garrover. Les figues seques s’acompanyen amb formatge i ametlles torrades. Antigament, els pastors i pagesos de l’illa, en portaven dins les butxaques per fer més curt el temps entre menjades.
Una de les varietats més apreciades és la de coll de dama blanca o negra, que es consumeix, aproximadament, a partir de la segona setmana de setembre. Comercialment és més coneguda la blanca, però la negra és més resistent i de la mateixa qualitat pel que fa al gust i a les possibilitats culinàries.
Tal i com hem dit més amunt, la figa sha fet un lloc important dins la cuina actual, per la qual cosa, no podríem tancar aquest article sense donar-vos alguns consells perquè convertiu la figa en la protagonista dels vostres menús: feu-la ingredient principal de les vostres amanides estiuenques, combineu-la amb embotits com el pernil salat o el pernil d’ànec, feu-hi melmelades i confitures, combineu-la amb diferents formatges i afegiu-la al iogurt acompanyada amb una mica de muesli.
Marina Ribas Torres / «La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals», tal i com diu la cançó popular. I és que poques coses hi ha més bones per menjar a l’estiu que una figa en el seu punt.
A les Pitiüses, la figuera és un element característic del paisatge rural. De fulles grans i verdes i de soca sinuosa i capriciosa, aquest arbre va representar al llarg de molts de segles el sustent de les famíles pageses d’Eivissa i Formentera. Les aprofiten les persones i també els animals, es mengen madures o seques, es degusten soles o acompanyades amb unes ametlles… Fins i tot l’alta cuina es rendeix davant aquest exòtic fruit, que marida a la perfecció amb diferents tipus de carns de presa i que endolceix de manera natural les postres més senzilles.
Actualment hi ha catalogades més de 700 varietats de figues al món. Turquia és el major productor mundial d’aquest fruit. Dins el territori espanyol, les Balears són el màxim productor de figues de l’estat. Mallorca és l’illa amb major superfície de figueral de les illes però, desgraciadament, els darrers anys s’ha produït un declivi en el conreu d’aquest arbre fruiter. La major part de la producció va destinada a l’alimentació d’animals com el bestiar o el porc. La resta va destinada al consum humà, aprofitades fresques del cultiu propi o comprades al mercat i també assecades.
A partir del mes d’agost es poden degustar també les julies i les orioles, varietats que s’empren per fer figues seques. Es fan amb un procediment diferent al de les xereques. S’assequen al sol senceres, després es fornegen, s’escalden i s’eixuguen de nou al sol. Es col·loquen ben pitjades dins una caixa de fusta i s’assaonen amb frígola i fulles de garrover. Les figues seques s’acompanyen amb formatge i ametlles torrades. Antigament, els pastors i pagesos de l’illa, en portaven dins les butxaques per fer més curt el temps entre menjades.
Una de les varietats més apreciades és la de coll de dama blanca o negra, que es consumeix, aproximadament, a partir de la segona setmana de setembre. Comercialment és més coneguda la blanca, però la negra és més resistent i de la mateixa qualitat pel que fa al gust i a les possibilitats culinàries.
Tal i com hem dit més amunt, la figa sha fet un lloc important dins la cuina actual, per la qual cosa, no podríem tancar aquest article sense donar-vos alguns consells perquè convertiu la figa en la protagonista dels vostres menús: feu-la ingredient principal de les vostres amanides estiuenques, combineu-la amb embotits com el pernil salat o el pernil d’ànec, feu-hi melmelades i confitures, combineu-la amb diferents formatges i afegiu-la al iogurt acompanyada amb una mica de muesli.
«Una figa per ser bona ha de tenir tres senyals: sequeiona, crivellada i bequetjada pes pardals»
Cony, Satorreta, jo volia dir el mateix ;))
Digues Figues Toni!