Oti Corona / Tens uns ulls preciosos. Vols que anem al cine? Guapa. Et convido a sopar. Et queda molt bé aquest vestit. Quina sort tinc d’haver-te conegut, és que no saps les dones que corren pel món. Ets molt dolça. Millor que condueixi jo, que de vegades fas maniobres massa brusques. No puc estar un minut sense tu. Anem a viure junts. Sempre estàs parlant amb l’Anna. Et necessito. On vas amb aquesta falda tan curta?. No hauries de treballar tantes hores. T’estimo. Gastes massa diners en roba. Ets preciosa. La teva mare ve massa per casa. Les nou del vespre i encara no hi ha res per sopar. Un altre cop xerrant amb les amigues? Aquest company teu, aquest Joan que t’envia tants missatges…com torni a veure que t’escriu, li trenco la cara. Perdó. Em poso nerviós. Té, un ram de flors. Guapa. Et maquilles massa per anar a treballar. Ja et porto jo, que cada dia condueixes pitjor. Jo no t’he dit que no surtis, només dic que amb l’Anna no hi aniràs més. Igual si no t’haguessis passat la tarda a casa de la teva mare, ara tindríem el sopar fet. Ets idiota. Perdona’m, si us plau, ja saps que em poso nerviós. No marxis. Canviaré. T’estimo. Un altre cop l’Anna? Aquesta què vol, que tornem a tenir problemes? He pensat que amb un que treballi ja n’hi ha prou. Calla. Què vols, que tothom s’adoni que ets ase perduda? No em parlis dels teus problemes, que prou tinc amb els meus. Prepara la mudança, em traslladen el mes que ve. Ja, ja sé que allà no hi tenim ningú. Ni falta que ens fa. T’estimo. Et tractaré com a una reina. Ets un perill al volant. Gorda. No vull tornar-te a veure parlant amb les veïnes. Aquest vestit és massa escotat. Només dius bajanades. I és clar que t’he revisat el correu. A tu t’he de vigilar de prop. Puta. No serveixes per res. Marxar? Dius que vols marxar? Prova-ho.
Hi ha homes que es poden abonar un bon terreny per al maltractament físic perquè hi ha una societat que calla davant tot l’abús que el precedeix. Allò de no ficar-se en la vida d’una parella està molt bé quan es tracta d’una relació saludable, però és al mateix temps el millor escut per als abusadors. No els pot seguir servint ni un dia més. Davant del maltractament, no callis. No callis quan un home fa befa de la seva dona. No callis quan vulgui controlar les seves entrades i sortides, la seva economia o la seva vida laboral. No callis quan vegis que està intentant aïllar-la de la família i els amics. El “denuncia, dona” és tan trampós com el «divorcia’t» perquè aquests imperatius no saben de por ni de precarietat ni de desemparament, i posen sobre la víctima tota la responsabilitat del que està patint. No la deixis sola. No callis.
Ojalá la sociedad, tome pronto plena conciencia del problema y actúe en bloque para erradicarlo.