@Noudiari/ L’Ajuntament d’Eivissa dota de noms a diferents espais i carrers de la ciutat amb l’objectiu de continuar amb la preservació de la toponímia local així com el reconeixement a les diferents persones que han deixat empremta a la ciutat d’Eivissa. Els nous noms son concret tres carrers i una plaça del municipi. Es tracta de la plaça de sa Tarongeta, el carrer de Marià Llobet Roman, el carrer de Joan Gómez Ripoll, Campos, i el carrer de Can Parra.
Pel que fa a la plaça de sa Tarongeta, es tracta del nou espai públic creat al final del carrer Jaume I desprès de la importantíssima remodelació realitzada als darrers mesos a la zona de Vara de Rey i Plaça des Parc, gràcies a la qual s’ha guanyat un nou espai públic en forma de plaça.
El nom de la plaça de sa Tarongeta, respon a la voluntat de recuperar l’ús del topònim de la zona. Son moltes les referències documentals que es troben d’aquest nom en el valuós fons de l’Arxiu Històric d’Eivissa (AHE). De fet, la primera referència data de l’any 1725 al Llibre de Regidoria del recent creat Ajuntament n- Universitat d’Eivissa i Formentera fins al bienni anterior – i es tracta d’un acord municipal en compliment d’una Reial ordre dictada a l’any 1716.
Carrer de Joan Gómez Ripoll, Campos
Pel que fa al carrer de Joan Gómez Ripoll, Campos, s’ha volgut fer un reconeixement al seu ofici de la construcció i a la seva obra arquitectònica. El carrer és el que s’està obrint actualment des de l’Avinguda de Pere Matutes Noguera, cap a la finca de Ca les Ànimes.
L’obra més representativa del mestre Campos és, sens dubte, l’Hotel Montesol, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat d’Eivissa, situat en ple centre i aixecat l’any 1933. El nou estil que introduí en l’arquitectura d’Eivissa, fruit de la seva estada a Cuba des de l’any 1920 fins al 1929 quedà en aquest edifici ben patent amb la incorporació d’una ornamentació colonial.
Joan Gómez Ripoll començà a treballar de picapedrer als 16 anys. Desprès d’una estada a Palma i després de desenvolupar durant els 9 anys que va estar a Cuba i una vegada tornà cap a Eivissa, va obrir la seva pròpia empresa constructora, des d’on desenvolupà una important feina formadora.
Militant actiu del Partit Socialista Obrer, la seva trajectòria vital i laboral queda truncada per l’esclat de la Guerra Civil. L’abril de 1939 va ser empresonat i traslladat a Palma. Va ser condemnat a mort per adhesió a la rebel·lió i executat el 30 de setembre de 1942.
El llegat arquitectònic de Campos va ser declarat Bé d’interès Cultural pel Consell d’Eivissa i Formentera l’any 2001.
Canvi de nom
Quan al carrer de Marià Llobet Román, enguany es compleixen 90 anys del naixement d’una figura polifacètica i clau de l’Eivissa de la segona meitat del segle XX, que destacà en nombrosos activitats: advocat, funcionari públic, empresari i promotor turístic, polític i escriptor.
Per la seva vinculació al municipi, Marià Llobet compta amb destacats mèrits per tenir un carrer dedicat al seu nom. En aquest cas, el carrer Tinent Gotarredona canvia la titularitat, en compliment de la Llei de Memòria Històrica, per anomenar-se carrer de Marià Llobet Roman.
Per altra banda, també s’incorpora el carrer de Can Parra en referència a l’antiga finca de can Parra que es troba situada al barri de can Sifre on ara hi ha una casa pagesa ubicada a l’avinguda de sant Josep de sa Talaia, al costat de la rodona de can Sifre.
Can Parra està declarada Bé Catalogat i tot i que no es troben referències antigues d’aquesta casa sobre la data de construcció, sembla que podria ser la casa que l’Arxiduc Lluís Salvador menciona en la seua obra i que dibuixa com Alqueria de ses Salines.
Per la importància històrica de la finca i la casa de can parra i la necessitat de preservar la toponímia local, es nomena el carrer de l’antiga finca com carrer de can Parra.