El primer plenari de l’any de Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia ha aprovat amb el suport de tots els grups excepte el PP la concessió de la Medalla d’Or del municipi a l’arquitecta Isabel Martínez León, per la seva «extraordinària contribució per impedir la urbanització de tota la zona de l’actual Parc Natural de ses Salines, als anys 70, en la defensa de la legalitat.
Amb aquest «reconeixement públic i social» la corporació distingeix els mèrits acumulats per Martínez en la seva insubornable defensa del territori, resistint les pressions que va haver de patir, i que varen arribar de tots els fronts, per permetre la construcció de 20.000 habitatges que hauria suposat la destrucció d’un dels paratges més emblemàtics i estimats «per tots els eivissencs», com ha recordat la tinent d’alcalde Pilar Ribas en la seva exposició, en la que també ha destacat «un fet que no es menciona als informes, el sostre de vidre» amb què va topar Martínez pel fet de ser dona «en el seu enfrontament amb la societat josepina i a la corrupció urbanística d’aquella època». Ribas ha recordat que l’arquitecta acudia a la seva feina «embarassada i s’hi jugava la feina, algo amb unes conseqüències molt més greus» pel fet de ser dona. «Va ser doblement valenta», ha reiterat.
El regidor d’Ara Eivissa, Josep Antoni Prats, ha destacat el seu valor ambiental únic i ha recordat el vincle ancestral dels eivissencs amb ses Salines, des que el 1261 els conqueridors catalans acordaren que els illencs serien els propietaris de l’explotació i gestionarien la seva riquesa, una situació que es va mantenir durant segles fins que se’n apropia la Corona per vener-les després. Aquest sentiment de patrimoni col·lectiu perdura en el temps i germinarà més endavant amb un moviment per la defensa de tota aquesta part del municipi de Sant Josep que va culminar amb la protecció com a Parc Natural. Que hauria arribat massa tard per salvar ses Salines si no hagués estat per la determinació i l’ètica de Martínez León i l’alcalde José Tur Serra, Coques «per posar la legalitat per davant dels interessos econòmics» per evitar la destrucció d’aquest entorn. «Cada un s’ha posat del costat que ha triat», ha dit sobre el resultat de la votació.
Martínez de León era l’arquitecta municipal de Sant Josep que entre els anys 1974 i 1977 es va oposar al pla parcial i al pla general d’urbanisme que pretenien omplir de formigó els estanys de ses Salines, encara molt preservades. Ella i l’alcalde de l’època, estaven pràcticament sols en la oposició al projecte i la defensa de la legalitat. A tots dos els va costar també la posició, com ha recordat el regidor de Proposta per Eivissa, Vicent Torres, en una conversa posterior a aquella època, el propi Coques admetia haver set un alcalde «escollit a dit. Igual que em llevaren», ha citat. La regidora de Vox, Pino Vidal, ha destacat que Martinez «es va adelantar al seu temps».
Pilar Ribas ha explicat que, recollint també una petició expressa del PP (que s’ha abstingut), en l’acte d’entrega de la Medalla d’Or a l’ex-arquitecta municipal, encara sense data, també es farà un record i un reconeixement del paper de l’alcalde Coques (mort el 2019) per evitar la destrucció de ses Salines.