L’Ajuntament de Sant Josep demanarà de manera formal al Consell d’Eivissa que, com administració superior a l’illa en la gestió territorial, acordi la suspensió de les actuals Normes Subsidiàries, de 1986, i aprovi a continuació les Normes Provisionals (NPP) que s’han acordat entre les dues administracions. La decisió s’adoptarà en un plenari extraordinari convocat per aquest proper dilluns, 28 de novembre, segons ha anunciat l’alcalde, Ángel Luis Guerrero, que també ha presentat aquest matí el nou ordenament transitori junt amb el president del Consell, Vicent Marí, a qui li ha agraït «la col·laboració del Consell en tot el procés per arribar a aquest document que marcarà un abans i un després a Sant Josep, que disposarà d’unes normes urbanístiques clares, transparents i iguals per a tots, sense la discrecionalitat i els vestits a mida d’etapes passades».
Guerrero ha avançat que les NPP rebaixen la capacitat màxima de les àrees urbanes de Sant Josep als 43.720 habitants, però també ha aclarit que aquest sostre és molt menor «si ens referim només a les àrees del municipi on es podrà demanar llicència sense més tràmit, aquestes sumen un límit de 31.702 habitants», perquè per poder sumar els 11.478 habitants potencials de les àrees urbanes menys desenvolupades del municipi «hauran d’obtenir l’informe favorable que acrediti que podran disposar d’aigua suficient», ha dit.
L’alcalde ha explicat que la gestió del territori de Sant Josep «havia esdevingut impossible als últims anys», pel desfase d’unes normes subsidiàries de fa més de 35 anys que no s’han adaptat mai a cap de les lleis d’ordenació del territori posteriors però també pel desenvolupament inadequat que es va practicar al municipi, amb una greu discrecionalitat «que ha perjudicat a la ciutadania, perquè a dia d’avui ens trobem que l’Ajuntament mai ha rebut el que li tocava pel que fa a terrenys i solars, que no és per caprici sinó per atendre les necessitats d’equipaments per la població, com escoles, escoletes, equipaments educatius i esportius o habitatges de promoció pública. Els que varen governar aquest municipi durant 30 anys varen permetre un espoli sistemàtic del que corresponia per dret als vesins i vesines de Sant Josep i amb aquest nou ordenament provisional volem posar les bases per recuperar part del que és seu». A la memòria de les NPP s’arriba a constatar que la raó per atorgar la qualificació d’urbana a una zona podia arribar a ser que ja s’hi havien donat moltes llicències de construcció, pel que es considerava consolidada.
Davant la complexitat de la situació del municipi, els serveis urbanístics municipals aconsellen suspendre l’ordenament municipal per tal de poder començar a posar ordre. Això permetrà no donar més llicències ni permetre el desenvolupament de cap zona del municipi on no estigui clarament delimitada la seva ordenació. Aquesta possibilitat es planteja al Consell al principi de la legislatura, com ha recordat Guerrero, que ha agraït «la bona predisposició a col·laborar per dur-la endavant» a través d’una negociació que s’ha consensuat en el document de les Normes Provisionals (NPP) que també s’aprovaran el proper dilluns.
En la presentació d’aquest matí, el president Vicent Marí ha explicat que l’acord entre el Consell i l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia «posa de manifest la voluntat de dos equips de govern, el municipal i l’insular, de voler arribar a acords per damunt de les diferències de colors que hi pugui haver, arribant al que és una bona solució per a tots els vesins de Sant Josep».
Pel que fa el contingut, el president ha destacat que tot i el caràcter municipal d’aquesta modificació, es dóna resposta a problemes insulars, com és la manca de sòl industrial. D’aquesta manera el president ha recordat que «les principals federacions empresarials de l’illa, com la PIMEEF i la CAEB han demanat constantment més sòl industrial a l’illa, una problemàtica que va ser constatada en el consell d’alcaldes de novembre de 2021» en què les institucions d’Eivissa es proposaren augmentar un 44% el sòl industrial disponible a Eivissa.
Aquesta modificació també suposa el compliment del compromís del Consell d’Eivissa amb els vesins dels edificis Don Pepe de facilitar la requalificació urbanística del terreny que es proposés des de l’Ajuntament de Sant Josep per fer el nou edifici «de la manera més ràpida possible, sense haver de fer una modificació de Normes per part de l’Ajuntament que hagués necessitat més de 4 anys per poder-se realitzar».
Per la seva banda el vicepresident primer del Consell d’Eivissa i conseller de Gestió del Territori, Mariano Juan, ha detallat que l’aprovació de les normes provisionals de Sant Josep per part del Consell Insular són un compromís que la institució va assolir amb l’Ajuntament a principi de mandat i que juntament amb la cessió de la travessera de Sant Jordi, ja realitzada, i la rotonda de l’entrada del poble, en procés d’aprovació definitiva segons ha dit, esdevé la majoria de peticions realitzades per Sant Josep a aquest Consell Insular.
Quant a la situació urbanística de Sant Josep, Les antigues Normes Subsidiàries del 1986, que no s’han adaptat als canvis legals posteriors, fixaven un sostre de població de 62.307 habitants, tot i que la xifra es pot considerar irreal perquè establia aquesta estimació calculant només 3 habitants per un habitatge de 200 metres quadrats, per exemple. L’ordenament assignava a àrees de desenvolupament urbà el 13,6% del territori, 2.162,16 hes. Això vol dir que de les seves 15.885,41 hectàrees del municipi, en considerava 1.310 hes (agrupades en un total de 100 sectors) es defineixen com a sòl urbanitzable i les 851,46 hes restants com urbanes. D’aquestes, 381 es consideraven directament ordenades i podien obtenir la llicència per edificar i unes altres 468 quedaven incloses en 83 Unitats d’Actuació, amb el que requerien de desenvolupament urbanístic per poder-se desenvolupar. «Aquell any hi havia censades al municipi una mica més de 8.000 persones i el que es pensava era en multiplicar aquesta xifra per set», ha il·lustrat l’alcalde.
L’aprovació de la Llei d’Espais Naturals (LEN) i les Directrius d’Ordenació del Territori (DOT) imposen una primera retallada a unes normes «absolutament desmesurades». Així, les àrees de desenvolupament urbà es redueixen a 1.608,16 hectàrees i queden desclassificades 554, però es mantenen en 849,51 les considerades com urbanes amb un grau divers de desenvolupament i unes altres 758,65 hectàrees segueixen com a sòl urbanitzable. A resultes d’això, el sostre de població potencial de les zones urbanes es rebaixa als 52.388 habitants.
Després arriben noves lleis territorials com la recent LUIB, a les que les Normes Subsidiàries no s’adapten però que tenen el seu efecte sobre el municipi. Així, segons els redactors de les NPP, es podria considerar que el sòl urbà suma 49,51 hectàrees mentre que l’urbanitzable ha quedat reduït a 258 hes. La capacitat potencial de població la situen en una forca que va dels 46.281 als 54.105, per causa de la dificultat per determinar els paràmetres urbanístics aplicats i el seu compliment en la delimitació de determinades zones del municipi.
Les NPP proposen una nova delimitació de 924,7 hectàrees de sòl urbà i 198,77 de sòl urbanitzable, que representen el 7,1% del territori municipal, menys de la meitat del que destinaven a ús intensiu del sòl les normes de 1986. En conseqüència, el sostre poblacional es redueix entre un 32 i un 50%, pel fet que la construcció de fins a 11.478 places de les 43.720 places màximes previstes queda condicionada a la suficiència de recursos hídrics. Aquesta situació afecta a 341 hectàrees del sol urbà, que requeriran d’un pla especial d’ordenació detallada pel seu desenvolupament (42 zones en total), front a les 583 hes que reben una ordenació detallada.
A les noves unitats d’actuació per obtenir sòl per solucionar les deficiències d’equipaments de determinades àrees la cessió per l’Ajuntament serà aproximadament del 50% de la superfície bruta.
Només es desclassifica un urbanitzable, l’anomenat de Cas Damians, i no es classifiquen nous sols ni s’altera la classificació dels existents, tot i que es fa servir al formula del Sol Urbanitzable Directament Ordenat (SUDO) per la obtenció anticipada de terrenys per les operacions urbanístiques considerades més urgents des de l’equip de govern.
La primera d’aquestes es fa en compliment de l’acord del Consell d’Alcaldes d’ampliar el sòl industrial disponible. En aquest cas, es proposa la reconversió d’una zona contigua a un polígon industrial del municipi de 8,93 hectàrees amb la següent delimitació: 45.609 metres quadrats destinats a naus industrials, 13.964 m2 per equipaments municipals i 12.612 m2 d’espai lliure públic. El conseller de Territori ha dit al respecte que en aquest desenvolupament s’espera poder construir la segona estació permanent d’ITV de l’illa.
Amb el segon SUDO proposat es busca obtenir terreny suficient per a la construcció de 100 habitatges per reallotjar les famílies dels apartaments Don Pepe, a més de la vialitat necessària per a la nova urbanització, situada junt a una zona ja consolidada.
En la línia de definir àmbits destinats a acollir equipaments considerats urgents i que no es pot esperar a l’aprovació definitiva del nou ordenament, es designen com a part del sistema general d’equipaments municipals un sòl urbanitzable a l’antic sector 1.1 de Can Burgus d’on l’Ajuntament obté un terreny de 14.882 metres quadrats, necessaris per a la construcció d’una nova caserna de la Guàrdia Civil, una demanda considerada d’interès general pel municipi i pel conjunt de l’illa d’Eivissa per tal de facilitar el treball d’aquest cos i afavorir l’estabilització del seu planter.
També es designa una superfície de 28.248 a la part posterior de Cala de Bou on es proposa ubicar equipament cultural i cultural. De la mateixa manera es fa també amb un terreny annex a l’escola de Sant Jordi per al futur desdoblament del centre educatiu.
Es preveuen també dos unitats d’actuació a l’entrada de Sant Josep des d’Eivissa per obtenir sòl per la glorieta prevista per descongestionar l’accés al nucli.
De les 583,3 hectàrees urbanes definides de manera detallada, es fixen les determinacions per 517,9 d’elles, mentre que a les 65,4 restants les NPP es remeten a les condicions fixades alls plans parcials que les desenvoluparen. Segons les diferents qualificacions, en aquestes zones es clasifiquen 254.260 metres quadrats de sol per equipaments, 81.826 m2 d’espai lliure públic i 8.877 de privat.
En resum, del total de 924,7 hectàrees de sol urbà definides a les NPP, només serà possible l’autorització d’edificacions a 478 hes (el 51,74%), que són les ordenades de manera directa i fora dels àmbits de les unitats d’actuació (51,63 h) o dels què requeriran d’un pla especial per dotar d’infraestructura urbana una zona (53,21 h). A les 446,22 hectàrees restants farà falta la formulació i execució prèvia de planejament pel seu desenvolupament abans de permetre la construcció.