L’Ajuntament de Sant Josep ha aprovat en el plenari extraordinari celebrat aquest matí la moció de l’equip de govern que demana al Consell la suspensió del seu planejament, junt amb la proposta d’unes Normes Provisionals que redueixen gairebé a la meitat el sòl urbà i urbanitzable del municipi (el 47,8%), atès que passa de les 2.162,16 hes a les 1.310 hes del nou ordenament proposat. La proposta, que tal com s’ha informat, ha estat consensuada amb el Consell d’Eivissa, ha rebut el suport dels dos partits que formen l’equip de Gover, el grup del PP i Ciudadanos. Ara Eivissa, que ha optat per l’abstenció, i Proposta per Eivissa i Vox, hi han votat en contra.
L’alcalde i responsable d’Urbanisme, Ángel Luis Guerrero, ha repassat en la seva intervenció la llarga etapa «d’obscurantisme i urbanisme clientelar» que ha patit el municipi, en el que ha definit com un «saqueig» a la ciutadania, que ha estat la víctima d’un «espoli sistemàtic», perquè la discrecionalitat que es practicava ha impedit que l’Ajuntament rebés mai «el que li tocava pel que fa a terrenys, zones verdes, carrers i aprofitament. Que no és per caprici sinó per atendre les necessitats de la població, com escoles, escoletes, equipaments educatius i esportius o habitatges de promoció pública», ha recordat.
Aquesta etapa de «governs municipals permissius, amb tècnics municipals corruptes que mai practicaren l’interés general» ha tengut com efecte a llarg termini que la gestió urbanística de Sant Josep ha arribat a una sotuació de no retorn que obliga a demanar aquesta suspensió, ha argumentat l’alcalde, que ha repassat de manera pormenoritzada les conseqüències d’aquella etapa, amb situacions com la concessió de llicències d’edificis a sols rústics on les cessions obligatòries a l’Ajuntament «són inviables».
La proposta que es remet ara al Consell s’adapta també a la normativa urbanística sobrevinguda, a la que no s’havien adaptat mai les normes subsidiàries de 1986 i fet pel qual també han quedat «desfassades».
El regidor Vicent Roig ha intervingut en nom del grup popular ha recordat el treball que s’ha fet per arribar a un consens per les noves normes provisionals amb el Consell, i ha considerat que és «un exemple que no es dóna gaire sovint de col·laboració institucional». També ha criticat que en els últims anys, que la esquerra ha governat la Corporació, no hagi estat capaç d’aprovar un nou ordenament.
El portaveu de Ciudadanos, Dani Becerra, ha lamentat els sous que han costat els intents previs de revisar l’ordenament del municipi, tot i que també ha donat el seu suport a la moció.
Des d’Ara Eivissa, Josep Antoni Prats ha dit que compartia «totalment» el diagnòstic fet per l’alcalde però ha justificat la seva abstenció en el fet que el nou planejament provisional no s’ha traduït encara al català i manté alguns plans parcials «tal com estaven al 86», tot i que en aquests casos Guerrero ha contestat que el seu desenvolupament es remet al futur Pla General d’Ordenació Urbana en el que ja s’està treballant.
El regidor de Proposta per Eivissa, Vicent Torres, considera que el PGOU «és l’urgent» i no les normes provisionals, que critica que retardaran l’aprovació d’un ordenament revisat completament. Per part de VOX, que també ha votat en contra, s’ha criticat la gestió de l’urbanisme de ls últims anys.
Guerrero ha avançat que les NPP rebaixen la capacitat màxima de les àrees urbanes de Sant Josep dels 62.307 de les NNSS de 1986 als 43.720 habitants, però també ha aclarit que aquest sostre és molt menor «si ens referim només a les àrees del municipi on es podrà demanar llicència sense més tràmit, aquestes sumen un límit de 31.702 habitants», perquè per poder sumar els 11.478 habitants potencials de les àrees urbanes menys desenvolupades del municipi «hauran d’obtenir l’informe favorable que acrediti que podran disposar d’aigua suficient». En conseqüència, el sostre poblacional es redueix entre un 32 i un 50% (xifra que només s’arribarà a assolir en cas que s’acredités la suficiència de recursos hídrics).
A les noves unitats d’actuació per obtenir sòl per solucionar les deficiències d’equipaments de determinades àrees la cessió per l’Ajuntament serà aproximadament del 50% de la superfície bruta. Només es desclassifica un urbanitzable, l’anomenat de Cas Damians, i no es classifiquen nous sols ni s’altera la classificació dels existents, tot i que es fa servir al formula del Sol Urbanitzable Directament Ordenat (SUDO) per la obtenció anticipada de terrenys per les operacions urbanístiques considerades més urgents des de l’equip de govern.
La primera d’aquestes es fa en compliment de l’acord del Consell d’Alcaldes d’ampliar el sòl industrial disponible. En aquest cas, es proposa la reconversió d’una zona contigua a un polígon industrial del municipi de 8,93 hectàrees amb la següent delimitació: 45.609 metres quadrats destinats a naus industrials, 13.964 m2 per equipaments municipals i 12.612 m2 d’espai lliure públic.
Amb el segon SUDO proposat es busca obtenir terreny suficient per a la construcció de 100 habitatges per reallotjar les famílies dels apartaments Don Pepe, a més de la vialitat necessària per a la nova urbanització, situada junt a una zona ja consolidada.
També es designen com a part del sistema general d’equipaments municipals un sòl urbanitzable a l’antic sector 1.1 de Can Burgus d’on l’Ajuntament obté un terreny de 14.882 metres quadrats, necessaris per a la construcció d’una nova caserna de la Guàrdia Civil. També es designa una superfície de 28.248 a la part posterior de Cala de Bou on es proposa ubicar equipament cultural i cultural. De la mateixa manera es fa també amb un terreny annex a l’escola de Sant Jordi per al futur desdoblament del centre educatiu. A més, es preveuen també dos unitats d’actuació a l’entrada de Sant Josep des d’Eivissa per obtenir sòl per la glorieta prevista per descongestionar l’accés al nucli.
De les 583,3 hectàrees urbanes definides de manera detallada, es fixen les determinacions per 517,9 d’elles, mentre que a les 65,4 restants les NPP es remeten a les condicions fixades alls plans parcials que les desenvoluparen. Segons les diferents qualificacions, en aquestes zones es clasifiquen 254.260 metres quadrats de sol per equipaments, 81.826 m2 d’espai lliure públic i 8.877 de privat.
En resum, del total de 924,7 hectàrees de sol urbà definides a les NPP, només serà possible l’autorització d’edificacions a 478 hes (el 51,74%), que són les ordenades de manera directa i fora dels àmbits de les unitats d’actuació (51,63 h) o dels què requeriran d’un pla especial per dotar d’infraestructura urbana una zona (53,21 h). A les 446,22 hectàrees restants farà falta la formulació i execució prèvia de planejament pel seu desenvolupament abans de permetre la construcció.
