Avui el món commemora el Dia Mundial de l’Aigua. Aquell bé, essencial per a la vida, del que sovint tenim el pensament màgic que sortirà de les aixetes de les nostres llars eternament. Molt lluny de la realitat, es tracta d’un bé cada vegada més escàs en les seues formes potable i apte pel reg.
A Eivissa, com tothom comenta ja en qualsevol conversació de carrer, està sent un any com ningú conserva al seu record. Ningú recorda una tardor i un hivern amb camps marrons d’herbes seques que cruixen sota les soles de les sabates, en que ni el blat ni la civada han aconseguit apuntar per sota d’una terra la qual en ja alguns indrets s’omple d’esquerdes semblants a cicatrius i on flors i fulles a penes broten de quatre branques d’ametller dels que encara queden vius.
La ciència apunta a que cada vegada sequeres com aquesta i pitjors es convertiran en la norma mentre no posem fre radicalment a les diverses causes del canvi climàtic. El que de segur no sabem és quant de temps durarà aquesta sequera actual i, només per aquest motiu, ja hauríem d’estar prenent totes les precaucions i mesures possibles. Contràriament a això, els nostres governants estan actuant com si no hagués demà i proposen mesures per seguir igual sense fer cap canvi.
De fet, és inconcebible que es continuï permetent la construcció de milers de nous habitatges, hotels, piscines i perforades i que es lluiti per assolir més creixement turístic mentre que es retrata a les dessaladores com la solució miraculosa amb la qual poder compatibilitzar el creixement amb l’explotació d’aquest recurs preuat.
Amics de la Terra reclama accions per controlar la qualitat de l’aigua que arriba a les depuradores per assegurar que aquesta aigua depurada sigui apta pel reg:
- Les administracions locals han d’instal·lar punts de control i aplicar sancions als hotels que utilitzin el clavegueram públic com sistema d’evacuació de la salmorra de les seues dessaladores.
- Renovar totes les xarxes i canalitzacions obsoletes de subministrament d’aigua potable que permeten filtracions d’aigua marina i, a la vegada, perden tones d’aigua potable.
També fa falta introduir controls per evitar el malbaratament:
- Limitar l’aigua transportada en camió a mansions i cases de luxe que es destina al reg de jardins pràcticament tropicals i entapissats de gespes; al manteniment de piscines que es buiden i omplen cada temporada, així com al de spas privats que inclouen jacuzzis i hammams.
- Implementar sistemes per incentivar l’estalvi d’aigua entre els usuaris i penalitzar el malbaratament.
I actuacions de sentit comú:
- Recuperar sistemes de recollida d’aigua de pluja tradicionals i finançar la implementació de nous.
No es pot permetre ni l’ús desmesurat per part d’uns pocs privilegiats ni pel turisme, ni que s’obrin els braços a encara més turistes quan ja no hi ha aigua ni per al consum dels habitants al mig de l’estiu. No podem créixer infinitament abocant als habitants de l’illa a merament malviure o sobreviure.
Les dessaladores no han de ser mai una solució, si no un últim recurs del qual no es pot abusar, no menys per tots els seus impactes ambientals, com els altíssims requeriments energètics i el problemàtic residu de salmorra.
Per tot això, Amics de la Terra demanem mesures urgents per tancar el cicle de l’aigua, millorant la gestió i evitant el malbaratament, recuperant aquest bé imprescindible, que és un dret humà bàsic.
O és el pla esperar fins a que arribem al límit? És que no hi estam arribant ja?