Felip VI (o, com diria aquella, Felipe uve palito) ens té acostumats a vessar-la, i afegir-n’hi una no hi fa res. Diumenge passat, a Logronyo, en plena celebració del Dia de las Fuerzas Armadas, va fer un brindis xocant: «brindemos por lo que nos une: España». N’estàs segur, rei, que la cosa va així? Perquè a mi no em pareix precisament que hi hagi consens sobre això d’Espanya, sinó ben al contrari. Ara mateix, Espanya deu ser un dels elements que està creant més divisió dins una part de la societat dita «espanyola». El Borbó mateix hi ha contribuït poderosament, deixant la meitat dels catalans fora de la seua apreciació com a «súbdits» propis, o com a ciutadans del propi país.
Podem dir que Espanya uneix la gent de JxCAT i d’ERC amb la de Ciutadans i del PSC? Espanya amalgama els de la CUP amb els del PP? Fins i tot m’atreviria a dir: Espanya fa coincidir en un mateix patriotisme el volàtil i anguilós PNB amb els partits dinàstics? I el BNG, Compromís pel País Valencià, MÉS (per Mallorca i per Menorca), se senten units per això d’Espanya? Tanta ciència-ficció arriba a entendrir.
Però sí que hi ha elements que uneixen ideals i partits tan aparentment difícils d’unir. Per exemple, al Parlament europeu, el PDCAT de Puigdemont i els Ciutadans d’Albert Rivera comparteixen grup parlamentari (l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus). Partits tan aparentment difícils d’unir com el PDCAT i Ciutadans coincideixen… a Europa. Allò que els uneix no és ni Espanya ni cap idea ni cap model territorial factible dins aquest àmbit, però diuen coincidir en el liberalisme i això els ajunta a Europa.
Al Parlament europeu, així mateix, el representant d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ara Catalunya en Comú) comparteix grup parlamentari amb els dos diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya. Un diputat que sempre computa com a «unionista» als diaris de Madrid pot compartir grup perfectament amb dos diputats inequívocament independentistes. Els uneix Espanya? Evidentment, no. Els uneix Europa.
De la meua experiència al Parlament europeu, puc recordar l’amplíssima coincidència amb Vytautas Landsbergis, de Lituània, Valter Dombrowskis, de Letònia, o amb Lazslo Tökes, de Transilvània (Romania), tots ells del Grup Popular Europeu. Partidaris del dret d’autodeterminació, independentistes dels seus països (dos d’ells independents des de l’última dècada del segle passat), amants de les seues respectives nacions i europeistes convençuts, ens trobàvem en un projecte comú que es diu Europa. Això ens unia i ens uneix.
Per tant, pens que el Borbó hauria d’afinar una mica més a l’hora de brindar. Per no vessar-la sistemàticament.
Per Bernat Joan i Marí
Benvolgut Illenc,
els noms dels reis i dels papes sempre es tradueixen. Francesc és Francesc. Si no, tocaria dir-li Franciscus, i en espanyol li diuen Francisco sense cap problema.
(Ja pots suposar que a mi m’agrada més dir-li Felipe Uve Palito que no Felip VI).
Quant a les coses que ens uneixen, m’agrada que esmentis la llibertat d’expressió quan hi ha gent a l’exili o a la presó per la lletra d’unes cançons.
I, en relació a la suposada mort del periodista rus, avui ja deus sebre que va ser una maniobra dels serveis secrets d’Ucraïna per salvar-lo. Bravo per Ucraïna!
Brindemos pues Bernat, por España y por Europa. Por que ambas permanezcan unidas y sin fisuras ni amenazas que las debiliten. Actualmente para defender de un posible intento por parte de Rusia, de emular lo acontecido en Crimea en los paises balticos, España bajo mandato de la Otan, mantiene desplegados en Estonia seis cazas Eurofighter en misión de Policia Aerea y varios cientos de militares con mas de 80 vehiculos, de ellos 20 carros de combate y blindados, en Letonia. Supongo que su colega Vytautas Landsbergis estara agradecido. Por otro lado tenemos el intento del Presidente Torra de separar Cataluña del resto de España, curiosa actitud de una persona que juro por dos veces como militar la Bandera y la unidad de España, eso si, cobrando 40000 pesetas al mes. Los juramentos estan para cumplirlos, yo tengo una cosa en común con el Sr. Torra, tambien jure dos veces, pero una diferencia, yo si mantengo mi juramento en su integridad. Lo dicho, brindemos por la unidad de España y de Europa. Salud.
Pd. Lo de los palitos y uves no lo veo correcto, no vamos a empezar a poner palitos a Jaime I o Alfonso V. Convendra comigo que la Historia se puede interpretar pero no cachondearse de ella o intentar cambiarla.
Benvolgut Antonio Ramón, el teu comentari em dona peu a referir-te una anècdota. L’any passat, a finals de juny, era a un congrés a Santiago de Compostel·la, que se celebrava a la seu de l’ajuntament (el Pazo de Raxoi), a la Praça do Obradoiro. Els soldats que se n’anaven cap a Letònia varen fer una parada encomanant-se a l’apòstol. «Aquests són dels nostres», li vaig dir a un company del congrés, càrrec de Bildu a l’ajuntament d’Irunya (Pamplona, per als espanyols). Em va mirar sorprès, com dient-me si jo no som independentista. I li vaig haver d’explicar que de vegades Espanya també defensa la civilització, perquè defensar les repúbliques bàltiques davant Rússia és defensar la civilització. I el dret d’autodeterminació, per cert. O siga que, salut de la bona! I ho diria al revés de com ho deis vós: «Brindem per la unitat d’Europa i per la salut d’Espanya». Una abraçada.
Efectivament, Europa ens brinda una bona oportunitat per seure junts i parlar…que no ha de ser tan complicat, carai. Salut i República.