Com que ja hem estrenat l’any, el tema sobre allò que arrossegam en herència, i de bastant mala manera, des dels més remots moments d’adquirir el que llavors se’n deia, amb una mica d’infantilisme, un poc sollat pel blanc i negre de l’època, ”coneixement”, em fa anar per una estranya drecera, i per això pregunt: ¿podem dir que la realitat de la llengua comuna, i estic parlant, per descomptat, del català, és gairebé nostra, en propietat, i precisament en “coneixement”, com demanava, per no dir que quasibé suplicava, amb un llenguatge doctoral, i evidentment savi, el gran Carles Riba, fa cent anys? No feim salts d’alegria, ni vaticinam gaires millores a curt i mig plaç. Però podem trobar el consol de sentir-nos millor que aquells altres que, sense cap dubte, ara mateix reben les bastonades, les patacades, les bufetades, les tortures i les morts, les annexions territorials infinites, els cursos molt accelerats de destrucció massiva, amb extermini cultural inclòs.
I és que, amb lentitud, no passa l’any, però de pressa és com s’acaba. Perquè tot corre de la mateixa manera salvatge, és ben possible que respectant, però sense prou consideració, aquella dita clàssica i sortosament repetida en tants moments: tot flueix, i la pàgina en blanc està bruta de tinta vermella, que podria ser sang. Un llibre de Marta Rebón n’explica un capítol encara molt actual d’aquest malefici que els descendents de Caín mai han aconseguit de treure’s de sobre, en la forma del senyal identificador que els marca.
El complex de Caín. El “ser i no ser” d’Ucraïna sota l’ombra de Rússia (Edicions 62, Barcelona, 2022) és un aclaridor recorregut per la història especialment literària del descomunal món russòfon, en el seu eixamplement imperialista cap als seus vesins i, en molts de casos, víctimes propiciatòries del més gran amor propi, perquè se’n sent l’amo i senyor, i no vol admetre rèpliques, a la seua poderosa capacitat d’esvergar la massada més grossa i aporugant que ningú sigui capaç de dar.
No són paraules d’uns contra les paraules d’altres. Es tracta de guerra, la més vella representació humana de l’odi ancestral que es perpetua, contra la pau que, si s’escriu, no acaba prou de quallar a la realitat.
El llibre de Marta Rebón (Barcelona, 1976) ens permet de fer, a aquestes altures del que Jorge Luis Borges va anomenar com a història universal de la infàmia, un aterratge forçós a bona part de la millor literatura russa que vàrem llegir, sempre donant gràcies al cel, cada vegada que ho hem fet, això sí: Tolstoi, Dostoievski, Gógol, Txékhov, Bulgàkov, Akhmàtova, Bàbel, Grossman, Nadejda Mandelstam, o el precedent suïcida de Puixkin. No acabaríem. Els mèrits i els noms no fan la qüestió menys extraordinària i, fins i tot, transcendental per al transcurs civilitzador, enc que no ho parega, de la humanitat. On les contradiccions i els errors hi han d’aparèixer, i ho fan de manera desastrosa, tant abans com ara mateix. I la guerra a Ucraïna ens ho confirma cada dia, a pesar que no miram amb els ulls ben oberts els noticiaris, ni comentam, com pertocaria, la premsa diària, la que treballa amb bona fe, se’n diria, i la que es dedica a la nova plaga, terriblosa i farsant, que s’ha batiat, des dels mateixos centres ultres, populistes del poder, com a fake news i adherits. La guerra és la mare de totes les coses, va sentenciar amb malastrugança i una saviesa segurament tenebrosa, amotllada als primers moments de qualsevol creació, aquell filòsof incert, orgullós i explicador del curs molt canvint de les aigües, que va ser Heraclit, l’Obscur.
Bartomeu Ribes
La guerra de Ucrania es un engañabobos para seguir intimidando y dividendo a Rusia.
Desde el golpe de estado propiciado en 2014, con ayuda OTAN/EEUU.
Dónde el presidente ilegítimo y golpista dijo en televisión que los ciudadanos del Donbass tendrían que vivir en sótanos, cómo ratas, sin luz ni agua. (Palabras textuales)
Ésto fue a principios del 2014.
En mayo, organizaron un partido de fútbol con las mayores hinchadas ultraderechistas y nazis. Haciendo coincidir el recorrido por la casa de los sindicatos, dónde se celebraba el día del trabajador y la semana conmemoración de la victoria Rusa sobre el nazismo.
Los hinchas fueron llevados allí para generar violencia y vaya si lo consiguieron.
Los allí presentes en la celebración, tuvieron que huir a la casa de los sindicatos, puesto que los estaban apaleando y disparando, con el beneplácito policíal.
Allí dentro fueron quemados vivos más de 50 personas, desde los 16 años en adelante.
A partir de ahí,los crímenes sobre los rusoparlantes o simplemente los que no estaban de acuerdo con el golpe de estado, fueron aumentando.
El desplazamiento fue hacia el este del país (Donbass) y los ciudadanos de a pié empezaron a intentar protegerse. Los bombardeos fueron diarios durante 8 años (sin contar estos 11meses) casi un millar de niños asesinados y 14.000/15.000 personas.
De los 8 mill de desplazados de Ucrania, más de 4 mill se fueron a Rusia. (Por qué será..)
Buscar; Euromaidan, los acuerdos de Ming (que no fueron respetados por Ucrania y OTAN) Investiguen para no ser unos borregos.
Por cierto, sí Putin hubiera sido payés en vez de ruso, ya habría invadido de verdad Ucrania. Cosa que no se a hecho desde un principio, para que rectifiquen y generar el mínimo daño posible a la población.
Un estado nazificado desde hace décadas, dónde tienen cómo ídolo a un tal; Stepán Bandera. Un soldado de Hitler. Espero en torturas, campos de concentración y crímenes. Cosas que sus discípulos ucranianos siguen practicando, pasándose por el forro los supuestos derechos humanos (que para eso son nazis..) Así que menos cuento con Ucrania, que hay muchos periodistas silenciados y sin poder contar en los medios la verdad del conflicto.
Qué prevalezca la información OTAN, para borregos cómplices y, paguen OTRA guerra por intereses y para seguir expoliando territorios y dominar el planeta.
Será la segunda vez que Rusia contrarreste al nazismo.
Pd: La verdad es muy jodida y se sufre una sola vez, luego sólo queda aceptar.
Crec que el comentari precedent és totalment parcial. No som expert en Ucraïna, però hi ha fets que resulten incontestables: qui ha atacat Ucraïna és Rússia, que està envaint un país sobirà. Sobirà per decisió democràtica, no ho oblidem.
Quant als nazis, segur que a Ucraïna n’hi ha (a Rússia també, per cert), però el govern ucraïnès va ser escollit democràticament. O no? Per tant, no puc deixar de constatar el maniqueisme del comentari.
Ah! Qualificar de nazi Zelenski o el seu govern em sembla una manca total de respecte envers els que varen patir el nazisme.
Dónde dije eso que escribes?..😂😂
Otra cosa sería que esté de acuerdo, con lo que TÚ escribiste..👏🏾👏🏾👏🏾😂😂
Pídele las recetas a los médicos de Joe Biden, te la ganaste por los servicios prestados.
Jugar sucio es una práctica habitual de los manipuladores.👇🏾
» Tú comentario está pendiente de moderación »
Un crack!