Estem poques setmanes abans d’una data que, sense dubte, quedarà en el record de dos principals forces polítiques i, pel que sembla, no quedarà precisament a la secció de bons records. El proper 24 de maig els eivissencs estam cridats a les urnes per renovar (o reelegir) tres nivells institucionals: Ajuntaments, Consell i Parlament. A ningú se li escapa que aquests comicis produiran resultats molt diferents dels que estam avesats, aquest fet és fruit del desgast que pateixen els dos partits que s’han alternat al govern i de la crispació social que s’ha derivat de l’enfonsament de l’economia, especialment al sud d’Europa. Però, això és tot? A Balears (i a Eivissa en major grau) hem viscut una de les legislatures més convulses que puguem recordar. Un dels principals esdeveniments fou el rebuig social massiu al TIL, que hauria de ser objecte d’investigació sociològica perquè va aconseguir posar d’acord per segona vegada (la primera va ser amb la immersió lingüística mal que pesi a alguns populars) a tota la comunitat educativa, que va sortir als carrers i a les xarxes socials en massa per rebutjar un decret mancat de criteri pedagògic, de consens, àdhuc de sentit comú (un rebuig que Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha avalat). En segon lloc, l’oposició a les prospeccions petrolieres va aconseguir posar d’acord a quasi tots els eivissencs (dic «quasi» perquè va faltar que hi estigués n’Enrique Fajarnés). Finalment, els eivissencs ens tornarem a posar d’acord per reclamar que els malalts d’Eivissa tenguin els mateixos drets que els malalts de Mallorca, evidentment, m’estic referint al Moviment Pitiús Pro-Radioteràpia i a la magnífica labor de na Carmen Tur (ara candidata del PI al Parlament) i en Luis Cros. D’això podem inferir que aquestes eleccions estaran marcades per marees de tres colors: verda, blava i blanca.
Seguint en termes de colors, destaca la quantitat de formacions que han florit i que es presenten a diferents (no a totes) institucions. En termes de pluralisme i representació no cal ni dir que és molt positiu, però a efectes d’estabilitat política podem dir el mateix? És evident que no. Sorprèn, però, els mals de cap, la desorganització i el caos de formacions com Guanyem (o Podem, segons convingui), especialment a Vila. Ens trobem davant la vella guàrdia de l’esquerra eivissenca que intenta amagar-se sota la marca que ara està de moda i que veu que és la seva última oportunitat que té de no desaparèixer definitivament del mapa polític eivissenc? Ens trobem davant individus que han vist en aquesta marca la seva oportunitat de fer el salt a la cadira i per això hi ha tantes tensions per ocupar un lloc a la llista? Ens trobem davant les dos circumstàncies? La resposta la deix a criteri del lector. En contraposició, destaca la capacitat organitzativa de PI, Gent per Eivissa o Más Eivissa – Corsaris Democràtics que pareixen mostrar un criteri unificat i no han tengut desavinences per formar les seves candidatures. Proposta per les Illes presenta al Parlament una de les persones que més «canya» (com diu ella mateixa) ha donat per defensar el folklore, la cultura eivissenca, unes connexions aèries interilles justes, així com algú a qui en un futur haurem d’agrair que tinguem servei de Radioteràpia. S’ha convertit en una seriosa candidata a ocupar un escó al Parlament i, sense dubte, no deixarà a ningú indiferent, ja que dubt que l’alta esfera política mallorquina pugui fer-la canviar d’opinió en la defensa dels drets d’Eivissa, com sí que ha fet en Bauzá amb en Vicent Serra (només fa faltar donar una ullada als terminis de la radioteràpia, a la distribució d’escons desigual i injusta o al ridícul traspàs de la promoció turística). Sobre això, el PSOE ha apostat per les seves forces vives (especialment a Sant Josep amb n‘Agustinet, a Sant Antoni amb en «Cires» i a Santa Eulària amb en «Benet»), i encara que al Parlament no pareix haver-hi molt d’esperit de relleu generacional, la llista al Consell, tot i ser previsible, està integrada per algunes de les persones més vàlides i preparades que té el partit. Mentrestant, el logo de campanya del PP a Vila és «Garantia d’Estabilitat». Hi estaran d’acord les tres alcaldesses que hi ha hagut i la quantitat de regidors que han dimitit? Curiós.
En definitiva, s’atraquen unes setmanes de campanya electoral tant intenses com interessants i unes eleccions que poden desvirtuar el mapa polític al qual estam acostumats, sense oblidar la sobredosi de ‘postureo’ electoral amb la que ens brindaran els diferents candidats.
El PI no se presenta en Vila.