Crispetes, per Bernat Joan i Marí

BERNAT JOAN I MARÍ / El brillant advocat Gonzalo Boye ens ha acostumat a twitter a posar-nos crispetes mentre esperam «con los colmillos largos» (que dirien els nostres vesins de Ponent) la línia d’esdeveniments que es van succeint. El Grup de Treball sobre Detenció Arbitrària de l’ONU ha emès un dictamen dient que  la detenció de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras han estat arbitràries, i commina l’Estat espanyol a posar-los immediatament en llibertat… i a indemnitzar-los pel mal causat per la presó preventiva.  No sé com es deu quantificar, això, però, com que el dictamen de l’ONU no és prescriptiu per al Regne d’Espanya, s’haurà d’esperar la sentència del Tribunal d’Estrasburg. Aquest sí que quantificarà quina quantitat hagi de pagar Espanya als presos polítics catalans. Ja veuen els amables lectors que don per fet que el Tribunal d’Estrasburg es carregarà la sentència del Tribunal Suprem espanyol (també don per fet que serà condemnatòria) i que, per tant, no només hauran d’amollar els presos (llavors sí, obligatòriament) i que, a més, els hauran d’indemnitzar. Esper que amb quantitats de diners que paguin el tràngol que els estan fent passar.

Mentrestant, el Trial Watch-Catalan Referendum Case, és a dir el grup d’observadors internacionals que observen el judici que s’està perpetrant a Madrid, han emès un comunicat en què s’escandalitzen de la suspensió dels diputats i del senador elegits a les eleccions generals espanyoles per representar els catalans al Congrés dels Diputats i al Senat. Sense sentència, són desposseïts dels seus drets. I, sobretot, en són desposseïts els electors (prop de dos milions de persones que els varen votar). També s’escandalitzen que no sigui el ple de la cambra qui dictamini sobre aquestes coses, tenint en compte que tots cinc han de ser aforats. I, encara més, s’han escandalitzat que, un cop elegits, no fossin posats immediatament en llibertat, com s’hauria fet a qualsevol país civilitzat.

Evidentment, el Regne d’Espanya haurà de rascabalar els presos polítics catalans de tot aquest desgavell. Però la part més interessant, encara, és que entre unes dates determinades de juny i unes altres de juliol (ara no les record de memòria), els eurodiputats poden prendre possessió dels seus càrrecs a Brussel·les (juny) o a Estrasburg (juliol). A Espanya continuen amb la cantinel·la que en Puigdemont i en Comín hauran d’anar a Madrid a prometre la Constitució espanyola. Ja ho veurem. Què diran, quan, sense haver passat per Madrid, s’asseguin als seus respectius escons? Com diria en Boye, crispetes!