-En una escala del l’1 al 10, com qualificaria l’estat de la llibertat d’expressió al nostre país?
-La b.
-No, perdoni, m’ha de dir un número entre l’1 i el 10.
-I vostè em parla de llibertat d’expressió?
-És aquí el club dels incoherents? Venia a fer-me’n soci.
-Pot aportar algun mèrit?
-Quan arrib a casa, després de dos hores de gimnàs, m’empreny com una mona si no funciona l’ascensor.
-L’interessaria la vicepresidència, per començar?
-Venc a deixar el meu currículum.
-No has vist un cartell enorme que diu “No acceptam currículums”? O és que no saps llegir?
-Si et molestassis en mirar els currículums no hauries d’anar preguntant.
-No exageres una mica quan dius que no tens mica d’autoestima?
-Vaig a un Starbucks sis vegades al dia perquè diuen el meu nom quan està llesta la comanda.
-Idò ja veig que no exageres, no.
-Aquí, entre naltros: és veritat que tens una empresa..? Ai, que ara no em surt el nom.
-Offshore.
-Això, offshore! Idò si és veritat tots aquells que pagam impostos devem semblar-te uns imbècils.
-Of course.
-Aquest smartphone és un frau. Venc a tornar-lo.
-Quin problema té?
-M’he passat una hora demanant-li per escrit qui guanyarà les eleccions i no em contesta.
-Però escolti, ja sé que és un model molt avançat però no endevina el futur.
-Com que no? Si vostè mateix em va assegurar que tenia teclat predictiu.
-Home, el científic! En quina recerca estàs ficat ara?
-Idò mira, ara que ho preguntes estic calculant la contaminació que provocaran aquest estiu a Eivissa els “pijos” quan condueixin cotxes d’alta gamma cremant roda.
-I ja tens algun avanç dels resultats?
-Sí, com tres vegades l’incendi de Seseña.
-Jo sempre he defensat que la veritable bellesa de la gent es troba a l’interior.
-No t’ofenguis, però sumant totes les operacions d’estètica deus portar com a tres quilos de silicona al cos.
-Mira que ets curtet: si m’han hagut d’operar tantes vegades ha sét justament per poder dur les pròtesis per dins.
-Ja veig que ets una bellíssima persona, ja.