Per Bernat Joan i Marí
El dia 9 de maig, que enguany cau en dimecres, celebram el Dia d’Europa. No es tracta d’una celebració que causi un especial entusiasme, potser perquè malgrat que tothom es diu europeista, entre nosaltres, realment n’hi ha ben pocs. Basta sotragar una mica les coses per entendre la «profunditat» de l’europeisme majoritari dins la nostra societat.
N’hem tengut proves a betzef. Per exemple, quan es preparava el referèndum d’autodeterminació d’Escòcia, diversos ministres espanyols varen manifestar la seua preferència per la unitat del Regne Unit, malgrat que una Escòcia independent volia continuar dins la Unió Europea. Ho manifestaven directament: s’estimaven més la unitat de l’estat britànic que no la potència d’Europa.
També n’hem tengut bones mostres quan arreu han dit al sistema judicial espanyol que això de la «sedició» i la «rebel·lió» i altres delictes predemocràtics no tenen cabuda als països civilitzats. S’ha hagut de rascar ben poc perquè torni a sorgir antigermanisme, posem per cas. I les manifestacions contra Bèlgica han estat colossals. Clar que, a Bèlgica, a l’hora de «rajar» d’Espanya tampoc no han quedat curts.
El futur d’Europa passa per la consolidació i per fer passes endavant. Si no es fan endavant, es faran endarrere, com es pot comprovar dia a dia. I què implicaria fer passes endavant? Des del meu punt de vista, implica, ben clarament, posicionar-se per la unitat política d’Europa i pel respecte a la diversitat nacional existent. Unitat en la diversitat. Per això, hem de començar a dibuixar uns Estats Units d’Europa on, dins l’actual territori de la Unió Europea, hi puguin cabre sense problemes trenta-cinc estats (per dir alguna cosa). És a dir, una Europa unida en què tothom s’hi pugui sentir representat directament. Soc ben conscient que s’haurà de picar molta pedra per aconseguir-ho, però l’objectiu ben mereix la pena.
Seria interesante saber que siete nuevos paises se le ocurren Bernat. Teniendo en cuenta que ahora somos 28 y el año que viene, uno menos, puesto que se van los llorones del Reino Unido. Ahora va Ud. y nos dice que de la noche a la mañana nos aparecen unos cuantos más dentro de los ya existentes. Me parece que sera que no. Que lo que habria que hacer en todo caso es repartir uno entre tres. Me explico y Ud. que estuvo en Bruselas lo debe saber. El pais es Belgica, ese pais que supero a Camboya en el ranking mundial de tiempo sin gobierno (541 dias), ese pais cuyo gobierno se apoya en un partido xenofobo (el N-VA), ese pais se reparte entre Holanda (Flandes), Francia (Valonia) y Alemania (Este de Valonia). No nos hacen falta mas «enanos», lo que nos hace falta es ser mas fuertes. Feliz dia de Europa a todos.
Benvolgut Antonio Ramón: crec que la cosa és ben clara. De moment, n’hi ha dos que tenen una majoria parlamentària a favor de l’autodeterminació: Catalunya i Escòcia. Catalunya, a més, ja ha guanyat un referèndum. Els altres possibles, per mi (basant-me en el que diu la CIA, ep!), són Flandes i Euskadi. Evidentment, també ho son les Balears i el País Valencià que, com a federalistes que som, en independitzar-nos ens federarem amb Catalunya. Però que tendrem representació directa davant els òrgans dels futurs Estats Units d’Europa. Salutacions ben cordials.
Yo pensaba que diria Turquía ya que hace unos años defendía su entrada.
Pero eso hace mucho supongo. Federarnos con Cataluña menudo chiste pasaremos del España nos roba a Cataluña nos roba.
El problema es que el dinero el la comunidad se queda en palma al igual que les pasa a Cataluña que toda la inversión se queda en Barcelona pero allí venden la película bien.
Bon dia Bernat. Yo no lo veo asi, es verdad lo referente a Escocia, pero en cuanto a Cataluña, el «referendum» de legal nada. De haberlo sido, habria habido reconocimientos y no lo a hecho ni Venezuela. Tampoco se en que se basa para decir que los de Baleares somos federalistas. En el caso de independizarnos, lo hariamos de los mallorquines y por supuesto nada de federarse con los catalanes. La Historia no miente y cada vez que nos hemos juntado con ellos hemos salidos escaldados.
Bernat, todo esto lo sabe Ud. perfectamente, no insista con ello, que no variara la opinión de la mayoria de los que aqui habitamos. Salut y força donde haga falta.
¿Día de qué? Pfff.