Als totalitaris els irrita el diàleg, però, al mateix temps, paradoxalment, solen titllar els altres de no dialogants. Per al totalitari, dialogar implica enredar. Observem, per exemple, en l’imaginari castellà del segle XVII (quan eren a punt de canviar els jueus pels catalans com a enemic a abatre), es parla dels jueus com a enredaires, intrigants, xerradors… és a dir, dialogants. Dels catalans, en la mateix línia, emprenya que, en comptes d’usar la “dialèctica dels punys i les pistoles”, es dediquin a parlar, a intentar convèncer, a mirar de fer ús de la raó.
Al film d’Alejandro Amenábar ¡Mientras dure la guerra’, hi apareix la famosa escena de l’enfrontament entre Miguel de Unamuno i el general Millán-Astray, a la Universitat de Salamanca. Allà Unamuno, que ja comença a veure com anirà la cosa, fa aquell famós discurs en què diu -cit de memòria- : “Venceréis porque tenéis la fuerza, pero no convenceréis porque no tenéis la razón”. El discurs, evidentment, és molt més llarg. Al film, apareix Unamuno fent el discurs, sentint que aquells energúmens li han envaït la universitat, el temple de la saviesa, i Millán-Astray, que no pot aguantar tanta “insolència”, va alçant el braç i repetint: “Quiero hablar!”, “quiero hablar!”, “quiero hablar!”. Quan ja pensa que ha dit tot el que havia de dir, Unamuno li fa un gest mostrant-li el faristol i li diu: “Hable!”.
Amb les venes del coll a punt de rebentar-li, el fundador de la Legión puja a la tarima, disposat a amollar la seua santa indignació. Però les paraules no li surten. No sap què dir. No sap amb quins arguments contrarrestar el discurs del rector de la Universitat de Salamanca. Al final, crida: “España!”, “España!”, “España!”. I els energúmens aplaudeixen com a bojos, mentre alguns acadèmics miren a terra, morts de vergonya aliena.
Som a l’any 2024, més de tres quarts de segle després d’aquella patètica escena. I tot apunta que determinades actituds que la civilització hauria d’haver esborrat estan sent socialment regurgitades, després d’una mala digestió de la Transició a la democràcia.
Bernat Joan i Marí
Ciertos políticos independentistas tienen complejo del General MILLAN-ASTRAY., pero sin el coraje ni el valor del ilustre militar.
MILLAN-ASTRAY en esta conferencia de Salamanca lanzó el grito de «VIVA LA MUERTE».., y ala muerte económica y social nos están llevando unos descerebrados políticos catalanes subvencionado por Rusia y los islamistas de Irán.
Por cierto quien dijo aquello de: «MEJOR UN MORO QUE UN EXTREMEÑO».
por favor Sr. JOAN hágase lo mirar por un especialista, lo suyo ya es clínico, de Psiquiátrico con camisa de fuerza o, mejor dicho, de bozal.
Un saludo
Benvolgut Osa, el teu comentari demostra una bona educació, una cordialitat i una absència de rancúnia i d’odi que, si dugués capell, et puc garantir que me’l llevaria. Representes molt bé aquesta Espanya dialogant que tant estimam els eivissencs.
Per cert, qui és l’autor d’aquesta espanyolada dels moros i els extremenys?
Bernat, és pot dir més alt però no més bé