El finançament d’Eivissa, com tants altres temes, posa en evidència una vegada més el maltractament que patim a causa del doble centralisme: no només la desigualtat entre comunitats autònomes, com sempre es parla, sinó també (en el nostre cas) entre illes.
D’entrada, podríem estar d’acord amb el discurs de qualsevol dels partits amb representació al Parlament. Això és el que ens va passar a un col·loqui recent a Eivissa, on es posaven d’acord PP, PSIB i MÉS per Mallorca, en una afirmació: Les Illes reben menys del que toca.
Però hi ha més: Gent per Eivissa no pot deixar de dir que Eivissa té el maltractament per partida doble, Madrid i Mallorca. De què ha servit la relativa millora del finançament en els últims anys? A la nostra illa no s’ha notat en res, tot el contrari.
Podem subscriure l’afirmació del PP quan diu que estam infrafinançats, on afegiríem la responsabilitat que en tenen per la situació actual, amb una legislatura perduda en termes econòmics, perquè disposaven de majories absolutes a totes les institucions sense haver servit per signar un nou Règim Especial de les Illes Balears, ni millorar les inversions (la major «inversió» segueix sent la hipoteca en carreteres que varen generar en època de Matas i que seguim pagant) i continuam sent dels que més pagam i menys rebem. Tot un despropòsit.
Podem subscriure també iniciatives com la del PSIB que parla del concepte d’ordinalitat, on s’hauria d’aconseguir que la llista amb les comunitats que més aporten a l’Estat i la de les que més reben, mantingui el mateix ordre. No necessàriament proporcional, però sí evitant situacions sagnants com l’actual de Balears, segona comunitat en aportar, onzena en rebre.
I per acabar podríem subscriure el discurs sencer de MÉS per Mallorca, on parlen de centralisme, espoli i falta de recursos als serveis bàsics… però també és vàlid substituint Madrid per Mallorca. Si es parla d’una sobirania fiscal de les Balears pensam que es traslladaria el problema de Madrid a Mallorca. La solució és aconseguir que sigui Eivissa qui gestiona.
Tot i creure en la bona voluntat de tots, almenys en principi, el que necessita Eivissa és que encara que sigui des d’una minoria decisiva, es fomenti un autogovern cada vegada major d’Eivissa. Les disciplines de partit marcades des de Madrid, Barcelona o Mallorca sempre seran una amenaça pel compromís de defensar Eivissa de forma irrenunciable.
Participar i promoure un grup al Parlament format única i exclusivament per diputats d’Eivissa (extensible a Formentera si així ho volgués la seua gent), és una de les primeres propostes que farà Gent per Eivissa.
Juanjo Cardona,
candidat de GxE a la presidència del Consell.
Tú sueñas, Juanjo.
Hay disciplina de voto en todos los grandes partidos.
Si no han pactado ya la financiación, a pesar de sus buenas palabras, es que no querían hacerlo. Y punto. Ahora que no vengan a engañar a la gente.
Y por si no lo sabes, cada administración tiene sus competencias asignadas por la constitución. Un partido mini-minoritario como el tuyo no va a cambiar esto.
Al pan, pan y al vino, vino. Los diputados se juntan por ideologías, no por islas. los peperos y los sociatas han votado, en un momento u otro, a favor de las prospecciones porque lo mandaba el partido y todos a callar y cobrar. Y el que no lo ha hecho ha sido para no arruinar su candidatura local.
¿Baleares desunida ante Eivissa unida? Bah. Ni soñando.