Ja va passar quan vàrem patir els quatre anys de govern presidit per José Ramón Bauzá (per cert, a punt de desaparèixer, a la fi!, del panorama polític; ja era hora!): ja llavors el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va tenir una actuació, en relació a la llengua i a l’educació, molt millor que no el Govern.
Segons l’Estatut d’Autonomia, el Govern és el responsable de desplegar plenament l’oficialitat del català a les Balears, i, per tant, de fer que els catalanoparlants puguem viure en la nostra llengua plenament, sense cap tipus d’entrebanc. És responsable, per tant, que puguem consumir mitjans de comunicació en català, que tenguem la nostra llengua a l’etiquetatge dels productes, a la retolació pública i privada, al sistema sanitari o a l’ensenyament. El Govern té l’obligació de proveir tot el que calgui perquè els ciutadans que així ho desitjem siguem atesos sempre en llengua catalana. En castellà, això ja ocorre.
Idò bé, ara resulta que hi ha pares que demanen un 25% d’ensenyament en català per als seus fills i que, en no tenir-lo a l’escola on ells volen, acudeixen als tribunals. I el TSJIB ho ha deixat molt clar: no es pot imposar un percentatge d’ensenyament en castellà només perquè alguns pares ho vulguin, especialment perquè sempre tenen l’opció de canviar-los de centre. La majoria dels col·legis de les Illes Balears superen amb escreix aquest 25% de castellà.
Un pare o una mare que pledegi per imposar un tant per cent de castellà a qualsevol centre de les nostres illes ha de ser molt torracollons (o torrafigues) per ficar-hi la banya i reivindicar-ho com a un dret. Això deixant de banda el mal que fan als fills amb la seua actitud.
Bernat Joan i Marí
Pero si pueden obligar a que todo sea en catalán…. Todo esta manipulado por esta gente.