Bernat Joan i Marí / Corprèn assistir a la batussa permanent que es produeix a Madrid amb qualsevol excusa (tengui base o no). Ara toca barallar-se a trompades per si Madrid s’ha de declarar zona catastròfica perquè, en ple mes de gener, hi ha nevat una mica. Ara es treuen els ganivets per si el govern “central” ha donat prou suport al regional a l’hora de combatre la pandèmia. Llavors es treuen les espases per si el govern de coalició de l’Estat és legítim o no. Quan no, qualsevol altre motiu va bé per mantenir una batussa enverinada, sanguinària, sense cap tipus de finor ni de diplomàcia. Tot va a trompades i a ganivetades.
Mentrestant, el Consell d’Eivissa col·labora amb el Govern de les Illes Balears per mirar de fer front als estralls del virus, es mostren unes relacions mínimament cordials, es parla educadament i no es tiren les maces pel cap de manera sistemàtica. Fins i tot els de Ciutadans, socis del PP al Consell, mantenen els ganivets amagats i no fan gala de l’estil xoni que caracteritza els seus col·legues del continent. A l’illa la vida sembla respirable, malgrat totes les dificultats. I se’ns estalvien alguns espectacles lamentables.
L’únic que em grinyola és que els educats i els maleducats, els tranquils i els histèrics, els pacífics i els que van a castanya plena militen als mateixos partits polítics. Dos estils, un partit, podria ser el lema. Idò! Com que estic convençut que els estils diferents responen a tarannàs nacionals diferents, potser seria útil per a tots (començant per al nostre Règim Especial per a les Balears) que l’estil d’aquí generàs partits d’aquí, com l’estil d’allà genera partits d’allà. Estic convençut que tots hi sortiríem guanyant.