A redòs de la polèmica que ha envoltat el president del Barça, en Joan Laporta, vaig veure, fa uns dies, un vídeo en què hi apareix la seua intervenció en un pre-judici que va tenir a Barcelona. L’home s’adreça al tribunal en català, però l’advocat de l’acusació exigeix que parli en castellà. Ell es manté en català. Llavors el jutge li diu que no hi ha, en aquell moment, intèrpret, i que, per tant, haurà de tornar-hi l’endemà o dos dies després, un dijous. En Laporta diu que, si és dijous, no s’hi presentarà. Que ell ja hi ha anat, i que ha parlat en una llengua oficial, i que no l’han entès (o volgut entendre). I que, per tant, ell ja ha complit. L’advocat díscol remuga una mica, i, entre dents, diu que “si ahora yo me pongo a hablarle en gallego…” En Laporta li replica que, si ell visqués a Galícia, parlaria gallec.
L’anècdota em duu a una conversa que una vegada vaig tenir amb un funcionari, a Eivissa, que tampoc no trobava bé que jo li parlàs en català, i em va argumentar, entre d’altres coses: “¿Y si yo ahora me pusiera a hablarle en gallego?”. Vaig veure el cel obert. “Fale galego comigo, por favor. Eu non falo muito bem o galego, mais eu credo que podemos nos entender bem”, li vaig repondre. L’home, ja més empipat, quan es va refer, em va tornar a parlar en espanyol. Vaig insistir-li, mantenint tostemps el gallec. I no vaig aconseguir, en cap moment, que hi tenguéssim la conversa. Un fiasco total!
Això sí, no em va tornar a dir que no li parlàs en català.
Bernat nos pone de ejemplo a seguir a uno de los tíos más bordes de España. Y de Arabia, y de donde sea que pise.
Hágaselo mirar…..
Qui s’ho ha de fer mirar, en tot cas, és el funcionari en qüestió. I ja que hi som, tothom qui pensi igual que ell.
¿Entonces Vd. no piensa que el que «s’ho ha de fer mirar» es el orangután de los cortes de mangas?