El nacionalisme espanyol es caracteritza, fonamentalment, per la seua voluntat de carregar-se les cultures i les llengües de les nacions sense estat sota corona hispànica. L’element distintiu d’un partit (o d’una ideologia) que posi el nacionalisme per damunt de tot d’un que no ho faci és la seua posició en relació a la normalització lingüística i a la pluralitat cultural. Els que troben que a Espanya només hi ha d’haver una llengua oficial i una cultura homogènia són nacionalistes. Els que advoquen per la pluralitat lingüística i cultural, o ho són menys o directament no ho són.
L’element distintiu de la formació d’extrema dreta Vox és precisament el nacionalisme espanyol. En fan bandera contínuament. Són nacionalistes de pedra picada. Res a veure amb els nacionalistes que, com deia Fuster, volen (volem) deixar de ser-ho.
Rebobinem: l’etapa de José Ramón Bauzá, un nacionalista espanyol de ca l’ample, va suposar la major resistència que mai s’hagi vist a les Balears a favor de la llengua catalana. Recordem que això va passar quan Bauzá es va inventar allò del fals trilingüisme a l’Educació. El missatge illenc va ser ben clar: l’Educació no es toca. I la llengua a l’ensenyament encara menys. Tots els trets li varen sortir per la culata, a l’altiplaner marratxiner.
I si la irrupció de Vox tengués el mateix efecte? Perquè, ben pensat, Vox no té cap possibilitat (ni que el PP en bloc trabocàs del cap, accedís a pactar amb ells i els regalàs la Conselleria d’Educació) per entrar a cada aula de cada escola de les Balears i imposar-hi allò que s’hi ha de parlar. És molt més forta la consciència dels mestres que no tot el que pugui fer l’extrema dreta des d’allà on sigui.
Des d’aquesta columna em reafirm en el que ja hi he escrit alguna altra vegada: si Felip V amb els seus Decrets de Nova Planta, Carles III amb el seu unitarisme, les tres guerres més o manco civils del segle XIX, el raig de “pronunciamientos “ i els dos colps d’estat sagnants del segle XX no m’han fet canviar de llengua, ni han impedit que els meus néts parlin català, molt manco ho aconseguiran un parell de cortiheros a cavall. I si, ara que estan tan de moda, funcionen com a vaccí (o, com en diuen allà pel costat, com a vacuna), això que hi haurem guanyat!
S’ha acabat el model monolingüista Català, ni França ni Itàlia volen escoltar d’aquest model als seus territoris de parla catalana. Ni la Unió Europea entén que una llengua regional sigui tractada com instrument per fer política separatista, i menys ara que el Parlament Europeu vol analitzar les coneccions entre Klemlin i Generalitat. Com es varen fer les reunions amb els russos? Amb un mínim de nivell avançat b2 de català?
Mateuer, tens un problema de concepte. «Llengua regional», el català? Et regal una anècdota: quan era secretari de Política Lingüística de la Generalitat em vaig entrevistar amb uns senyors molt destacats de Madrid, i un d’ells, durant la reunió, es va referir al català com a «llengua regional». El vaig corregir de seguida (en correcto castellano, per cert): «Una lengua hablada en cinco comunidades autónomas del Reino de España, un país independiente, un departamento francés y una ciudad sarda es una lengua regional?». «Entoces qué es?», em va demanar el mandarí hispànic. «No lo sé; dímelo tu», li vaig replicar. I no va sebre què dir, naturalment. Perquè tampoc no podia dir «lengua autonómica», atenent que es parla a quatre estats europeus (tres d’ells de la Unió Europea). La veritat és que aquell dia m’ho vaig passar molt bé.
Cuales son las cinco comunidades del Reino de España donde se habla catalán?, y el país independiente?
Según lo que nos enseña, o nos enseñó en su día, este señor y su señora esposa, son en Murcia (en el pueblo de El Carche) dónde según la Acadèmia Valencia de la Llengua, sería idioma valenciano y no catalán, en la Comunidad Valenciana dónde según este profesor es catalán pero según dicha academia y su estatuto de autonomía es idioma valenciano (y no se habla en toda la comunidad ya que hay partes monolingües dónde históricamente sólo se habla castellano), la comunidad autónoma de Cataluña (dónde además es oficial el español y el aranés), en algunos pueblos de Aragón pegados a su comunidad autónoma vecina y en islas Baleares dónde va desapareciendo poco a poco sus palabras propias por el proceso de «normalización». El país a que se refiere es el mircro-estado andorrano no perteneciente a la Unión Europea, dónde también hablan español, francés y portugués aunque no estén reconocidos como lengua oficial. En Francia ya se están juzgado a 5 alcaldes por relegar el francés y priorizar el catalán en sus consistorios (que hubieran hecho si hubiesen tenido de presidenta a la Sra. Armengol….) y en Italia en una ciudad pequeña, Alghero, dónde le llaman catalano.
Ahí le has dado, bravo.
Y según artículo del propio B.J. en Perpiñán llaman parlar gitano al catalán.
Qué gente más cansina.
Mi anterior comentario era respuesta a MésClarAigu pero ha salido aparte, lo digo para evitar equívocos.
PRONÓSTICO: falta poco para el artículo recurrente de B.J. diciendo que en la anteriormente llamada selectividad una mayoría de chicoschicaschiques y el etcétera que sigue han escogido el examen en catalán.
Lo espero con todo mi aburrimiento…..
MésClarAigu, molt ben après! Clar que a través del llenguatge ja se’t veu el llautó. Dius, per exemple, que a Andorra les altres llengües no tenen reconeixement oficial en comptes de dir que l’única oficial és el català. Bé, Andorra serà el que sigui, però té bandera a l’ONU -la segona en la fila de les dues-centes i escaig que n’hi ha, per cert; coses de començar per A!- i minimitzes la presència del català a l’Aragó, a Múrcia, a la Catalunya Nord i ja no diguem a l’Alguer. Però bé, sí, el mapa és correcte.
MTR, l’informe quinquenal sobre el seguiment de la Carta Europea de les Llengües deixa el Regne d’Espanya fatal pel tractament del català a Múrcia i a l’Aragó, però també, no fa falta dir-ho, per la no oficialitat de l’asturlleonès (ni a Astúries ni a Lleó), pel maltractament del gallec a Castella-Lleó, pel maltractament del mirandès i del portuguès a Extremadura, per com tracta l’amazic i el dariyya a Ceuta i Melilla…
Perquè vegis que no em preocup només pel català.
Ah! I, si vols fer messions, el percentatge d’al·lots (de tots els sexes i gèneres) que hauran fet la Selectivitat en català superarà àmpliament el 80%.
I distreu-te una mica, home! Que són quatre dies!
Por favor me detalle Vd. el problema con el tractament del català a Múrcia. Me tiene en vilo.
Andorra, menudo país de piratas
Se os acabó el imponer , el menospreciar al castellano parlante, el adoctrinar a los niños a través de la lengua…se os acabó , Bernat.
Bastante tenéis los fascistas con respirar y no hacerse vuestras necesidades encima (los que podáis..) cómo para tener que aprender o intentar hablar una lengua, dialecto e idioma, del territorio que frecuentais..
Sin duda alguna, deberíais de estar más protegidos, aún de lo que lo estáis.💛🎗️
M.A., no entenc això d'»adoctrinar a los niños a través de la lengua». Vols dir imposar-los l’espanyol? Pens que et fas un bon bullit de conceptes, en una línia i mitja. No està malament.
Responde Vd. a M.A. y no al siguiente que comenta, alguien que llama fascistas a los demás, no entiendo muy bien a quiénes, que éste es muuuuu limitadito como para explicarse.