Innocència, per Plataforma Antifeixista d’Eivissa i Formentera

Les i els integrants de la Plataforma Antifeixista d’Eivissa i Formentera ens veim obligades a posar en alerta els i les lectores de mitjans de comunicació que utilitzen els infants per fer apologia de la violència. Ens referim, concretament, a la carta publicada d’un nen de vuit anys a diversos diaris on animava a un agent de la guàrdia civil que va resultar ferit durant la setmana passada a Catalunya.

Entrant en el contingut de la carta, volem aclarir que el destinatari no va ser ferit per un manifestant com es sobreentén, sinó que es va autolesionar o va ser tocat per un company, però que en cap cas la lesió va ser causada per una pedra llançada des d’un balcó com afirmen molts mitjans. Queda desmentit en les imatges enregistrades que ho demostren clarament. També hi ha imatges que demostren la infiltració de mossos, guàrdia civil i policia nacional a les manifestacions i on es pot veure que en moltíssimes ocasions, sobretot a les primeres, van ser ells mateixos els provocadors dels aldarulls. Per altra banda, a la carta es dóna les gràcies al cos policial per a cuidar dels infants. Doncs bé, hi ha més d’una imatge mostrant a policies carregant contra grups de gent concentrada de manera pacífica amb boixos de menys de deu anys a primera fila. A Catalunya moltes mares han hagut de fer un col·lectiu en defensa dels fills per a denunciar les ferides que aquests estan rebent per part de la policia. Si algun espectador no  ha pogut veure totes aquestes imatges l’animem a canviar el seu canal de televisió usual, ja que pot ser víctima de la desinformació. I és que tots aquests vídeos es poden trobar fàcilment a les xarxes.  Aprofitem, doncs, per llançar una advertència: és ben sabut que els mitjans de comunicació no són anònims i com va dir Malcom X, si no te’n cuides prou acabaràs estimant l’opressor i odiant l’oprimit.

Per això, trobem urgent aclarir conceptes tergiversats per tants diaris i televisions. Per a poder entendre qualsevol conflicte: l’autodefensa difereix molt de la violència. La primera es evitar que et puguin lesionar i per tant sempre respon a un primer atac violent. Per a què sigui efectiva ha de respondre almenys a la virulència rebuda, perquè sinó pots acabar ferit, mort o arrestat. La segona, la violència, és exactament el que hem pogut veure aquests dies per part dels cossos policials i grups feixistes que han anat a la caça de persones. Com també, les cartes enviades a ajuntaments per part del Frente anti-independentista amenaçat en cremar el poble amb negocis i veïnes incloses.

I és que en la mateixa setmana on s’ha criminalitzat i dissolt a base de cops de porra i pilotes de goma els grups antifeixistes que només resistien als carrers per a preservar el dret de  protesta per a totes i tots , hem pogut veure com no s’ha il·legalitzat cap manifestació o trobada feixista ni a Catalunya ni al Valle de los Caidos. Tampoc no hi ha hagut cap càrrega contra cap de les seves greus agressions. Suposem que és perquè aquestes estaven dirigides a persones i no a contenidors.  A tot això doncs, l’exhumació de Franco per a fer-nos creure que la seua dictadura ha acabat no es pot entendre sinó com  un fals gest enmig d’un context on desfilen més vius que mai els seus valors i formes. Que no ens enganyin!

Preocupades per la pèrdua de veu i vot, recordem que qualsevol estigmatització d’un col·lectiu per a crear un «boc expiatori» a qui carregar tota la culpa respon, en part, a voler crear cortines de fum sobre altre temes o, en l’actualitat,  a fer precampanya. Però sobretot serveix per poder justificar mesures dictatorials com la censura, la violència, les detencions a dit sense garanties, els muntatges policials i la retallada de drets i llibertats per a TOTA la població. Només estem relatant els fets de la pujada del nazisme i feixisme a Europa ara fa gairebé un segle, on a costa dels jueus i altres col·lectius, uns quants es van quedar amb el control i monopoli de tota una població callada sota el règim del terror.  Està a les nostres mans repetir els mateixos errors o aprendre del passat.

Així doncs, el què ens cal, és estar ben informats,  contrastar qualsevol informació que arribi a les nostres mans i valorar-la a partir d’un pensament crític i solidari.

Som conscients de què un nen de vuit anys és incapaç d’entendre la complexitat de l’actual conjuntura política ni el passat històric que ha fet esclatar un conflicte fins ara latent a Catalunya.

És per això, que no podem condemnar una carta escrita des d’una edat tan tendra, però sí ens veiem en l’obligació moral de fer-ho amb tots els adults que l’han lloat. Perquè com adults esdevenim educadors i els petits estan al nostre càrrec.

És responsabilitat de totes i tots ensenyar al infants a resoldre els conflictes a partir del diàleg i no de la força.  I a ensenyar-los a escoltar i atendre tots els punts de vista. És la millor lliçó que els podem oferir per al seu benestar i  futur. No els robem la innocència.

Defensors de la educació en llibertat fugim de qualsevol dogma que simplifiquin la realitat fins a deformar-la per fer-la encaixar en la pròpia ideologia. Com amants de la veritat, no caurem en les trampes dels mass-media que creuen poder infantilitzar-nos i reeducar-nos amb mentides.

Esperem poder llegir ben aviat en les pàgines dels mateixos diaris alguna carta, de les que tantes reben mestres o metgesses, d’un infant agraint la seva feina. Lamentem que no s’hagi fet fins ara.