Per Joan Tur de Can Gabriel.
La història de la nostra família comença cap a l’any 1920 amb el casament de na Maria Torres de Ca Blai de Sant Mateu i en Joan Tur de Can Joan Gabriel de Sant Miquel. La parella va portar al món deu fills entre els anys 20 i 40 del segle passat, amb només dos anys de diferència entre cadascun d’ells.
La senyora Maria va tenir mastitis amb el primer nadó i va perdre la capacitat de produir llet amb una mamella. Això la va obligar a donar mamar als altres amb només una. Era una senyora de només 1,40 metres d’alçada i 45 quilos de pes, però amb un geni i una força impressionants.
Na Maria va néixer l’any 1901 i morí el 1995 sense estar pràcticament mai malalta. Explicava orgullosa que només va estar quaranta dies amb una febre difícil de tractar. Per curar-se es va empassar les pastilles que li havia receptat el metge d’una sola vegada i acompanyades d’un bon got de vi pagès. Deia que mai més havia tingut febre, però que havia sentit campanes dins el cap durant tota una setmana.
La seua vida i treball la va passar a la finca de Can Gabriel fins al final. Durant aquells anys va viure la Guerra Civil, matances i tot tipus de calamitats. Però els deu fills que va tenir –menys una boixa que va morir amb quatre anys– formaren grans famílies. En total, fins a 40 néts, 76 besnéts i 31 rebesnéts. I la vida segueix el seu camí.
Per tot això, la família es va reunir dissabte a un restaurant d’Eivissa i ho vam passar genial. Menjàrem, ballàrem, beguérem i recordàrem vells tems quan ens trobàvem a casa el dia de les matances durant gairebé dos dies. Matàvem dos porcs: un per guardar i l’altre per alimentar la festa.
Bons records, bons moments viscuts. I la vida segueix. Alguns ja ens han deixat i altres estan fora de l’illa, però formam un sol equip. Una gran família de la qual em sent afortunat.
Si, és cert que es una gran fortuna i sort, formar part
d´aquesta gran familia; tots hem fet la nostra pròpia vida, però la força espiritual i humana de na María (sa güela de Ca´n Gabriel) ha aconsseguit que per molt enfora per el món estiguem un de l´altre, tots estimam les nostres arrels i ho volem seguir cuidant per sempre: un vertader orgull, i feliç d´aquesta tant entranyable segona trobada familiar de cosins, el passat 17 de febrer de 2018.
Orgullos tambe de pertanyer a aquesta gran familia!!
Des de fora de l’illa encara ho valores mes, i et sen’s mes orgullos de ses teues arrels!!!! Endavant cusins!!!!
Enhorabona per saber conservar i disfrutar de un valor tant fonamental com es l’ estima a la familia. Que ho pogueu gaudir per molts anys sempre en salut i alegría.