Mentre els que voldrien que el català desaparegués (o quedàs completament folkloritzat i residualitzat, que, en el nostre món actual, ve a ser la mateixa cosa) van dient que a les Balears hi ha un sistema d’immersió lingüística (cançoneta que es repeteix una vegada i una altra, a veure si cola), la veritat és que hem arribat fins aquí, com es diu col·loquialment, amb una sabata i una espardenya.
Tenim vigent un Decret de mínims, que data dels norantes del segle passat, que estableix que la meitat de l’ensenyament, a tots els centres educatius no universitaris de les Illes Balears, s’ha vehicular, com a mínim, en un 50% en llengua catalana. De l’altre 50% cada centre en disposa, autònomament, per fer el que trobi millor entre diverses opcions: fer-lo en castellà, fer-lo en català, repartir-lo entre castellà i català, o fer-ne una part en anglès (que, llei en mà, podria arribar també al 50%).
La realitat, en qualsevol cas, és que a molts centres de les Illes Balears no s’ha arribat encara a aquest cinquanta per cent en llengua catalana. I no hi ha actuacions (ni contundents i discretes) per part de la Inspecció per aconseguir que s’hi arribi, per molt que ho marqui la llei. (Aquest fet contrasta amb la diligència amb què, a l’etapa Bauzá, quan aquest decret va deixar d’estar vigent, es va vigilar tot allò que obligatòriament s’havia d’impartir en espanyol).
Amb el Decret de mínims vigent, emperò, un centre pot decidir fer tot l’ensenyament en català, cosa que no queda clar que sigui possible amb el Projecte de Llei d’Educació que és a punt de dur-se a discussió al Parlament de les Illes Balears. Resulta imprescindible, si es vol complir el que s’estableix legalment -és a dir, que tots els alumnes, en acabar l’ESO, han de dominar fluidament, tant oralment com per escrit, les dues llengües oficials de la nostra comunitat dita autònoma-, garantir que es puguin posar els mitjans per aconseguir-ho. I els mitjans depenen, des del meu punt de vista, d’àrees. Allà on el català és socialment més feble, resulta imprescindible l’acció compensatòria del sistema educatiu. A la badia de Palma o a Eivissa, amb un 50% de l’ensenyament en català no s’aconsegueixen alumnes formats en la nostra llengua, capaços d’actuar-hi amb tota normalitat. Ni bon tros fer-hi. Faria falta, idò, establir zones d’urgent intervenció lingüística, aquelles on la presència del català és socialment més feble, per reforçar-hi la llengua catalana. I, així mateix, s’hauria de preservar l’autonomia dels centres que vulguin fer tot l’ensenyament en llengua catalana.
No m’estic inventant res: a Finlàndia, després de la independència, ho varen fer així. I a la normalització social de la llengua finesa li va anar bastant bé. Llei en mà, a les Balears no necessitam la independència per a això. Amb el marc legal actual, és pràcticament imperatiu de fer-ho així, per aconseguir l’objectiu del ple domini de les dues llengües oficials.
O no s’ha llegit el projecte de llei o va fatal de comprensió lectora: queda garantida per llei l’autonomia dels centres per decidir si fan tot l’ensenyament en llengua catalana (a més del mínim del 50%, què fan amb l’altra 50%), ara només regulat per un decret, efectivament del segle passat.
Art. 133.3. «La llengua catalana ha de ser la llengua d’ensenyament i aprenentatge emprada com a mínim en la meitat de l’horari escolar, per garantir l’assoliment dels objectius de la normalització lingüística. Per a aquesta mateixa finalitat, i amb l’objectiu de garantir la competència comunicativa plena i equivalent en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris, aquesta proporció pot ser incrementada per decisió de cada centre educatiu mitjançant l’aprovació del seu projecte lingüístic. La llengua castellana, com a llengua d’ensenyament i aprenentatge, també pot ser utilitzada per decisió de cada centre educatiu mitjançant l’aprovació del seu projecte lingüístic, especialment quan es consideri necessari per garantir la competència comunicativa plena i equivalent en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris. Les condicions d’ús de les llengües als centres educatius s’han de desplegar reglamentàriament d’acord amb aquests criteris i els principis prevists en aquesta llei.»
A cumplir la ley 25% en castellano y poco me parece.