El dissabte vinent, 19 de març a l’Estudi General Lul·lià de Palma, se celebra el primer cicle de diàlegs per la insularitat mediterrània a la Unió Europea, «Illes Balears, futurs en xarxa», un acte organitzat de manera conjunta entre les Fundacions Darder-Mascaró i la Coppieters Foundation orientat a tractar alguns dels principals reptes que tenim les Illes Balears per a fer front a la insularitat.
Durant aquesta jornada, IbizaPreservation tindrà oportunitat de ser present en la taula rodona “Quines illes volem per a quin futur?” en la qual, entre altres, es tractaran temes relacionats amb la transició ecosocial, el model turístic o la interinsularitat, assumptes en els quals avui, des d’aquesta tribuna, m’agradaria posar el punt de mira.
La transició ecològica, una amenaça per a la classe treballadora?
En moltes ocasions, el discurs hegemònic ens ha fet creure que la transició ecològica cap a un model econòmic més just i sostenible tindria un cost per a la majoria treballadora. Per a aventurar-nos a desmuntar tal mite, sembla imprescindible revisar el concepte de treball, i per a això, res millor que fer-ho des de l’òptica del ecofeminisme a fi de començar a treballar en l’organització d’un subjecte polític ampli que sigui capaç de transcendir als preceptes de l’economia política clàssica -basada en un paradigma productivista de creixement sense fre- i que ha construït el concepte de treball en termes exclusivament relacionats amb la producció, els salaris, els beneficis, i les mercaderies “d’esquena a la nostra pròpia supervivència” tal com assenyala Silvia Federici (2010).
D’aquesta manera, en l’imaginari col·lectiu de tots i totes, impera una mirada sobre el treball que perpetua el conflicte capital-vida, una dicotomia que enfronta la supervivència a curt termini dels i de les treballadores amb la supervivència del propi planeta. Però aquesta visió hegemònica oblida incloure totes les tasques de reproducció social i de cures necessàries per a la nostra supervivència, deixa de costat les feines de proveïment i els cicles naturals de la vida, i a més òbvia la divisió sexual i transnacional del treball. Per això, el ecofeminisme, tal com assenyala Sarai Fariñas (2015), “pretén recuperar tots els treballs que estan fent de vincle entre aquests processos de mercat i la vida de facto.”
És necessari acabar amb la idea que la transició ecològica deixa necessàriament enrere a les persones, perquè, de fet, és l’actual model el que atempta contra la supervivència de les espècies, inclosa la nostra en tant que vivim en un planeta finit seguint els mandats d’un sistema econòmic l’objectiu del qual és créixer sense fi. En paraules de Yayo Herrero (2011) estem, per tant, davant “la impossibilitat de continuar creixent materialment en un planeta amb límits”.
A més, l’actual sistema no beneficia tampoc a la classe treballadora en el seu sentit ampli. Exemple d’això és el cas de les temporeres de la maduixa a Huelva, paradigma d’un model productiu insostenible, racista i patriarcal que, en buscar la maximització dels beneficis en l’agricultura a qualsevol cost, d’una banda, explota el territori a costa de la desforestació o la contaminació d’aqüífers, i per un altre, explota a les treballadores a les quals se’ls paguen sous baixíssims amb condicions laborals precàries que les situen en una posició d’extrema vulnerabilitat basada en les opressions de raça, classe, nacionalitat i gènere.
Turisme i territori
Sembla lògic, per tant, sospitar de les pràctiques “verdes” que arriben des d’aquelles parts del sistema en les quals s’entenen les necessitats d’adaptació climàtica com a nous espais d’acumulació. Perquè, a hores d’ara, no podem permetre’ns perdre el temps en solucions tecnològiques basades en una lògica de substitució que segueixin sense qüestionar els impactes sobre els cossos, les comunitats i els ecosistemes.
En el cas de Balears, en un context com el que descriu el recent informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que assenyala els danys generalitzats que està causant el canvi climàtic provocat per l’ésser humà, és necessari que fem una revisió urgent del nostre model econòmic.
En un lloc com les Pitiüses, amb un territori i uns recursos limitats, és cada vegada més necessari que la sostenibilitat sigui un eix estratègic obligat en el sector turístic, principal motor econòmic de les illes. Hem de començar a analitzar sense prejudicis les possibles implicacions d’un increment continu en les xifres de viatgers per a maximitzar la rendibilitat social del model turístic i prioritzar la cura del medi ambient.
Eivissa i Formentera no poden permetre’s més pràctiques turístiques que danyin el medi ambient i perjudiquin l’ecosistema, o que posin en risc la cultura i el patrimoni local, per això, des de IbizaPreservation llancem un compromís orientat a les empreses del sector per a garantir que tots i totes puguem gaudir de l’illa d’una forma responsable i segura. Es tracta d’un compromís pel qual animem a les empreses turístiques al fet que posin en pràctica una sèrie d’accions que, sense ser les úniques, poden servir de punt de partida cap a un sector més responsable social i mediambientalment.
Però, d’altra banda, no podem deixar només en mans de la bona voluntat dels agents que operen a les illes el nostre futur, per aquest motiu, apostem per reivindicar aquelles propostes del ecofeminisme ,el caràcter emancipador i propositiu del qual transcendeix de la teoria per a passar a l’acció començant per posar fre a la destrucció de les condicions de vida i apostant, després, pel suport a les iniciatives que col·lectivitzen espais de la vida i que renunciïn a inèrcies destructives interioritzades en la societat actual.
Una de les nostres principals propostes és apostar per la sobirania alimentària, per l’agricultura ecològica i per posar en valor el producte de Km 0 mitjançant el nostre projecte Ibiza Produce. Al llarg de les últimes dècades l’expansió d’urbanitzacions i masses forestals ha transformat el mosaic de terres agrícoles i vegetació del territori eivissenc. Això ha suposat la pèrdua de paisatges rurals valuosos i la desaparició de varietats vegetals, races animals i coneixements tradicionals locals. El subministrament alimentari de l’illa té actualment una forta dependència de les importacions, i la invasió de la pineda incrementa el risc d’incendis. Per tot això, l’aposta pel sector primari en ecològic és una aposta també pel futur d’Eivissa i per diversificació econòmica de les nostres illes.
Insularitat i reptes ambientals
Perquè precisament, el context insular és definitori en l’aposta per una transició ecològica d’acord amb el nostre territori. Amenaces pel canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat o la contaminació afecten més les zones insulars que a les continentals. Així ho assenyala l’ONU, des d’on porten anys reclamant una major atenció per a evitar que es perdi el ric patrimoni ambiental, econòmic o cultural que posseeixen les illes.
Per a les Pitiüses, igual que per a la resta de comunitats costaneres de Balears, el medi ambient contribueix de manera significativa a la nostra economia, la qual cosa fa que els enfocaments ecosistèmics d’adaptació i l’acció siguin molt importants en les estratègies futures per a abordar la resiliència econòmica i ambiental. Per exemple, conservar les prades de Posidònia Oceànica significa conservar el nostre ecosistema marí i garantir la major captació de CO₂ de l’atmosfera en el nostre entorn.
Així mateix, la diversificació de la producció i l’aposta pel medi ambient i les energies netes que promouen la seguretat energètica, també serveixen per a la creació d’ocupació. Això és particularment rellevant en el context post COVID-19, en el qual s’ha d’apostar per la diversificació d’ingressos més enllà d’aquells obtinguts a través de sectors clau d’exportació com el turisme.
Les experiències en aquest sentit són molt diverses en el context de Balears però poc interconnectades malgrat que els reptes són comuns. Per aquest motiu, des de IbizaPreservation volem aprofitar l’oportunitat de ens brinden aquestes jornades «Illes Balears, futurs en xarxa», a les quals ens han convidat les Fundacions Darder-Mascaró i la Coppieters Foundation per a estrènyer llaços amb la resta d’entitats participants a fi d’afrontar entre tots i totes la problemàtica conjunta a la qual ens enfrontem i trobar solucions des d’una perspectiva insular.
Per Inma Saranova (directora executiva de la Fundació IbizaPreservation)
