LAPAO, LAPAPYP i “sa llengo baléà”, per Jaume Mayor Ramis

La capacitat de superació dels éssers humans no té límits. Contínuament ens superem a nosaltres mateixos assolint fites inusitades; adquirint nivells extraordinaris. Com a bon exemple; la ignorància humana, que és, en moltes ocasions, infinita. Un mal endèmic que no han aconseguit apaivagar segles de civilització, i que, curiosament, pot conviure amb la (des)educació, fet que es pot convertir en una arma de doble tall; la ignorància il·lustrada. Recentment hem vist mostres d’aquest tipus, però estem parlant en realitat d’ignorància, o més aviat d’una altra cosa?

Una de les darreres joies que han esdevingut notícia darrerament és l’intent de fer-nos creure que la riquesa d’una llengua és precisament el fonament per a la seva disgregació. El Parlament d’Aragó ha aprovat recentment el canvi de denominació del català de la Franja de Ponent, que passarà a anomenar-se Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO). Per cert, el lapao és un dialecte del naxi, de la família tibetobirmana. D’una altra banda, l’aragonès es dirà, a partir d’ara, Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP), per simplificar les coses. A les xarxes socials ja ha aparegut una proposta per donar nom a la llengua que falta; la Lengua Aragonesa Propia de Otros Lugares Lindos de Aragón, sigles de la qual no reprodueixo.

A les illes aquest fet no ens hauria de semblar estrany, ja que l’actual govern fa temps que juga amb idees similars. El darrer joc ha estat concedir una mòdica subvenció de 70.000 € a les editorials perquè adaptin els llibres de text escolars a les modalitats lingüístiques de les Balears. Bé, potser no hauríem de ser malpensats i rere tot aquest enrenou només hi hagi un intent del govern per ampliar el currículum de la ciutadania per tal de millorar la nostra ocupabilitat. Així, en una hipotètica entrevista, hipòtesi de cada cop més remota, podria donar-se una situació com aquesta: ─Idiomas? ─Chi! ─Cuálos? ─Castellano, mallorquí, menorquí, eivissenc, LAPAO, ingüés básico i baearoalemán─. No s’inclou, de moment, el formenterer, ni tampoc l’eivissenc pagès, el pollencí, el solleric, ni les varietats pròpies distintes del castellà dels illots adjacents.

Això que pot semblar i és, grotesc, queda empetitit davant d’altres iniciatives. Com la de s’Acadèmi de sa Llengo Baléà, que deixa al mateix Bauzá com a catalanòfil, al asseverar l’existència d’una pseudollengua anomenada “baléà” (segons les seves regles ortogràfiques). Una llengua nascuda de la vocació política dels seus membres i amb tota la intenció de no ser parlada i, molt manco, llegida o escrita.

Els creadors reivindiquen la particularitat de la llengua balear com a única i independent de la catalana basant-se en uns criteris filològics molt més que qüestionables (si no ridículs), una voluntat excloent, i un lèxic i una ortografia que fan plorar i plorar de riure alhora. Donant un cop d’ull a un llistat de barbarismes penjat al web hi trobam algunes fites insuperables de l’enginy humà, com; “cé” per acer, “tocá aygo” per amarrar, “véhúra/véyúra” per ancianitat, “granjé de beyas” per avicultor, “llisà es pêl” per adular, “señal/coyó” per genital, “gordensên”, amb clares influències del turisme nòrdic, per preservar-se, “havernhí/sortirnê a belkenas” per proliferar, “d’es pits” per pulmonar, “rascà/donà papé de vidre” per raspar, “que fa òy” per repugnància, “guellêt”, per clítoris, i “forad d’es cul” (sí, ho han entès bé!), per anus, i ho deixo aquí perquè em fa vergonya continuar. Només cal esperar la publicació del diccionari i preparar el frac per rebre el Nobel de la beneitura.

Com es veu, la pseudollengua s’ha forjat en base a unes simples i clares premisses: triar el mot i l’ortografia més llunyana possible del català estàndard, ús i abús dels localismes (tot i que siguin imprecisos, incorrectes, vulgars o simplement absurds) i un ressentiment espaordidor.

S‘Acadèmi comparteix l’ideari de la Fundación Nacional Círculo Balear, un grup de pressió o lobby reunit recentment amb Bauzá. Per cert, són famosos els lobbys nord-americans de les armes, del petroli o de les medalles (com la que va “guanyar” Aznar). De totes maneres, per fer correcta esmena potser hauríem de dir “Sírculo” o “Tsír…” (ui, alerta a l’ortografia del “baléà” més purista!), a no ser que ho mantenguin en castellà perquè ho entengui tothom. S‘Acadèmi compta amb un consell de savis format, entre d’altres, a més de per alguns filòlegs i historiadors, per un magistrat, un coronel de l’exèrcit, una poetessa i pintora, un informàtic i lexicògraf, un escriptor, tres missers, i l’inestimable suport de tres membres d’honor entre el qui hi trobem, sorpresa, l’eximi Carlos Delgado, conegut per parlar la llengua que tant defensa. (Ja només hi manca la col·laboració de Dona Obdúlia de Montcada per a aconseguir la quadratura del cercle.)

L’esperó de la galera del govern ja és famós per disparar a tot el que es mou. Per això, proposo la creació d’una sisena illa, amb idioma propi, únic i diferent del castellà, i de l’altre, que no serà ni sa Conillera, ni Tagomago, ni tampoc es Vedrà. Ben mirat, però, segons com es contempli, sí que s’hi pareixeria; d’orografia espadada, inaccessible, i envoltada, no d’aigua, sinó d’una substància insabuda que conforma en conjunt una mena d’alquitara però, en aquesta ocasió, altiva.

Per Jaume Mayor Ramis