Es queixa amargament, i amb tota la raó, la candidata cunera Cayetana Álvarez de Toledo, que un grup d’estudiants han intentat entrebancar-li un míting a la Universitat Autònoma de Barcelona. Sense aconseguir-ho, tot sigui dit de passada. La cunera titlla els estudiants boicotejadors de «niñatos», «totalitarios» i «fascistas». He de dir que pens que això de rebentar xerrades no està bé, encara que els que xerren estiguen a les antípodes del que un pensa, i encara que ells mateixos obstacuilitzin la llibertat d’expressió. No es pot anar amb mitges tintes, amb aquestes coses. Dit això, crec que els qualificatius dedicats als estudiants obstaculitzadors són excessius.
Perquè, si intentar impedir que la cunera s’expliqui a l’Autònoma és «totalitarisme» i «feixisme», com qualificaríem el fet que el candidat que sembla que guanyarà les eleccions a Catalunya no pugui participar normalment en la campanya? Si els estudiants són «totalitaris i feixistes», a més de «niñatos», quin qualificatiu es mereixeria el jutge Marchena, impedint que els candidats dels dos partits que governen a Catalunya puguin participar en la campanya electoral?
Continuu veient com els mitjans de comunicació assisteixen acríticament a aquestes manifestacions, i com els opinadors les passen per alt d’una manera incomprensible. Tot això va en la línia d’acceptar acríticament que la Junta Inquisitorial Central (oficialment Junta Electoral Central) prohibeixi determinats termes als mitjans de comunicació públics de Catalunya. Em queda per esbrinar, emperò, com s’explicarà, l’opinió pública espanyola en general, que guanyin les eleccions candidats que són a la presó (preventiva, això sí). De la mateixa manera que no m’explic com s’expliquen que entre la mitja dotzena de polítics més ben valorats de Catalunya (segons l’última enquesta del CEO), només n’hi hagi un que no sigui a la presó o a l’exili (i que aquest siga en Carles Riera, de la CUP). Alguna cosa curiosa deu estar passant…
Gent com la cunera Cayetana s’hauria de rentar la boca abans de parlar, i no s’hauria de prendre vanament termes com llibertat. I molt menys en campanya.
Per Bernat Joan i Marí.
es lo que tiene saltarse las leyes, puedes acabar en la cárcel, y si están en prisión preventiva seguramente es para evitar que huyan como han hecho sus compinches.
Quan les lleis van contra la democràcia saltar-se les lleis és una obligació moral. No ho dic jo. Ho va dir Payne.
Salut i ànim!
no se si usted se refiere al Stanley Payne autor del libro » La revolución española (1936 – 1939), que en una entrevista dijo «lo de 1936 no fue un golpe de estado», otro vividor del «hispanismo». Cite mejor a algún personaje con más fondo la próxima vez. «Bajo un gobierno que encarcele a alguien injustamente, el sitio adecuado para una persona justa es también la cárcel.“ David Thoreau, ésta podría ser una buena cita.
Què li fa suposar que parl d’Stanley Payne i no de Robert Payne?
Para ser sincero consulté en la wikipedia los Paynes conocidos, encontré dos posibles «sospechosos», Stanley, reconocido historiador y Don, guionista de los Simpsons. Créame que me costó concluir que usted debía referirse a Stanley. Robert no me pareció relevante.
Les lleis actúals a España no van contra la democracia, malgrat que no els hi agradi als que se les salten i als seus seguidors. En democracia s’han de canviar les lleis i durant el temps que aixo es fa s’han de respectar. Voste ja ho sap…No s’enganyi…
La cosa no és tan senzilla. Per això serveix el dret d’autodeterminació, per cert. Canviar la constitució espanyola des d’una nacionalitat com la catalana és impossible per pura qüestió demogràfica. El dret d’autodeterminació serveix perquè qualsevol comunitat que s’autoreconegui com a nació pugui decidir quina relació vol tenir amb les altres nacions. Això és el que està intentant exercir Catalunya. I impedir-ho no és democràtic.
Cataluña no se encuentra entre los países con derecho a la autodeterminación y así consta en el listado de naciones unidas https://www.un.org/en/decolonization/nonselfgovterritories.shtml
No es un territorio colonizado. Ahora si Nos inventamos las leyes y las normas… pero por la fuerza no conseguiréis nada. De dictadores hemos acabado hartos. Las leyes hay que respetarlas y la historia también. La primera se pueda cambiar entre todos. La segunda no
(vpn mal)
A veure, Devila, un petit matís semàntic: auto- vol dir per un mateix i -determinació vol dir decisió. És a dir, només correspon al poble de Catalunya dir si hi té dret o no. Deformació de lingüista, si vols. Però ho veig bastant clar.
Per cert, dels darrers vint-i-cinc que s’han independitzat, teòricament només hi tenien dret dos o tres. I, en canvi, solucionar el problema seria facilíssim: que tots els estats cedissin la seua sobirania a Europa. I ja estaria.
“només correspon al poble de Catalunya dir si hi té dret o no“ no es cierto y lo demuestro con la posición oficial de Naciones Unidas. Pero es como decir a un nazi que su raza no es una raza superior. Si no se respetan las leyes y cada uno “autodetermina” lo que es justo o no individualmente lo que tenemos es una dictadura. Yo lo veo tambien claro
No parlam de «qualsevol cosa». Parlam de la independència. I a això tothom hi té dret, totes les nacions que es considerin com a tals. I això té a veure, bàsicament, amb la democràcia. De res.