Bona nit, Santa Gertrudis. Molts anys i bons a tothom i benvinguts a aquesta 54a edició de la festa de la Nit de Sant Joan de l’Institut d’Estudis Eivissencs.
Estam celebrant el dia més llarg de l’any i aquest és un dia de festa, però també de reflexió, de pensar què hem fet el darrer any i quins objectius i desitjos tenim per als pròxims mesos.
La raó de ser de l’Institut d’Estudis Eivissencs és augmentar el coneixement i la divulgació de la cultura de les Pitiüses tot tenint una cultura viva, un territori respectat i una llengua normalitzada.
Som conscients que en alguns aspectes hi som encara ben lluny, d’aquests objectius, i que per seguir caminant ho hem de fer tots junts. Som-hi idò:
Tenir una llengua normalitzada vol dir poder-la utilitzar sense entrebancs arreu del territori on és oficial: al carrer, als comerços, a les administracions, amb les forces de seguretat…
Sabem que això avui no és possible. Els enemics declarats de la llengua, que ara són dins el mateix Govern Balear, ens posaran tots els entrebancs possibles. Basen la seua estratègia en dos fronts: el primer és impedir el coneixement del català i llevar-li àmbits d’utilització, sobretot a l’escola i a les administracions; i el segon front, fomentar la divisió entre els diferents accents de parla catalana.
Davant els intents de divisió de la llengua, la nostra resposta ha de ser clara: valorar la nostra manera de parlar, que aquí anomenam eivissenc, i que juntament amb el català de Tortosa, de Lleida, de València, de Mallorca, de Barcelona, de la Catalunya Nord, etc., formen la llengua catalana que, com totes les llengües, té també una forma estàndard comuna a tots els accents.
Quant a l’ús de l’idioma, tenguem clar també que tenim dret a utilitzar la nostra llengua arreu de tots els territoris on és oficial, sense que ningú pugui obligar-nos a canviar-la. Si algú ens posa mala cara per això, fem que el problema sigui seu, no nostre, i deixem-lo de banda.
Tenir una terra respectada i agradable per viure és un altre dels objectius de l’Institut d’Estudis Eivissencs.
Últimament se senten moltes queixes per la massificació turística i totes les molèsties que això comporta. Constatam com dia a dia creix el malestar social pels problemes d’habitatge, que estan duguent molta gent al xabolisme; pels alts índex de pobresa; pels embussos a les carreteres; per les remors i molèsties de les festes il·legals al camp i a les platges; per l’ocupació d’espais públics per part d’empreses privades… I tants de greuges més.
Sabem que hi ha molts d’interessos en joc i no serà fàcil. Creim que, en primer lloc, cal deixar de voler batre rècords de visitants tot pensant que com més turisme millor i apostar, d’inici, per un creixement zero en nombre de places turístiques i després començar un decreixement de visitants. Cal refredar l’economia si no volem que ens acabi cremant!
No ens deixem enganyar. ¿Recordau com abans de la pandèmia els empresaris d’oci nocturn ens feien creure que sense la seua activitat Eivissa seria una ruïna, i com després va quedar demostrat que la realitat era just a l’inrevés i que són ells els que no poden subsistir sense la nostra illa i un tipus de turisme no sempre recomanable? Repeteix: no ens deixem enganyar.
Ja hem dit que no serà fàcil, però és hora de deixar de queixar-nos de totes les molèsties que l’allau que ens envaeix cada estiu ens provoca i de passar a l’acció. Comencem per fer complir la llei amb les remors i amb la manca de respecte dels turistes que provoquin problemes. Ordenem el que tenim i fem després normatives per controlar l’activitat fins a tenir un turisme que no causi entrebancs a la nostra manera de viure.
Bé, però no oblidem que avui som a Santa Gertrudis, un poble que si avui és tranquil i agradable és perquè ha sabut lluitar per mantenir el seu nivell de vida, i gràcies a la tenacitat dels vesins s’han evitat disbarats que haurien fet d’aquest poble un lloc molt menys agradable per viure.
Gràcies als vesins es va evitar, el 1995, que es canalitzàs l’aigua de diversos pous de Santa Gertrudis cap a la Platja d’en Bossa. Uns pous que segurament després s’haurien sobreexplotat assecant-ne molts altres.
També gràcies a la vostra ferma determinació es va evitar el 2004 l’establiment d’una discoteca que hauria malmès la tranquil·litat en aquest poble.
Després es va aconseguir que totes les instal·lacions esportives programades al poble no es fessin a l’altre costat de la carretera tot dividint Santa Gertrudis en dos meitats.
I fa poc s’ha aconseguit eliminar la depuradora, que mai va arribar a funcionar bé i que feia sentir algun dia la seua pudor fins a la plaça de l’Església.
Gràcies a tots valtros tenim avui, segurament, el poble més agradable d’Eivissa, un lloc equilibrat i acollidor on venir a passar una bona estona. L’enhorabona, però cal continuar vigilants per seguir igual, i per això volem avui també fer-nos ressò d’alguna de les reivindicacions i propostes de la gent d’aquest poble.
Sembla que ara hi ha un nou projecte per encetar la construcció a l’altre costat de la carretera, és una maniobra que segurament portaria aviat a moltes més construccions al seu voltant, cosa que, segurament, seria negativa per al futur.
A Santa Gertrudis també tenim natura i història, i tots en som ben conscients, per això l’Associació de Vesins va demanar que la zona de sa Fontassa fos declarada Bé d’Interès Cultural, declaració a la qual ara sembla que una empresa, amb nom i cognoms eivissencs i molt vinculada al poble, s’hi oposa, avantposant els seus interessos als de la comunitat.
Teniu dos places ben polides: la plaça de l’Església i aquesta, la plaça Nova, amb referències a personatges relacionats amb el poble: un bisbe i un artista. Potser seria hora de fer menció també de tota la gent, generalment anònima, que és qui realment ha conformat la nostra manera de ser, com ara els pagesos (recordem que fins fa ben poc la majoria d’eivissencs treballàvem el camp); les persones que hagueren d’emigrar de l’illa a buscar fortuna lluny d’aquí; les llevadores, que amb escassos mitjans ajudaren a néixer tants infants… I tanta gent més, ben nostrada, que mereix el nostre homenatge.
Fem entre tots que aquest poble sigui cada dia més atractiu.
Per acabar, i abans de continuar la festa amb música i foc, permeteu-me llegir un fragment de «Els focs de Sant Joan», un poema de Joan Maragall:
Ja les podeu fer ben altes
les fogueres aquest any
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d’aquest Sant Joan.
Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant…
I en fareu també en la Serra
perquè els vegin més enllà…
i el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de Llibertat!
Joan Maragall
Bona nit. I molts anys i bons, una vegada més, a tothom.
