‘Memòries d’un poeta emèrit’ de Toni Roca
El poeta emèrit -emèrit i doctor Honoris Causa per l’universitat catòlica de Massachuesetts- davand la realitat inminent, dels esdeveniemnts succeits a l’òrbita municipal de Vila, es veurá en l’obligació implacable d’escriure la segona part de ‘Marnie i les dones del Charlotte’. El poeta emèrit a l’hora de l’esmortzar reb la notóicia, el flash infortmatiu que parla de moviments, reestructuració, modelació de l’equip que governa la ciutat. Sorpresa i una mica -només una mica- de desconcert. Ja ho deia la cançó, «sorpresas te da la vida, la vida te da sorpresas…». Recuperat de l’ensurt intenta reaccionar
«És inevitable» -digué amb la amb la veu tallada per l’emoció i la passió- «escriure altra vegada sobre la figura, etérea, discreta i voladora de Marnie amb totes les probables conseqüències. Es dura, certament, la vida de l’artista, del creador…». Astorat, sobtat per la noticia que parla de l’ascens als cels polítics de la dona en qüestió, el poeta emèrit tornará a la taula de treball i sota pressió de la llum de l’ordinador, tornará a escriure sobre el mite de Marnie. Malgrat tot les essències continúen més enllà de tot. «Crec que ja tinc el titul, ‘Marnie i les dones d’Hisenda’ i el tema, el tema central vull dir, será inevitablement el de sempre. La vida és dura, cruel sovint. El poeta emèrit ho compren i ho assimila. Llavors, poquet a poquet, es retira de l’escenari. Lentament cau el teló.
Sigue así, toni. Eres genial