Aquesta fruita d’origen asiàtic forma part del nostre paisatge i la nostra cultura gastronòmica des que els romans n’estengueren el seu cultiu per tota la Mediterrània. El seu nom llatí, Prunus armeniaca, vol dir pruna armènia, país del qual es creu que és originari l’albercoc.
És una fruita rica en aigua i amb una aportació interessant de fibra i no en destaca cap nutrient per sobre dels altres tot i que conté vitamina C, vitamina A i potassi.
Durant aquestes darreres setmanes i les pròximes, els albercocs estan de saó i per això estaran presents a mercats, botigues i, per descomptat, tenyint de taronja els albercoquers de moltes cases, ja que es tracta d’un arbre comú a la pagesia, agraït i resistent a més de bellíssim durant la floració i fructificació. Enguany, a causa de la manca de pluges, els albercocs tenen una grandària menor que habitualment. No obstant això, resulten molt més dolços i gustosos.
Si sou dels afortunats que teniu albercoquer a casa, segurament aquests dies anau de bòlit intentant collir tots els seus fruits encaramallessats damunt una escala i amb el cistelló penjant del braç, i és que la temporada és molt curta i en uns quants dies l’arbre torna a quedar despull fins a l’any vinent. I si no teniu albercoquer a casa, la meua recomanació és senzilla: faceu amics o vesins amb albercoquers o atracau-vos a alguna cooperativa de l’illa ara que en trobau d’aquí i en el seu punt àlgid.
Com us deia, per als qui tenim albercoquers (o amics generosos) és moment de tenir olles i pots buits a punt per fer-ne confitura, tal vegada la recepta més pràctica per treure profit i allargar la vida dels albercocs. Us en comparteix la meua recepta:
Confitura d’albercocs
Ingredients i estris
2 kg d’albercocs
1,2 kg de sucre (la proporció mínima seria d’un 50-60% de sucre)
2 branques de canyella
El suc mig llimó
Pots de vidre esterilitzats i amb tapes noves
Una olla grossa
Una cullera o cullerot
Un caramàs
Rabejau bé els albercocs dins una tina amb aigua, escorreu-los i tallau-los per la meitat treient-los el pinyol. Anau-los posant dins l’olla i dugueu-la al foc.
Afegiu-hi el sucre, la canyella i el suc de llimó i remenau-ho tot bé. Coeu a foc molt lent fins que la confitura espesseix i tengui la textura i el sabor desitjats. És important anar remenant l’olla de tant en tant perquè no s’aferri. Molt alerta, ompliu els pots de vidre fins que estiguin gairebé plens, tapau-los i deixau-los reposar fins al sendemà boca avall perquè facin buit damunt un caramàs a la cuina.
Joan Castelló explica a Bon profit! que la confitura s’ha de coure i deixar refredar tres vegades per ser segura per conservar i recomana que els pots es cobreixin amb paper de barba prèviament abeurat de licor d’anís. Recomana també la mateixa tècnica per a la confitura de pruna i tomata i emprar el mateix pes de fruita que de sucre.
Una altra manera de menjar els albercocs molt típica de l’illa i també a altres indrets és la coca d’albercoc. Tornant al referent del llibre Bon profit! Joan Castelló en recull una recepta que us comparteix a continuació. A la seua versió empra la lliura de mesura, que jo he convertit a grams per adaptar-ho als nostres temps.
Coca d’albercocs d’en Joan Castelló
Ingredients i estris
-300 g de farina
-100 g de greix de porc
-150 g de sucre
-Llet
-Llevat
-Tres ous (clares i rovells per separat)
-Albercocs partits per la meitat i sense pinyol
-Canyella en pols
-Sucre en pols
-Una llauna
Pastau la farina amb el greix de porc, el sucre i “la llet necessària perquè resulti una pasta clara que s’escorri de dins la mà”. A part, es baten les clares i els rovells que s’incorporen a la pasta amb una mica de llevat. Es posa en una llauna fonda untada amb greix, s’hi col·loquen damunt els albercocs partits per la meitat i s’empolsima amb canyella i sucre. Se du al forn a foc suau fins que estigui cuit.
Luis Ripoll, al seu llibre Cocina de las Baleares, recull també una recepta de coca d’albercocs a l’estil mallorquí d’allò més interessant, ja que du ensaïmades i un panet, com si d’una greixonera es tractàs. Us la comparteix a continuació:
Coca d’albercocs de Lluís Ripoll (Mallorca)
Ingredients i estris
-2 ensaïmades crues i un panet
-465 g de farina
-120 ml d’oli
-120 ml d’aigua
-2 ous
-100 g de sucre en pols
-Albercocs partits per la meitat sense pinyol
-Una llauna
Mesclau tots els ingredients formant una pasta que no ha de ser molt forta. Una volta col·locada en una llauna untada, posau-hi damunt els albercocs partits per la meitat enfornau-ho.
La meua recepta de coca d’aubercocs és una adaptació de la famosa coca de iogurt, que empra les mides d’un pot de iogurt (120 g) per mesurar tots els ingredients. És fàcil, esponjosa i agrada a petits i grossos:
Coca d’albercocs de na Marina de can Collet
Ingredients i estris
-1 iogurt natural (120 g)
-3 mides de iogurt de farina
-2 mides de iogurt de sucre
-1 mida de iogurt d’oli d’oliva suau
-1 sobre de llevat per a rebosteria
-3 ous
-Canyella en pols
-Sucre en pols
-Albercocs partits per la meitat sense pinyol
-Llauna
-Varetes
-Espàtula
Escalfam el forn abans de començar a preparar la coca.
En un bol, mesclarem enèrgicament amb unes varetes els ous amb el iogurt, l’oli i el sucre. A continuació, hi afegirem la farina i el llevat i ho integrarem tot amb l’ajuda d’una espàtula Untarem una llauna amb greix o oli, hi abocarem la pasta i, a continuació,hi col·locarem els albercocs per la meitat. Empolsimam amb una mica de canyella en pols i enfornam uns 30-35 minuts a 170-190º. Quan estigui freda, la decoram amb una mica de sucre en pols.
Tot i que en aquest article us he compartit algunes receptes dolces, l’albercoc també pot emprar-se com acompanyament de plats salats, i és que casa molt bé, per exemple, amb la carn de porc. En indrets com el Marroc, les orellanes (aubercocs dessecats) també formen part de plats tan coneguts com el tajin, acompanyant cuscús i carn de bestiar.
Si no us voleu complicar gaire la vida, trob que els albercocs, per esmorzar, amb una torrada amb oli i formatge són excel·lents. També queden deliciosos amb iogurt i cereals. Si voleu preparar unes postres saludables i de temporada, podeu fer copes amb iogurt grec, puré d’albercoc (tan senzill com triturat amb la batedora) i granola per damunt amb uns xips de xocolata negra.
A Mallorca, on la coca i l’ensaïmada d’albercoc són populars, congelen albercocs per poder-ne fer tot l’any, un mètode que potser m’aventur a experimentar enguany, tal com he fet amb altres productes de temporada amb bastant bon resultat.
Aprofitem que l’albercoc està de temporada i gaudim-lo, ja sigui ara mateix o preservant–lo per quan arribi el fred i necessitem transportar-nos a la primavera, encara que només sigui per un instant.
Marina Ribas Torres
