El pare d’ET, Indiana Jones o Jurassic Park, de tant en tant, no l’acaba d’encertar. I és que per molt que et diguis Spielberg, el teu àlies sigui ‘Rei Mides de Hollywood’ i les teves pelis hagin recaptat més de 7.500 milions d’euros un sobre l’altre, la infal·libilitat és un do que s’ha de treballar dia a dia. L’Amic Gegant és una producció impecable quant a factura, les interpretacions dels dos principals protagonistes són prou reeixides i la banda sonora ideada per en John Williams és un regal per a les oïdes, però a la història li falta força, manca que li treguin més suc. A mi m’ha semblat un producte fet per als més petits, sense risc i amb final feliç promogut directament pels sous injectats per Disney.
Clar, això és molt més rendible econòmicament que explicar la tenebrosa història d’una nena sola i indefensa que és raptada per un ancià de dubtosa moralitat i set metres d’alçada que se l’enduu a la seva cova en un país on els seus habitants es dediquen a cruspir-se nens. Donar-li un punt de vista més obscur, malaltís i pervers, hauria reduït el target d’espectadors, produït nombrosos malsons als boixos que haguessin comès l’error d’ésser arrossegats pels seus pares a la sala de cinema i, sens dubte, hauria donat menys peles que dedicar-se a fer piruetes digitals, brometes escatològiques i infantilitzar el llenguatge i el missatge.
Però que voleu que us digui; la meva existència ja és prou avorrida i de quedar bé. Quan m’interno dins la foscor d’un cinematògraf, cerco emocions fortes, transgressió, sexe dur i sense pal·liatius i algú darrere l’objectiu que pensi a anar més enllà del que sembla obvi. Aquest Spielberg de fer catufes no em va! I em fa por, perquè penso que jo, en el meu petit mon irreductible, també puc caure en el pecat de la concessió, de deixar la brega enrere per evitar maldecaps i malentesos.
La felicitat artificial, però, no deixa de ser una meva de dimarts on la dosi del dissabte nit ja no et serveix per ajudar-te a oblidar el que podries haver estat.
MI AMIGO EL GIGANTE
Títol Original: The BFG (The Big Friendly Giant)
Gènere: Familiar, Fantasia
Nacionalitat: USA, Regne Unit
Director: Steven Spielberg
Guió: Melissa Mathison
Repertori: Mark Rylance, Ruby Barnhill, Penelope Wilton, Jemaine Clement, Rebecca Hall, Bill Hader, Rafe Spall, Adam Godley, Matt Frewer, Ólafur Darri Ólafsson, Haig Sutherland, Michael Adamthwaite
Unos pájaros que se resisten a desaparecer:los alcaravanes (xebel.lins).
Durante mi larga vida de observación de aves, estas criaturas aladas han sido objeto de admiración dadas sus facultades de adaptación, en el territorio, con un mimetismo que sorprende a todos los profanos en la materia de tal forma que los puedes tener delante sin verlos. Viven el colonias que no abandonan a pesar de los cambios climáticos, con su falta de lluvias, usos agricolas y cambios de mentalidad de los cazadores que de tiempos antiguos eran objeto de todo tipo de caza. Huyen de los hombres como del demonio y para poder observarlos hay que hacer de coches y cuentan los cazadores que para acercarse a ellos se vesti8an de mujer con sus faldas largas y la escopeta escondida.Hace menos de un mes que no notaba de su permanencia, con lo que estaba bastante preocupado y llegue a pensar: tendremos de incorporarlos a la larga lista de animales desaparecidos de Ibiza. Por fin note al amanecer grito lastimero de uno de ellos, unos dias después fue respondido por otro. finalmente ahora mismo hay un guirigay de cantos lastimeros en el anochecxer y incluso durante laas largas horas de la noche. Este año casi segura que habran anidado en otro lugar y reunidos en su hogar habitul. SARANEST DE sANT JOSEP