@D.V./ Enrique Fajarnés s’ha convertit en el dolent oficial de la jornada després del seu vot a favor de les prospeccions petrolíferes al Congrés dels Diputats. El diputat eivissenc ha rebut un bon grapat de crítiques i pràcticament totes són merescudes, però no per haver votat com ha votat.
Evidentment, la proposta presentada pel PSOE i Izquierda Plural era un parany -un parany legítim, que forma part de l’estratègia del joc polític- on es barrejava les prospeccions a Balears, a Canàries, la central nuclear de Garoña, el fracking a Cantàbria i tutti quanti. Però, es clar… feia pocs dies, el diputat havia proclamat als quatre vents: “Jamás votaré a favor de las prospecciones” i és el que passa quan promets el que no pots complir. Fajarnés és el típic incontinent que declama de manera exagerada allò que no farà, com quan va dir que seria “una paparra para conseguir inversiones para Ibiza” i ha acabat votant els pressupostos més paupèrrims de la història per Eivissa.
Els populars tenen part de raó quan afirmen que votacions com les d’ahir no aporten res sinó que afegeixen confusió. La votació aquesta era simbòlica -tot i que els símbols són importants-. On es farà feina per evitar que les prospeccions siguin una realitat serà amb les negociacions, les reunions i les converses per neutralitzar la influència del lobby del petroli -el mateixos que han fet que el ministre Soria mengi a la seva mà- i aconseguir que els tècnics de Medi Ambient pugui el·laborar el seu dictamen mediambiental lliures d’injerències i intromissions.
Fajarnés s’ha equivocat molt en aquest tema, però la votació d’aquest dijous és un error irrellevant. Va ser molt pitjor quan el passat mes d’abril va assegurar que les prospeccions no tenien marxa enrere perquè els permisos ja estaven concedits. El diputat va demostrar que no sabia de què parlava, que no s’havia estudiat el tema i que, senzillament, parlava d’oïdes. I, evidentment, a un servidor públic, a un representant del poble, se li ha d’exigir com a mínim que s’estudiï els temes i que sàpiga de què parla.
Tinc la impressió que espectacles lamentables com el d’aquest dijous es repetiran. La guerra de ‘persones non grates’ entre David Abril i Mabel Cabrer de la setmana passada ja va assolir uns nivells de patetisme vergonyosos. El repte per superar allò és difícil però segur que ho aconseguiran, i més tractant-se d’any preelectoral.
no tiene escusa es intolerante.