@D.V./ Crec que ja ningú pot dubtar que el poble d’Eivissa i de Formentera no vol les prospeccions petrolíferes a les seves platges. Per si quedava algun dubte després de les quasi 50.000 al·legacions recollides només a les Pitiüses, la massiva assistència a la manifestació d’aquest dissabte hauria dissipar qualsevol mena de dubte.
En circumstàncies normals, en una democràcia normal, quan el refús popular és tant unànime, els polítics escolten, prenen nota i actuen en conseqüència. No obstant, en aquests darrers anys, ens hem acostumat tant a que els polítics menystinguin i criminalitzin als ciutadans que expressen de manera legítima la seva disconformitat, que no seria descabellat que els Govern central, cec i sord a la nostra realitat, continuï endavant, atenent només als seus interessos espuris i inconfessables.
Honestament, no tinc ni un gram de fe en els senyors Soria ni Arias Cañete. Les famoses i innobles ‘portes giratòries’ han convertit a ministres en autèntics lobbistes de les grans corporacions. Ministres i presidents de Govern que aproven lleis que afavoreixen a empreses privades, viuen després plàcides jubilacions als consells d’administració d’aquestes mateixes empreses que van afavorir. Són pràctiques que es realitzen amb absolut desvergonyiment, amb la impunitat dels qui es saben intocables.
No obstant, estem en any preelectoral, i això ens pot afavorir. Si el Govern central creu que la ràbia i la frustració social es pot traduir en una debacle electoral o, fins i tot, en una escissió del partit, potser sí que facin marxa enrera i llencin el projecte de les prospeccions als fems. No obstant, aquest malestar i aquesta frustració poden ser estèrils: dubto que castiguin al PP perquè la gent no oblida que va ser el Govern de Zapatero qui va aprovar les prospeccions. Per tant… què pot passar? Una abstenció massiva? Si les abstencions massives afavoreixen sempre al partit que governa!
Honestament, només hi ha una sortida: confiar en que els tècnics de Medi Ambient puguin i avaluar els Estudis d’Impacte Ambientals lliures d’injerències i pressions -i això és molt suposar-. La segona opció és que Bauzà pugui convèncer a Rajoy que això és una autèntica bogeria i que no es pot permetre. No confio gaire en el senyor Bauzà, però m’encantaria equivocar-me.
A mi també m’encantaria (i em sorprendria gratament) que t’equivoquessis. Salut!