@D.V./ Ja fa més de dos setmanes que els seus propis tinents d’alcalde la van acusar directament. Ja fa dos setmanes que els seus propis regidors del PP van demanar la seva dimissió. Ja fa 10 dies que va anunciar que dimitia. Però, de moment, en un exercici de resistència que provoca pasme i estupefacció, Marienna continua erre que erre, aferrant-se al càrrec. Al ple municipal de Vila, l’encara alcaldessa s’ha presentat amb un potent ventilador disposada a escampar brutor urbi et orbe.
Marienna no ha aclarit res sobre els pagaments a Prensa Pitiusa, però ha repartit estopa a discreció. Primer, ha recordat els 4’5 milions d’euros que, entre 2000 i 2011, l’Ajuntament de Vila va pagar en publicitat institucional i incidint que els mitjans més beneficiats van ser el Diario de Ibiza i la Cadena SER. Després ha atacat a diverses empreses que van tenir contractes amb l’Ajuntament durant les legislatures de Tarrés i Lurdes Costa i ha apuntat a Toni Villalonga: “¡¡Usted cobró 100.000 euros!!”. Villalonga ha recordat que ell té una empresa, va oferir uns serveis a l’Ajuntament, guarda les factures i tot és ben legal, net i clar: “Invito a los periodistas a que vengan a casa y les enseñaré todas las facturas que tengo del Ayuntamiento para que vean que no hay nada que ocultar”, ha dit el portaveu d’EPIC Eivissa.
Un argument, el “y tu más” molt pobre, pobríssim, un insult a la intel·ligència. Si anteriorment es van cometre excessos ja ho investigarà la Comissió Informativa, però això no serveix d’excusa per les irregularitats presents.
La segona línia d’argumentació de l’alcaldessa ha sigut més inconsistent encara. S’ha tret de la màniga l’informe 904 del Tribunal de Cuentas sobre publicitat institucional assegurant que aquest document ja adverteix que, a voltes, es “difícil distingir entre publicitat institucional i activitat publicitària”. Molt bé. I què? Perque el cas Prensa Pitiusa no té res a veure amb això. Perquè aquí no es tracta d’una confusió entre publicitat institucional i activitat publicitària sinó entre publicitat institucional i informació. El que hi ha és informació que es vol fer passar per publicitat institucional. És a dir, que l’informe del Tribunal de Cuentas [consulteu-lo aquí] NO TÉ RES A VEURE amb això.
Finalment, l’alcaldessa ha tornat al involuntàriament humorístic informe del seu excap de gabinet, Martínez Beneyto, on s’assegura que és publicitat institucional informació que no té l’escut de l’Ajuntament, ni el rètol que adverteix que és una informació patrocinada, i que de fet no és ni informació de l’Ajuntament. Un informe que ofèn al sentit comú però que, segons Sánchez-Jáuregui, té la virtut d’estar elaborat per Beneyto, un senyor que és “un tècnic expert en temes de comunicació” i que ningú, ni tan sols la Comissió Informativa, li pot donar lliçons de res.
A veure… Jo no em considero un “tècnic expert en temes de comunicació”, només tinc la carrera de Periodisme i porto uns quants anys dedicant-me a aquests temes, no som expert en res, només tinc dos ulls a la cara i uns pocs grams de sentit comú, i puc afirmar que el que es va publicar NO és publicitat institucional. Em sap greu contradir a aquesta eminència comunicativa que és el senyor Beneyto, però dos i dos fan quatre, encara que insisteixin en repetir-me el contrari.
Un espectacle deplorable i depriment que ofereix una lectura més dantesca encara: aquesta persona ha sigut Directora Insular del Govern a les Pitiüses, ha arribat a alcaldessa de la segona ciutat de Balears… Alguna cosa falla en l’actual sistema de partits, en l’actual democràcia, on gent vàlida i amb talent és condemnada als marges del sistema laboral i on gent sense cap altre virtut que l’obediència és promocionada fins arribar a la culminació de la seva incompetència.
No es pot explicar més clarament.
Bravo David!! Sobre tot, totalment d’acord amb les últimes frases. I jo diria que, a sobre, la incompetència obedient es rebe.la, vaja tela!
pitjor és el que va fer Perea Palau, sense anar més lluny i no ens «informaren» ni la meitat de bé els mitjans, i allí està, tractat com si fos una persona respectable.