Opinió: Interseccions cap al futur, per Joan Amorós i Salinas

Les matemàtiques estan tan lligades a l’univers i a la vida que tot allò que ens ensenyen al llarg de la nostra escolarització té una aplicació pràctica, encara que per desgràcia no tots hem tingut la sort de rebre el corresponent ensenyament per part d’un docent amb una pedagogia adequada i funcional.

Recordareu que pels anys 80, les matemàtiques de l’EGB repetien en diversos cursos el concepte d’intersecció de conjunts. Recordareu aquells dos cercles que representaven dos conjunts, sempre anomenats A i B, i una zona comuna, on els dos conjunts s’unien, que era coneguda com a zona d’intersecció i que estava pintada d’un altre color. Aquesta era la zona mútua, la zona on estaven presents els elements comuns als dos grups o conjunts.

Volem rescatar aquest concepte, que si bé el tenim assimilat dins els nostres coneixements, a vegades se’ns extravia formant part d’un bosc que no veiem per culpa d’un arbre. I el farem servir per fer veure el que es pretén amb el document de consens educatiu d’Illes per un Pacte.

Considerarem cadascuna de les, aproximadament, trenta entitats que formen part d’aquesta plataforma, com a trenta conjunts. Són grups diferents perquè cadascú d’ells té unes reivindicacions, una visió del món educatiu i unes propostes distintes. Aquestes associacions (ja siguin assemblees, organitzacions, entitats, cercles, etc.), però, tenen punts en comú, punts d’unió, punts d’intersecció. Evidentment, és més senzill trobar la intersecció entre dos grups (A i B), com ens exposaven gràficament en aquells llibres dels vuitanta, que entre una trentena d’associacions. La zona pintada com a intersecció serà, evidentment, més reduïda. Aquest espai és un mínim comú, tot emprant un altre concepte. No obstant això, aquesta major dificultat implica un major mèrit quant a la composició d’aquest nou conjunt intersecció. Diríem que és un mínim comú de màxim esforç. I aquest fet té molta importància.

Per això, aquesta intersecció serà el punt de partida, el document de mínims, d’allò en què coincidim tots els implicats en educació. A partir d’aquí, els diferents sectors hauran de seguir desenvolupant els seus pensaments, les seues reivindicacions i aquelles propostes que considerin necessàries, incompletes o amb poca concreció.

El que no podem fer és que aquest conjunt intersecció es transformi en conjunt buit, un conjunt amb zero elements, amb motiu de no haver-hi coincidències entre les diferents entitats. De veritat no hi ha cap punt de contacte entre algunes de les plataformes que han format part del procés d’Illes per un Pacte? Pensam que no és així. Pensam que s’estan confonent conceptes. Per què? Dues opcions: o no s’ha explicat d’una forma adequada o no s’ha entès correctament. Siga com siga, encara estam a temps de trobar una solució.

Ningú vol fer d’aquest document una mena d’escriptura sagrada que marcarà l’esdevenir educatiu de les nostres illes. Ningú pensa que es produirà un miracle i a partir d’aquest moment tot millorarà sense problemes. Aquest només és un punt de partida. Humil, però necessari. I a partir d’aquí, avaluarem, revisarem i seguirem parlant-ne, d’educació. Millorarem el document amb la presència de tot aquell que ho desitgi. A banda, cada entitat, cada assemblea, cada associació, haurà de seguir desenvolupant les seues propostes basant-se en els seus ideals. Una cosa no lleva l’altra.

Els grans atletes també varen començar a caminar amb dificultats, com qualsevol aprenent. Aprenguem a caminar amb una mentalitat constructiva. Basem-nos amb allò que ens uneix, en les nostres interseccions i no ens deixem arrossegar cap a un conjunt buit que només afavorirà a aquells que no els interessa l’educació.