Opinió: Molts sous i poca educació, per David Ventura

@D.V./ La gent rica es distingeix de la resta dels mortals en que té més diners. Que siguin més rics no vol dir que tingui més classe, més educació, més bones maneres, valors més elevats o més nocions del que és el civisme. En absolut. Els rics són rics perquè tenen més diners, i punt.

Faig aquest comentari perquè enguany, que tenim a Eivissa més rics que mai, tenim també més brutor, més remors i més agressions al fons marí que mai. Els multimilionaris dels mega-iots -siguin russos, kuwaitins, alemanys, nord-americans o d’on siguin- es comporten de la mateixa manera que un hooligan allotjant en un apartament barat. Si un et llença una giterada pel balcó o tira les ampolles buides pel terra, els altres llencen la seva merda per la borda, o aboquen els residuals en alta mar i, en definitiva, es dediquen a escampar els seus fems amb aquella consciència impoluta que caracteritza als qui la vida els somriu.

Diuen que els rics d’abans eren diferents. Que les fortunes es construïen fent feina, sent el primer en obrir la botiga, amb treball i esforç, estudiant, preparant-se, treballant dur… Aquella gent era rica, però ara ja estem parlant d’un altre nivell: parlem de mega-rics, über-rics, gent obscenament rica. Fa poc, el diari britànic The Times comentava com Eivissa està acollint a un gran nombre d’hedge-funders, és a dir, d’executius, financers borsaris -que rima amb corsaris-, brokers i aquesta mena d’elements que van provocar el cataclisme financer de l’any 2008 que encara estem patint ara. Gent que va realitzar inversions irresponsables, que va enfonsar les seves empreses, que va ser rescatada amb sous públics i que després es va autoassignar indemnitzacions multimilionàries. Muntanyes de sous que ara es rebenten a Eivissa de la mateixa manera que els pirates, després de saquejar una ciutat, anaven a l’illa de Tortuga i es dilapidaven tot l’or obtingut amb una orgiàstica megafarra que durava setmanes.

Evidentment, a una gent que ha fet de l’estafa el mode de vida, no li demanis ni educació ni respecte. A una gent que s’ha criat en el cinisme, la manca de valors, que no té cap mena d’ètica productiva sinó que la seva única ètica és la del casino, la de ser més llest que l’altre, la de trucar les cartes, fotre el gran cop i desaparèixer, a una gent així no li demanis civisme, perquè els hi entra per una banda i els hi surt per l’altre.

Vindran a Eivissa, l’ompliran de fems i, un dia, s’adonaran que l’illa està molt bruta. Aleshores es diran entre ells que Eivissa ja no és el que era, que ha perdut molt, i el nou destí de moda tornarà a ser Sardenya, o es posarà de moda Malapascua, o Barbados, o Corfú, i aleshores els enyorarem i direm: “Recordes quan venien els súper-rics, quines propines deixaven?”.