@D.V./ Per si algú encara dubtava, aquest dilluns, amb les declaracions del ministre Jose Manuel Soria, ha quedat ben clar: al Govern central li importa un absolut carall el que li passi a Eivissa i no mourà un dit per impedir que es facin les prospeccions petrolíferes. I no és només això. Aquest dilluns, Jose Ramón Bauzà es va reunir amb Mariano Rajoy. Sembla que Bauzà va treure pit per la contrarreforma lingüística i perquè des de que existeix democràcia, la llengua pròpia de les Balears haurà tingut tant poques hores lectives a les escoles. Ni una paraula sobre les prospeccions petrolíferes. Mallorca tampoc mourà ni un sol dit per Eivissa ni per Formentera. Això tampoc és cap noticia.
A priori, sorprèn aquest menyspreu. No s’entén. Mentre l’economia espanyola pateix un enfonsament general, l’únic sector que aguanta el tipus, que genera feina i ingressos, que ofereix una mica de llum en aquest panorama desolador, és el turisme. I ara, el Govern espanyol es decideix disparar-se al peu i declarar-li la guerra a la indústria turística. Pensava que amb Zapatero ho havia vist tot i que era difícil fer-ho pitjor, però aquesta gent ha acceptat el repte. És difícil imaginar tanta idiòcia. És impossible concebre com pot existir un Govern on s’insulti diàriament a la intel·ligència, un Govern ocupat per gent tant absolutament inútil en un grau tant superlatiu.
L’única manera de sortir del forat econòmic on ens va ficar un model de creixement fonamentat exclusivament en el formigó i l’especulació immobiliària és a través de la formació, la innovació i l’excel·lència. I, mentre no arriben els fruïts de l’I+D -que no arriben d’un dia per l’altre- toca agafar-se com un ferro roent al turisme per passar la tempesta. és el que hi ha. Aquest Govern, en canvi, suprimeix beques, encareix les matrícules, expulsa a investigadors, desmantella la recerca científica i planta plataformes de petroli davant de les costes. Espectacular.
Ara ja tenim clar que no els importem. Ara ja tenim clar que la nostra sort els deixa en la total indiferència. A partir d’ara, doncs, toca lluitar contra les prospeccions petrolíferes. Sols. Sense l’ajuda dels mallorquins ni del Govern espanyol. Nosaltres sols. L’única forma de guanyar aquesta batalla és mantenir-nos units i no caure ni en el fatalisme, ni en les divisions partidistes, ni en les animadversions personals, ni en el càlcul polític, ni en les ambicions particulars. Sols, però units.
plas plas