Quan encara falten uns dies per a la trobada entre en Quim Torra i en Pedro Sánchez, hi ha moltes càbales públiques sobre allò que es pot negociar (i allò que no s’hauria de poder negociar) entre Catalunya i Espanya, ara que es reprèn el diàleg.
Posant per endavant que el diàleg ha de ser franc i obert, i amb un mínim de línies vermelles, hi ha algunes qüestions que crec que, clarament, s’han de posar damunt la taula i amb les quals no es pot afluixar. No per res, sinó per pura coherència democràtica i per respecte als ciutadans (ara que sembla que cada dia més deixam de ser súbdits i passam a responsabilitzar-nos i a exigir respecte per als nostres drets).
Catalunya s’ha autodeterminat. Ho va fer l’1 d’octubre. I el resultat va ser que una majoria de catalans votaren independència»
En primer lloc, no es pot passar pàgina ni es pot obviar quelcom que posa molt nerviós el president del govern espanyol: Catalunya s’ha autodeterminat. Ho va fer l’1 d’octubre. I el resultat va ser que una majoria de catalans votaren independència. Si voleu es tracta d’una majoria hipotètica perquè, amb les urnes robades per les forces de “seguretat” espanyoles, se superava clarament el 50% de votants. I més d’un noranta per cent va votar independència. Comptabilitzats, més de dos milions de ciutadans de Catalunya varen votar per convertir el seu país en una república independent.
El president Torra ha parlat d’un referèndum pactat, però crec que la societat catalana difícilment el podria admetre. Seria com acceptar que l’1 d’octubre no hi va haver un referèndum d’autodeterminació. I com no acabar d’acceptar que el va guanyar el Sí. Entenc que aquest hauria de ser el punt de partida de tots dos (Sánchez i Torra): Catalunya ja s’ha autodeterminat, malgrat l’intent per part de l’Estat d’impedir-ho. Un intent que, com tothom sap, va ser infructuós. L’Estat espanyol no va poder, amb tot el seu poder (permeteu-me el joc de paraules), doblegar la voluntat de la gent de Catalunya. La societat civil catalana (sia’m permès altra vegada el joc) va votar independència.
Després de l’1 d’octubre, viable malgrat la repressió espanyola, l’Estat va posar tota la carn a la graella repressiva i va desplegar el 155, per intentar aconseguir derrotar l’independentisme»
En la negociació, allò que els dos líders haurien de discutir és com fer efectiu el mandat democràtic de la gent de Catalunya. Després de l’1 d’octubre, viable malgrat la repressió espanyola, l’Estat va posar tota la carn a la graella repressiva i va desplegar el 155, per intentar aconseguir (amb tots els mitjans al seu abast) derrotar electoralment l’independentisme. Va tornar a fracassar. Avui el president és en Torra i no, posem per cas, en Miquel Iceta. També s’ha de tenir en compte aquest fet, a l’hora de negociar.
I no vull acabar sense expressar un dubte: no sé si la part catalana està en condicions morals (ep, no dic legals) de negociar res mentre els presos polítics continuïn segrestats (sigui a presons espanyoles, sigui a presons catalanes). Per mi, això hauria de ser una línia vermella. Es tracta, senzillament, de respectar la democràcia i els drets humans.
Per Bernat Joan i Marí
Como siempre faltando a la verdad y a la realidad que lastima.
pensaba que con la nueva realidad se bajaría la tensión por su parte veo que no es así.
veo que usted es uno de los que se frotavan las manos el 1-o y no por el referendum.
visto esta que a usted la gente y lo que pudiera pasar le importa bien poco.
pese a que sus propios lideres dicen en entrevistas que jugaban de farol.
si fuera un juego perfecto vale solo pierdes dinero pero el problema es que se juega con la vida de las personas y eso amigo es despreciable cuanto menos.
Ahora vamos por puntos.
Primero el referéndum fue ilegal.
Previo a saltarse las leyes y generar nuevas sin consenso y sin el apoyo de los propios abogados del parlamento catalán ya que no era legal la manera de hacerlas.
2 su supuesto referendum segun la gente contratada por los organizadores no tenia garantías.
3 solo participo la gente que apoya y que voto a juntsxsi 48 % de los votantes el mismo numero de votos indepes mas o menos de las elecciones de diciembre, la mayor parte de votantes entorno el 52% mas o menos voto partidos no indepes.
4 Los resultados no los avaló ni el propio govern porque no estaban preparados no sabían no creían etc total que sabian que no se podía.
5 No son presos políticos, son gente que creía que por ser politicos o gente bien no les iba a pasar nada, mas o menos igual que su idolatrado Urdangarin.
6 Ya esta bien de ser mas papista que el papa.
7 veo que le pone mucho el señor Torra ya que tiene su misma línea argumental por lo que usted no debe ser tan de izquierda le veo mas de extrema derecha y mas leyendo alguna intervención suya en el euro parlamento en la que solo salio en defensa suya un amigo suyo miembro del partido de extrema derecha francés.
sabe el nombre seguro.
Besos y abrazos Joan.
Adeu y viva Narnia Joan.
Bona nit Bernat. Negociar se puede negociar partiendo que hay dos lineas rojas que no se pueden traspasar, la Constitución y el Estatut. Con esta base se puede dialogar lo que se quiera, ahora bien, si uno no esta a gusto con lo que dice la Constitución y el Estatut, se puede cambiar, pero eso implica una mayoria cualificada en las dos Camaras estatales y lo mismo (2/3) en el Parlament, asi de claras estan las cosas, muy bien explicadas en el Art.167 de la Constitución y en el Art. 222 del Estatut de Cataluña y el que se salte alguna de ellas que se atenga a las consecuencias.
Benvolgut Antonio Ramón,
estàs per la dictadura demogràfica? Com es pot canviar tot això tenint una majoria castellano-espanyola que decidiria per simple pes demogràfic. No crec que els catalans del Principat caiguin en aquesta burda trampa. És com si la independència de Lituània l’haguessin votada els russos!
Bernat, bájate del carro del independismo y entra en razón.Lee a José Ortega y Gasset en la España Invertebrada y piensa por ti mismo lejos de la influencia de uno cuantos hombres, movidos por codicias económicas, por soberbias personales, por envidias más o menos privadas van ejecutando deliberadamente esta faena de despedazamiento nacional, que sin ellos y su caprixosa labor no existiria tal independismo. R$eflexiona: de sabios es errar y de necios es perseverar en el error-
Gràcies pel teu consell, Vicente, supòs que totalment ben intencionat. Te l’agraesc sincerament. Però crec sincerament que tenc costum de pensar per mi mateix.
Salutacions ben cordials.
De testarudos los ha habido muchos en España y todos han terminado mal. Veamos lo que dice al respecto el librito que nos cuenta una historia que se ha repetido muchas veces en la historia:»Por muy profunda que sea la necesidad historica de la unión de dos pueblos, se oponen a ella intereses particulares, caprichosos, vilezas, pasiones y, más que todo esto, prejuicios colectivos instalados en la superficie del alma popular que va a aparecer como sometida.Vano es el intento de vencer tales rémoras con la persuasión que emana de los razonamientos. Contra ella solo es eficaz el poder de la fuerza, la gran cirugia histórica» Medita.
Gran article..com sempre!! visca es dret d¨autodeterminació de les nacions..
Quan els nazionalistes catalans no ataquin l’autodeterminació de la nació espanyola, podrem parlar de respecte a l’autodeterminació de les nacions.
La nació espanyola té tot el dret d’autodeterminar-se, però a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears que no ens hi fiquin! De fet, Espanya no es conforma amb la seua independència, sinó que anul·la la d’alguns altres.
Cuidado no se ahogue con tanta bilis.
No deja de sacarme una sonrisa con sus artículos. Esos en los que se huele ese aroma a superioridad moral… natural de los discursos nacionalistas, de raices supremacistas y xenófobas.
Los propios nacionalistas (los inteligentes por lo menos) saben de la inviabilidad de la independencia, pero la usan para conseguir presión política y ventajas para Cataluña en detrimento del resto de ciudadanos españoles… una lástima que la gente les siga el juego cayendo en sus falsas ilusiones.