No feia gaires minuts que havia acabat de llegir Biblioteques públiques (Raig Verd Editorial, Barcelona, 2024), un llibre resolotiu, avisador, recomanable i molt directe en el seu traçat perfectament escrit per Ali Smith (Inverness, 1962), i això en un temps de manca de panys calents i de finestres ben obertes, o sols que sigui mig empeses, a la llibertat pensable i atorgadora de millores felices i adjudicables envers la realitat grisenca que passa mati, tarda i nit per davant, per davall, pels costats i per darrere, segurament que també, encara que no ho veim, dels nostres ulls. La notícia ja corria, s’havia mort David Lynch (1946-2025), el director de cine i pintor i visionari artesà, músic i no sé quantes coses més, i jo duia un cert mal gust a la mollera després dels avisos llegits a les excel·lents quasi 200 pàgines, i s’ha de dir, en una magnífica traducció de Dolors Udina, cap a l’estar molt atents i vigilants sobre aquest món que ja tenim dalt les esquenes i que no para de desmuntar-se a si mateix, perquè alguna mena de Neurastènic Germà torna a decidir-ho, o ja ho havia decidit abans, per a desmuntar-nos-hi també a tots quants hi vivim. Pot ser ver el que moltes vegades ens temem i no ens atrevim, per precaucuó i segurament també en defensa pròpia, a acceptar-ho com a real?
Llegir llibres i veure pel·lícules, es podrà seguir fent? Freqüentar les biblioteques, quina gran sort, potser els cinemes que van quedant oberts encara de bat a bat, però amb les portes més acomplexades per culpa de la culpa de la culpa de no anar-hi ja tant. És insensat no aprofitar la gran obertura mental que donen les biblioteques i sí, ho repetiré, també les pel·lícules i la combinació de vida social en silenci quasi suficient i reparador. El llibre d’Ali Smith és una apologia de les biblioteques en un moment delicat i transcendental per als sistemes econòmics que regeixen els enyorats estats del benestar que varen ser i que voldríem que per fi fossin on a penes hi eren o s’hi mig apuntalaren. Un llibre és una eina de creixement personal i una biblioteca és un recurs, un fonament social que no podem deixar perdre a aquestes altures de la història.

Tancar biblioteques és la queixa a partir de la qual Ali Smith ha posat el dit a la nafra, que al Regne Unit, en especial, però no només allí, ha fet estralls i els resultats són observables en diferents observatoris d’aquelles i d’aquestes humanitats que a l’estiu ens visiten a mansalva, i ja els hi va bé, i que benvinguts siguin, sortir-ne una mica d’aquells maremàgnums per venir al nostre. David Lynch ara mort, però les biblioteques en marxa i continuant ben caramulles de llibres que es renoven i ens renoven, voldrem que pels segles dels segles, i amén.