‘Retallades’, per Joan Amorós i Salinas (President de l’Associació Professional de Docents d’Eivissa)

Imagineu. Imagineu que treballeu per una empresa, però que el vostre sou no us és suficient per arribar a final de mes. Per això, decidiu fer unes hores extra a la botiga d’un amic vostre. No obstant això, necessiteu una mica més d’ingressos per remodelar el vostre saló, fet pel qual, els caps de setmana, ajudeu una amiga que té un bar de copes. Malgrat el ritme de feina, esteu aconseguint estalviar una bona quantitat de diners, podeu viure sense angoixes, i ja esteu a punt per tenir la quantitat suficient per realitzar la desitjada reforma. Un bon dia, però, el vostre cap a l’empresa se n’assabenta de la vostra capacitat d’estalvi gràcies als diversos ingressos i decideix que us baixarà el sou. Com és evident, no enteneu la decisió: heu guanyat aquesta quantitat gràcies al vostres esforç en tres feines diferents, dedicant moltes hores i fent un sacrifici important.

Torneu. Torneu a la realitat. Perquè no cal imaginar-ho, això està passant. Les escoles i instituts de les Balears han vist “ajustada” la seua assignació anual perquè tenen massa romanent. O siga, massa estalvi. I la Conselleria d’Educació ha decidit que això no es pot concebre.

Dóna igual que aquestes quantitats hagin estat aconseguides gràcies a diferents esforços suplementaris que els centres educatius han fet: aportacions de les famílies per material escolar, concursos, activitats, cessió d’instal·lacions, plans d’innovació, participació en actes o projectes diversos, premis i un llarg etcètera d’hores extra.

Dóna igual que aquest romanent hagi estat acumulat durant cursos per algun projecte amb necessitat d’una forta inversió: aules de taller, laboratoris, dotació de portàtils, substitució de pissarres digitals, modificació d’espais, compra de mobiliari i un altre llarg etcètera. Sí, ja sé que molts no iniciats en el món educatiu pensareu que totes aquests millores haurien d’estar pagades per la pròpia Conselleria. Res més lluny de la crua realitat.

I si això no era suficientment indignant, el que més em costa pair és la doble cara d’una Conselleria que mai ha estat a l’alçada del que s’esperava. Una doble cara que fa temps que mostra i que confirma amb aquesta decisió: diuen una cosa i fan la contrària. En el cas que ens ocupa, parlen reiteradament de la importància de l’autonomia de centres, malgrat que en la pràctica no creuen amb ella. Ho demostraren a principi de curs amb la polèmica decisió dels marcatges, i ho han corroborat ara culpabilitzant els centres per una suposada mala gestió. Així ho podem apreciar a la nota que ha fet pública la pròpia Conselleria i en la carta que hem rebut els centres: “Si heu vist reduïda la vostra dotació en relació a l’any passat és perquè comptau amb romanent amb escreix per enfrontar les despeses anuals”. Aquesta frase només denota desconfiança cap als centres i la seua gestió, i deixa clar que la importància de l’autonomia dels centres que tant pregonen, no se l’han creguda mai.

Per acabar d’arrodonir-ho, en la nota “aclaridora” de Conselleria trobem una altra de les característiques d’aquest executiu. I es que diu “No s’ha produït cap bloqueig de doblers cap els centres educatius, s’ha aplicat la normativa actual”. Normativa actual? Normativa aprovada el 30 de desembre, en la Llei 19/2019 de pressuposts. Això és: canviar les normes en meitat de la partida. Modificar les regles mentre estem jugant. I fer-ho de manera retroactiva i sense avisar els centres.

I per postres, la darrera frase de la carta: “us aconsellam que no acumuleu romanents en la línia del que ha de caracteritzar una gestió econòmica pròpia de l’administració pública”. I és un postre ben amarg. Ens confirma la nul·la confiança que tenen en els centres educatius, ens reafirma en la nostra creença que no volen una autonomia real dels centres i ens descobreix que, en un fet d’una gravetat extrema, desconeixen el funcionament econòmic bàsic de les escoles i instituts. Perquè si no acumulem romanent, com cobrirem les urgències o les possibles despeses imprevistes que ens sorgeixin? Si no acumulem romanent, com abordarem els projectes més cars que de cap manera són suficients amb les assignacions de la Conselleria? Si no acumulem romanents, com modernitzarem els centres i innovarem en pedagogia, amb les necessitats que hi ha per una manca d’inversió en educació?

A unes illes on el pressupost d’educació és el més baix de tota Europa (3,1% del PIB), on les assignacions als centres no solen cobrir ni les despeses per fotocòpies i on el pes de l’educació dins del pressupost general s’ha vist reduït  del 19’83% del 2015 al 17’52% per aquest 2020, sembla que el problema és la capacitat de generar recursos i estalviar dels centres educatius. I nosaltres diguem no. Aquest no és el problema. El problema és no creure veritablement en la importància de l’educació. El problema és mostrar aquesta doble cara de paraules que sonen bé, però on els fets desafinen. El problema no és “ajustar” les assignacions. Ni el nostre romanent. No. El problema és una paraula que no ha sortit en tot l’article. I que tampoc ha sortit en cap de les darreres comunicacions sobre aquest tema que ha realitzat la Conselleria d’Educació ni el Govern. És, com tot en aquesta Conselleria, la doble cara: dir la paraula “ajustar”, mentre el que fan és defineix amb la paraula que ens volen amagar: retallar. 

Per Joan Amorós i Salinas,
President de l’Associació Professional de Docents d’Eivissa.