Malgrat les plogudes dels últims dies -quin bé de déu d’aigua i quina falta que ens feia- i el fred rigorós que ens ha acompanyat, sembla que les temperatures comencen a estabilitzar-se, a suavitzar-se mentre els dies s’allargassen amb mandra. Sembla que s’acosta l’estiu, la temporada, tan esperada per uns pocs i tan temuda per molts, cada vegada més.
Però la temperatura ambiental i les flors que emergeixen aquí i allà, brotant en camps, boscos i jardins no són l’únic signe de revifalla temporera, ans al contrari, a les illes nostres es comença a despertar una activitat frenètica, encara ara incipient, de neteja, remodelació, passar el drap, treure la pols i posar a punt tots els símbols del cartó pedra de ibiza: bars, restaurants, luxe, vip, exclusiu…
Malauradament, a aquests signes de que l’estiu s’acosta també hi cal afegir el descobriment de les trampes, mentides, barates i tripijocs que s’han anat covant lentament en l’hivern, sense fer massa remor però amb diligència. Xarraca/Portinatx, Casa Lola, La Marina, en són alguns exemples, però n’hi ha més.
De totes maneres, el paradigma dels incompliments, la gasiveria política i la manca absoluta d’escrúpols a l’hora de dir blanc i fer negre -o gris, o blau, segons com depengui- és la tramitació i entrada en vigor del decret de protecció de la posidònia oceànica que el govern balear, progressista segons diuen sense que es noti massa, va vendre’ns a tots i que va entusiasmar als protectors de la nostra posidònia, entre els que tinc la satisfacció de contar-m’hi. Però ara, a tocar de l’estiu i de la devastadora temporada de iots i andròmines flotants de tota mena, calat i envergadura i amb emissions poc o gens controlades de matèria orgànica provinents de les desbordades depuradores i de les dessaladores d’aigua, públiques o privades, ens trobam que cinc mesos després d’anunciar-ne l’exposició pública, encara no s’ha finalitzat la tramitació d’un decret que havia de protegir, d’una vegada per totes, les praderies de posidònia oceànica que ens envolten i que ens asseguren, precisament, el reclam turístic més important i natural que tenim (categoria en què, òbviament, no hi caben ni les discoteques sorolloses ni els encara més sorollosos i antinaturals beach-clubs, paradigma ambdós de la desmesurada destrucció d’Eivissa). De fet, un cop finalitzat el termini d’exposició pública (fet que es va produir el passat 29 de novembre), el govern encara no ha finalitzat la redacció del decret. Sí, sí, la redacció. O sigui, que encara no tenim ni tan sols el text que haurà d’aprovar-se al parlament balear.
La urgència ve donada per la proximitat de la temporada anorreadora, la gravetat ve donada per la seguretat de producció de més destrosses en les ja malmeses praderies de posidònia i la desvergonya ve donada per l’eficiència en manifestar públicament la decisió d’aprovar el decret i per la desídia en dur a terme aquesta aprovació.
Què passa als governants que són incapaços de protegir els béns naturals, siguin reconeguts per la unesco o no? On és el sentit del deure envers les promeses fetes per assolir els mandats i les cadires?
De ben segur que els lobbies de les empreses dedicades al turisme marítim pressionen amb tot el que poden i tenen (que no deu ser poc) per evitar l’aprovació d’un decret que els perjudicarà a ells -però beneficiarà a la immensa majoria- en evitar la massificació de vaixells i iots per metre quadrat que hem viscut en temporades anteriors. És clar que tampoc ens diuen que quan la posidònia hagi estat destruïda, ells i els seus iots i els seus milionaris emigraran cap altres contrades a seguir destruint per enriquir-se. I, si a aquesta pressió hi afegim la que els hotelers i capos de la ibiza de la festa i la cultura dels diners fàcils segueixen exercint per mantenir la seva posició de privilegi per sobre de les lleis o, més ben dit, al costat de les lleis fetes a mida i per encàrrec, potser trobarem la raó de l’extrema lentitud en la tramitació d’un dels projectes que hauria de ser una mostra de modernitat, compromís social i mediambiental i, en definitiva, el compliment d’un compromís de legislatura.
Així les coses i amb l’experiència de què a Eivissa i Formentera, especialment a Eivissa, les temporades estiuenques són un absolut descontrol en tots els sentits, és millor que els voluntaris es preparin per tornar a remar en els seus kaiaks i paddles i tornin a esforçar-se, de forma altruista, solidària i responsable, en suplir la tasca que hauria de fer l’administració. Tornam a defensar la posidònia i les nostres illes en general perquè s’acosta l’estiu!
Per Ferran Moreno i Castillon, «Ferru«.
