Sobre la denúncia de PACMA a les associacions GEN-GOB i Amics de la Terra, per Antònia Maria Cirer

Acab de llegir en el seu periòdic la insòlita notícia de la denúncia que ha fet un Partit Animalista contra dues associacions que treballen per promoure la instal·lació de trampes per a serps al camp d’Eivissa.

En el que he llegit hi ha moltes errades i falsedats, el que avui se’n diu «fake», per la qual cosa crec que s’han d’aclarir algunes de les idees errònies que encara circulen sobre la problemàtica de les serps invasores a Eivissa.

Malgrat tots som iguals davant la llei, i tots mereixem el mateix respecte, permeteu-me que indiqui que no totes les opinions tenen el mateix pes. Perquè tothom sàpiga d’on procedeix la meva opinió indicaré que vaig començar a estudiar herpetologia (ciència que estudia els rèptils i els amfibis) a finals de la dècada dels setanta; centrant-me en l’estudi de la sargantana pitiüsa, la seva evolució i els seus hàbitats, amb una tesi doctoral sobre aquesta espècie presentada a la Universitat de Barcelona el maig de 1987.

L’ecologisme, la defensa dels drets dels animals, la conscienciació dels problemes mediambientals que pateix el planeta és una tasca social, ideològica, humanista; necessària, i és d’agrair que hi hagi associacions ecologistes. Mentre que l’ecologia és una ciència molt complexa, que maneja matemàtiques, models, prediccions, interaccions. No és la descripció del paisatge. A vegades hi ha una confusió interessada entre ecologisme i ecologia. Una cosa no implica l’altra, hi ha ecologistes que no saben res d’ecologia i ecòlegs que no tenen una visió ecologista de la societat. Permeteu-me indicar que és com confondre feminisme i ginecologia. Les feministes no tenen per què saber res de ginecologia. D’aquí que em vegi amb la necessitat de puntualitzar des d’un coneixement professional i des d’una òptica de respecte versus els éssers vius en conjunt.

• Els ecosistemes pitiüsos mai han tengut serps. Són espècies introduïdes recentment que es comporten com invasives, és a dir com una plaga, que fan malbé l’ecosistema al qual han arribat. Al continent són espècies protegides, donen estabilitat a l’ecosistema i són imprescindibles. Però repetesc, a Eivissa són invasores.
• Les serps estan fent desaparèixer les sargantanes, que és l’únic vertebrat endèmic d’aquestes illes. I a més, fa malbé tota la resta de fauna autòctona. Cosa que repercuteix negativament sobra tots els altres éssers vius.
• Les serps aquí no tenen depredadors, per tant, s’ha de buscar la manera de neutralitzar-las. Les trampes és una bona manera mentre no es trobi alguna altra solució.
• Si qui ha fet la denúncia s’hagués informat una mica més, observaria que cada trampa té 2 compartiments. La serp mai té accés al compartiment del ratolí. Mai la serp pot atacar al ratolí.
• Si qui ha fet la denúncia hagués preguntat a qui té trampes, sabria que són ratolins de laboratori que viuen tranquils dins la gàbia, no s’immuten pel fet que hi hagi una serp a prop. Són ratolins seleccionats que no discerneixen el perill que comporta una serp. I aquí hi ha 2 reflexions a fer: Primera, si alliberem el ratolí no durarà dos dies, aviat serà presa d’altri, no saben ni buscar-se l’aliment. Segon, hi ha parelles de ratolins que viuen dins la gàbia i crien; si tenguessin estrès no ho farien; i comptabilitzen moltes captures, si tenguessin estrès la seua olor no atrauria a la serp.

Passem al sacrifici de les serps capturades. A ningú li agrada fer-ho. Per això s’explica als voluntaris les diverses maneres de minimitzar el dolor. Un cop sec és una de les maneres més ràpides. N’hi ha d’altres com refredar-les per induir-les a una hibernació. Són diferents tipus d’eutanàsia animal, en què la rapidesa garanteix el no-patiment.

Finalment, recordem que són rèptils, no mamífers. Per tant, les serps tenen un sistema nerviós i uns centres cerebrals molt diferents dels mamífers. A vegades llegesc coses sobre les serps (fins i tot, per suposats experts) que indueixen a l’error de pensar que una serp té un encèfal i un sistema nerviós similar al d’un ratolí. Res més erroni. Un ratolí sí que és un mamífer, amb un metabolisme, un sistema nerviós i una emotivitat similar a qualsevol altre mamífer (inclosos naltros). No és el cas d’una serp que té un metabolisme completament diferent i el que en neurobiologia es denomina encèfal reptilià.

Per Antònia Maria Cirer,
Doctora en Biologia i Herpetòloga

Acabo de leer en su periódico la insólita noticia de la denuncia que ha realizado un Partido Animalista contra dos asociaciones que trabajan para promover la instalación de trampas para serpientes en el campo de Eivissa.

En lo que he leído hay muchos errores y falsedades, lo que hoy se llama «fake», por lo que creo que deben aclararse algunas de las ideas erróneas que todavía circulan sobre la problemática de las serpientes invasoras en Ibiza.

A pesar de que todos somos iguales ante la ley, y todos merecemos el mismo respeto, permítanme que indique que no todas las opiniones tienen el mismo peso. Para que todo el mundo sepa de dónde procede mi opinión indicaré que empecé a estudiar herpetología (ciencia que estudia los reptiles y los anfibios) a finales de la década de los 70; centrándome en el estudio de la lagartija pitiusa, su evolución y sus hábitats, con una tesis doctoral sobre esta especie presentada en la Universidad de Barcelona en mayo de 1987.

El ecologismo, la defensa de los derechos de los animales, la concienciación de los problemas medioambientales que sufre el planeta es una labor social, ideológica, humanista; necesaria, y es de agradecer que existan asociaciones ecologistas. Mientras que la ecología es una ciencia muy compleja, que maneja matemáticas, modelos, predicciones, interacciones. No es la descripción del paisaje. A veces existe una confusión interesada entre ecologismo y ecología. Una cosa no implica otra, hay ecologistas que no saben nada de ecología y ecólogos que no tienen una visión ecologista de la sociedad. Permítanme indicar que es cómo confundir feminismo y ginecología. Las feministas no tienen por qué saber nada de ginecología. De ahí que me vea con la necesidad de puntualizar desde un conocimiento profesional y desde una óptica de respeto versus a los seres vivos en su conjunto.

• Los ecosistemas pitiusos nunca han tenido serpientes. Son especies introducidas recientemente que se comportan como invasivas, es decir como una plaga, que desestructuran el ecosistema al que han llegado. En el continente son especies protegidas, dan estabilidad al ecosistema y son imprescindibles. Pero repito, en Eivissa son invasoras.

• Las serpientes están haciendo desaparecer las lagartijas, que es el único vertebrado endémico de estas islas. Y además, altera al resto de fauna autóctona. Lo que repercute negativamente sobre todos los demás seres vivos.

• Las serpientes aquí no tienen depredadores, por tanto hay que buscar la forma de neutralizarlas. Las trampas es una buena manera mientras no se encuentre alguna otra solución.

• Si quien ha hecho la denuncia se hubiera informado un poco más, observaría que cada trampa tiene 2 compartimentos. La serpiente nunca tiene acceso al compartimiento del ratón. Nunca la serpiente puede atacar al ratón.

• Si quien ha hecho la denuncia hubiera preguntado a quien tiene trampas, sabría que los cuidan como a su mascota, que son ratones de laboratorio que viven tranquilos en la jaula, no se inmutan por el hecho de que haya una serpiente cerca. Son ratones seleccionados que no disciernen el peligro que comporta una serpiente. Y aquí hay 2 reflexiones a hacer: Primera, si liberamos el ratón pronto será presa de algún depredador, no saben ni buscarse el alimento. Segundo, hay parejas de ratones que viven dentro de la trampa como la mascota que son y crían; si tuvieran estrés no lo harían; y contabilizan muchas capturas, si tuvieran estrés su olor no atraería a la serpiente.

Pasemos al sacrificio de las serpientes capturadas. A nadie le gusta hacerlo. Por eso se explica a los voluntarios las diversas formas de minimizar el dolor. Un golpe seco es una de las formas más rápidas. Hay otras como enfriarlas para inducirlas a hibernación. Son diferentes tipos de eutanasia animal, en que la rapidez garantiza el no sufrimiento.

Por último, recordar que las serpientes son reptiles, no mamíferos. Por tanto, tienen un sistema nervioso y unos centros cerebrales muy diferentes a los mamíferos. A veces leo cosas sobre las serpientes (incluso por supuestos expertos) que inducen al error de pensar que una serpiente tiene un encéfalo y un sistema nervioso similar al de un ratón. Nada más erróneo. Un ratón sí es un mamífero, con un metabolismo, un sistema nervioso y una emotividad similar a cualquier otro mamífero (incluidos nosotros). No es el caso de una serpiente que tiene un metabolismo completamente diferente y lo que en neurobiología se denomina encéfalo reptiliano.

Per Antònia Maria Cirer,
Doctora en Biologia y Herpetòloga

I just read in your newspaper the unusual news of a complaint filed by an Animal Rights Party against two associations working to promote the installation of snake traps in the Ibiza countryside.

What I’ve read contains many errors and falsehoods, what is now called «fake,» so I believe some of the misconceptions still circulating about the problem of invasive snakes in Ibiza should be clarified.

Although we are all equal in front of the law and all deserve the same respect, allow me to point out that not all opinions carry the same weight. So that everyone knows where my opinion comes from, I will point out that I began studying herpetology (the science that studies reptiles and amphibians) in the late 1970s. Focusing on the study of the Pitiusan lizard, its evolution and habitats, with a doctoral thesis on this species presented at the University of Barcelona in May 1987.

Environmentalism, the defense of animal rights, and raising awareness of the environmental problems facing the planet are necessary social, ideological, and humanistic endeavors, and the existence of environmental associations is commendable. But, Ecology is a very complex science, involving mathematics, models, predictions, and interactions. This isn’t a description of the landscape. Sometimes there is a deliberate confusion between environmentalism and ecology. One thing doesn’t necessarily imply the other; there are environmentalists who know nothing about ecology and ecologists who don’t have an environmental point of view. Let me point out that this is like confusing feminism and gynecology. Feminists don’t necessarily know anything about gynecology. Hence, I feel the need to clarify from a professional perspective and from a perspective of respect for all species.

• The Ibizan ecosystems have never had snakes. They are recently introduced species that behave as invasive, that is, like pests, disrupting the ecosystem they have reached. On the mainland, they are protected species; they provide stability to the ecosystem and are essential. But I repeat, in Ibiza, they are invasive. 

Snakes are causing the disappearance of lizards, the only endemic vertebrate to these islands. Furthermore, they are disrupting the rest of the native fauna, which negatively impacts all other living beings.

• Snakes here have no predators, so we must find a way to neutralize them. Traps are a good way until another solution is found.

• If the person who filed the complaint had informed themselves a little more, they would have noticed that each trap has two compartments. The snake never has access to the mouse compartment. The snake can never attack the mouse.

• If the person who filed the complaint had asked the person who owns the traps, they would have learned that they treat them like pets, that they are laboratory mice that live peacefully in their cage, unfazed by the fact that a snake is nearby. They are selected mice that don’t recognize the danger a snake poses. And here are two considerations to make: First, if we release the mouse, it will soon fall prey to a predator; it doesn’t even know how to find food for itself. Second, there are breeding pairs of mice that live inside the trap like the pets they are, and breed; if they were stressed, they wouldn’t do it; and they count many captures, if they were stressed, their scent wouldn’t attract the snake.

Let’s move on to the euthanization of the captured snakes. No one likes to do it. That’s why the volunteers are explained the various ways to minimize pain. A sharp blow is one of the quickest. There are others, such as cooling them to induce hibernation. These are different types of animal euthanasia, where speed guarantees freedom from suffering.

Finally, remember that snakes are reptiles, not mammals. Therefore, they have a nervous system and brain centers very different from mammals. Sometimes I read things about snakes (even by so-called experts) that lead to the mistaken belief that a snake has a brain and nervous system similar to that of a mouse. Nothing could be further from the truth. A mouse is a mammal, with a metabolism, nervous system, and emotional state similar to any other mammal (including us). This is not the case with a snake, which has a completely different metabolism and what in neurobiology is called a reptilian brain.

Antònia Maria Cirer,
Doctor in Biology and Herpetology