“Tot és mentida, tret d’alguna cosa
que és veritat”, va dir aquell president,
tot és més fals que un fals que, falsament,
falseja falsedats i contraposa
a una mentida una altra d’enganyosa;
tot és més blanc, segons el detergent,
tret d’una taca negra i permanent.
Tot és mentida i mai prou pietosa,
tot és mentida, tret del que no ho és,
tot depèn del cristall amb què s’ho veu
o del cristall que es fot, passat de copes,
podrà dir blanc i negre i blanc després,
però que no s’estranyi del conreu
de conyes que ara cull per les Europes.
