@D.V./ Quan el president del PP eivissenc, Vicent Serra, es va negar ahir a donar ni una sola paraula de suport a l’alcaldessa d’Eivissa, Marienna Sánchez-Jáuregui, i fins i tot va evitar dir el seu nom, la impressió que molts vàrem tenir va ser clara: Sánchez-Jáuregui està sentenciada i és qüestió de dies (o d’hores) que abandoni el seu càrrec.
Recordem que un dels motius de la fortalesa del Partit Popular és la seva capacitat de fer pinya i de no permetre ni una sola esquerda dins la seva cohesió. Potser, de portes endins, el partit estigui dividit en diferents famílies i bàndols que es fan la traveta i conspiren els uns contra els altres, però de portes enfora, sobretot si reben crítiques o atacs de l’exterior, el PP sempre s’ha distingit per una unitat a prova de bomba. Serra ha defès a Pepita Gutiérrez quan es van produir els casos Cabezas o Llampat, fins i tot el president dels populars va donar la cara per Marienna quan els regidors del PREF van marcar distàncies i va fer tot el que va poder per a que no es trenqués aquesta aliança. No obstant, a dia d’avui, la sensació dominant és que el PP eivissenc ja veu a Jáuregui com a un problema.
L’alcaldessa ha comés molts errors durant la gestió d’aquesta crisi. Les seves explicacions sempre han sigut vacil·lants, ha incorregut en repetides contradiccions, ha acusat directament a membres del seu propi equip de govern -i la pregunta és: com pots mantenir com a primer tinent d’alcalde a algú a qui acuses directament de mentir? com acceptes mentiders en el teu equip de govern?- i cada vegada que ha volgut explicar-se enlloc de resoldre res s’ha complicat encara més la vida. Com pot pretendre algú gestionar una ciutat si és incapaç de gestionar casa seva?
Després de dos anys a l’alcaldia, el balanç que presenta Marienna Sánchez-Jáuregui és bastant escàs. Va arribar amb la promesa de que Vila guanyaria la “escoba de oro” a la neva netedat i, honestament, Vila conserva la seva brutor habitual. Potser aquests siguin els darrers dies de la seva efímera alcaldia, una noticia que hauria de provocar desconsol a les files socialistes perquè, sense cap mena de dubte, si Sánchez-Jáuregui continués com alcaldessa fins al 2015 la victòria de PSOE-Pacte estaria cantada.
Discrep, si la contrincant fos Lurdes Costa, tornaria a guanyar Marienna, és el que hi ha. Els pot faltar eficàcia, a les dos, però Costa, a més, cau antipàtica. De tota manera encara no sé ben bé com és que l’escàndol apareix ara. Si no vaig errada el Consell Insular de Pere Palau va abocar molts més fons públics a prensa pitiusa i no va passar res. Tampoc entenc per què afecta a una membre del partit i no a la formació sencera, que tots sospitam més o menys de què va això, o no?
David, ¿’Ultimas tardes con Marienna’? ¡Qué grima! ¿Es algo gerontofílico?