He seguit amb atenció els fets de Canet de Mar. Per als que no els coneguin -que hi deu haver poca gent-, en faig un breu resum: a l’Escola Turó del Drac, de Canet de Mar, un pare demana per al seu fill (de cinc anys) la meitat de l’ensenyament en castellà -teòricament s’hi fa tot en català-, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estableix una mesura cautelar segons la qual, mentre resol l’assumpte, a la classe del fill d’aquest individu s’ha de fer un 25% de l’ensenyament en la llengua de l’Estat. De seguida, la majoria de la resta de pares es queixen de la mesura, perquè ells volen l’ensenyament en català per als seus fills. I protesten, es manifesten, s’organitzen i es mouen perquè la cautelar del TSJC no s’apliqui. M’estalvii tota la polèmica periodística subsegüent: per veure l’ambient en què ens movem, em limit a constatar que la notícia ha estat portada diversos dies a tots els diaris de difusió general al Regne d’Espanya.
M’estalvii comentaris sobre els drets lingüístics, el supremacisme (espanyol o català, segons qui parli), la situació sociolingüística de cada llengua, les contradiccions del TSJC (per què no ha decretat abans que el 25% de les sentències siguin en català i ha començat per donar exemple a casa?), i tota la resta. Posem el focus en el pare en qüestió. Com ha de ser un pare que exposa un nen de cinc anys a una polèmica d’aquestes dimensions? Com ha de ser un pare que utilitza el seu infant petit com a ariet contra l’escola en català (o contra el model d’escola que sigui)? Quin tipus de pare usa un nen indefens per afermar-se en les seues posicions ideològiques?
Crec que la resposta és evident. Bàsicament, es tracta d’un mal pare. Com era un mal pare aquell que fa devers deu anys es va posar amb un cartell davant el Palau de la Generalitat demanant ensenyament en espanyol per al seu fill (d’aquest en podem resseguir el que ha anat passant, i és ben significatiu). Com la mala mare de can Raspalls que va treure la seua descendència a la portada d’El Mundo per mirar de minar les poques classes en català que es feien en aquesta escola. Com alguns altres, no gaires, que s’estimen més desgraciar els fills que no veure una Espanya amb més d’una llengua, amb més d’una cultura, amb més d’una identitat col·lectiva.
No es tracta d’un mal pare, sinó d’un mal estat. Segurament li han dit tot lo que havia de fer.
Un estat que va en contra d’una ètnia/cultura en concret. Un estat colonial i genocida. Un estat anti-català.
O mos separam, o mos exterminen…. no hi ha més.
A la atención del Sr. Bernat y el del comentario anterior:
«Patriotismo es cuando el amor por tu propio pueblo es lo primero; nacionalismo, cuando el odio por los demás es lo primero».
Charles de Gaulle.
Les recomiendo que dejen de odiar, seran mas felices y viviran más.
Saludos
La patria es el refugio de los canallas. Alguien lo dijo. Y no hay mas que ver que los que mas alardenan de patriotas y se refugian bajo sus banderas son los que mas roban a ese estado o nación, sacando el dinero fura, evadiendo impuestos,y contratando mano de obra sin asegurar.
Bernard , no sé cómo te permiten seguir inoculando odio en este periódico o en el diario de ibiza . Sólo se me ocurre que las subvenciones que reciben estos medios tengan algo que ver . Qué vergüenza de persona eres .
Me sumo a tu comentario.
Benvolguts amics,
algunes consideracions. En primer lloc, estic d’acord amb De Gaulle (que intenta definir més o manco acadèmicament), però pens que Luisluis la rebla del tot (és a dir, pica en el clau).
Quant a la resta, a veure Bbc: saps per què va fallar el projecte trilingüe d’en Bauzá? Justament perquè els mateixos professors capacitats per ensenyar en anglès eren els capacitats per ensenyar en català. Normalment, els catalanoparlants som competents en més d’una llengua i en més de dos. A mi m’acusen d’odi quan he publicat i public sense cap problema en espanyol (a llocs de parla espanyola, evidentment, no a les Balears, ni al País Valencià ni a Catalunya), en francès (ambdues llengües d’opressió del català), en anglès, en alemany, en italià, en occità… I m’hi acusa gent que no sap parlar català… ni en vol saber! Tenc filles políglotes i sempre he viscut en un ambient multilingüe i pluricultural. De què anau!
En relació als dos darrers comentaris, només em queda felicitar-los per la seua actitud tolerant, dialogant i serena. Que Déu us la conservi!
Y lo bueno es que todos estos PANCATALANISTAS como . Bernat Joan se creen en posesión de la verdad.
Es fácil sólo hay que cumplir las leyes, clases al 25% en castellano.
Sólo estáis generando odio y nunca conseguireis la independencia
Si vives en un territorio bilingüe y exiges que el 100% de la educación sea solo en tu lengua, no admites que ni el 25% sea en la otra y acosas a los padres y niños que piden bilingüismo, no me hables de fascismo: el fascista eres tú.
Articulo verdaderamente lamentable, pategico, da miedo pensar que esre señor ha sido profesor de nuestros hijos aqui en Ibiza.