(Extret de les meues notes de dietari del 28 de febrer de 2022)
Ucraïna, 2322. L’Obra Cultural Ucraïnesa i la Plataforma per la Llengua Ucraïnesa batallen perquè, a Kíev, els parlants d’ucraïnès tenguin reconeguts uns mínims drets, davant l’omnipresent rus. A la regió de Donetsk, qua ja semblava (almanco a alguns) totalment assimilada a Rússia, fa just seixanta anys que Ivan Fustéritx va publicar Nosaltres, els donetskians, on reivindica que allò ha format part, històricament, d’Ucraïna. Ben aviat, a Luhansk, Ióssif Meliànitx va fer la seua contribució amb Els del Donbass, on també feia una interessant repassada històrica.
Els mitjans de comunicació russòfons no han cessat de denigrar-los, i de referir-se a la «inexistent regió d’Ucraïna». Alguns terroristes russos pagats per Moscou varen posar una bomba a can Fustéritx. Mai no se’n va saber l’autoria, ni ningú no va ser encausat per aquests fets, que la justícia russa mai no va considerar com a terrorisme.
Recentment, s’han creat associacions de pares d’alumnes que reivindiquen l’obligatorietat del rus i l’opcionalitat de l’ucraïnès. Sistemàticament tracten de feixistes tots aquells que pretenen obrir la més mínima escletxa a favor de la llengua i la cultura ucraïnesa.
Aquesta setmana, una colla d’historiadors de Kharkiv i d’Smolensk han estat empresonats perquè han publicat que, fa segles, Ucraïna va ser independent i que fins i tot va arribar a tenir un exèrcit propi. Això de l’exèrcit ha estat considerat tan criminal pels jutges del Tribunal Suprem moscovita que alguns dels seus membres han demanat la volatilització dels historiadors que es dediquen a difondre aquelles mentides tan gruixudes i intolerables. «Aquest adoctrinament sistemàtic de la població només pot ser respost amb la pena de mort», ha declarat Vladimir V. Putin VI. «Qualsevol dia s’atreviran a dir que Donetsk i Luhansk varen fer part de l’antiga Ucraïna. I després què? Qui ens pot assegurar que no voldran posar la seua grapa nazifeixista dalt la sagrada terra russa de Crimea?».
(Fi de la ucronia)
Ai, si el tsar Felip V no hagués entrat per Almansa! Com diu la cançó: «Lladres que entreu per Almansa / no ho sou lladres de saqueig, / que ens poseu la cova en casa / i des d’ella governeu«. Avui, solidaritat amb Ucraïna.
Qualsevol paregut amb sa realitat spanyistana i catalana es pura coincidència…jajaja.