Des que el 1937 els estudis Walt Disney van estrenar la Blancaneus i els seus set nans, les coses han canviat una barbaritat. Els dibuixos plans de dues dimensions fets a mà fotograma a fotograma han passat a ser personatges generats pels ordinadors que un dia o altre es revoltaran contra nosaltres, els seus creadors, i començaran a dissenyar les seves pròpies pelis animades.
Mentre això no passi i els humans continuem duent el timó del vaixell, les històries tindran inici, nus i desenllaç i, sobretot, una pàtina de moralitat que ens ha d’empènyer a ser millors i esforçar-nos per assolir el bé comú.
Tant a la Blancaneus de fa gairebé 80 anys com a ‘Zootròpis’ això es compleix, si bé l’evolució de les coses ha fet que les trames modernes esdevinguin més complexes, menys sensibleres i adaptables a tot tipus de públics. I és que si vols que funcioni i, de pas, fer una bona taquilla, una peli d’animació ha d’agradar tant als més petits com als pares, tiets i tutors legals diversos que s’encarreguen d’anar al cine a vetllar per a que les criatures no enredin més del compte.
Zootròpolis aconsegueix això amb escreix, amb personatges divertits i un argument policial que a mi m’ha recordat una mica a ‘SuperDetective en Hollywood’. La història és bona, divertida i amb algun gir inesperat, i la recreació dels personatges, amb el seu equivalent d’animal humanitzat en forma de policies, mafiosos o funcionaris, entre d’altres, és clau a l’hora d’aconseguir enganxar els més granadets.
Cinta, per tant, entretinguda, divertida i totalment recomanable per a anar a veure en família…
ZOOTRÒPOLIS
Títol Original: Zootopia.
Gènere: Animació, Comèdia, Familiar, Aventures
Nacionalitat: USA
Director: Byron Howard
Guió: Jared Bush
Repertori: Idris Elba, Ginnifer Goodwin, Alan Tudyk, Jason Bateman, J.K. Simmons, Jenny Slate, Bonnie Hunt, Octavia Spencer, Katie Lowes, Tommy Chong, John DiMaggio, Tommy ‘Tiny’ Lister, Shakira, Raymond S. Persi, Nate Torrence.